<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-07-18 02:58:17</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a5acc15db24db7f9684bb3d</_id>
<id>54368</id>
<titol>Forn de calç al camí de la Cuspinera</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-al-cami-de-la-cuspinera</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XIX-XX</centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[Els focs de l&apos;estiu de 1994 afectaren la zona i malmeteren l&apos;estructura del forn.]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Construcció excavada al marge del turó de forma semicircular. La part superior és construïda en pedra lligada amb fang. La guixera amida uns 3,3 m d&apos;amplada, a l&apos;interior de la cambra de cocció, i uns 3 m d&apos;amplada, a l&apos;interior de la cambra de cocció i uns 3 m d&apos;alçada conservada. Des de l&apos;exterior són visibles les 2 boques (1m d&apos;amplada) que donen accés a la única cambra de cocció, separades per una pilastra de 90 cm.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08134-92</codi_element>
<ubicacio>Montmany</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;El forn de calç és una estructura parcialment construïda i que s&apos;utilitza per a l&apos;obtenció de la calç. Aquesta s&apos;obté a partir de la roca calcària que és un dels materials geològic predominant, concretament les calcàries compactes i dolomites. Consisteix en una gran cavitat excavada parcialment al terreny natural. Està limitada lateralment per una paret engruixida de pedres posades una sobre l&apos;altra i una al costat de l&apos;altra, i per la part superior es cobreix amb una capa de pedres, llenya i terra, formant una cúpula. Té una obertura a la part inferior, destinada a alimentar el foc i una altra a la part superior per donar sortida al fum i per dipositar-hi les pedres calcàries. La reacció química que fa la calcària (carbonat càlcic) quan passa a ser calç viva (òxid de calci) es fa mitjançat la cocció. Aquesta calor la proporcionen els feixos de llenya cremats en somort diversos dies i que permeten arribar a una temperatura de 600 ºC-1200 ºC. Per aconseguir les temperatures d&apos;uns 1.000 ºC durant deu o dotze dies, necessaris per la transformació en calç de la pedra viva s&apos;utilitzava molta llenya. Aquest procés, juntament amb l&apos;obtenció de carbó, va ser una de les principals causes de l&apos;explotació dels boscos de la zona. La calç viva posada en contacta amb aigua s&apos;hidrata i desprèn calor convertint-se en calç morta o amarada. La calç viva es fa servir en la construcció com element d&apos;unió del material constructiu, principalment pedra. La barreja de calç, sorra i grava s&apos;anomena morter. Mentre que la calç morta es fa servir principalment per emblanquinar les cases. Aquestes estructures poden aparèixer isolades prop de camins i cursos d&apos;aigua, relacionades a estructures de caire industrial o associades a un mas o una explotació agrícola on el seu ús és de caire particular. L&apos;obtenció i explotació dels recursos naturals es documenta des d&apos;època moderna fins a mitjan dels anys 50 del segle XX, i és factible pensar que aquest tipus d&apos;estructura data d&apos;un moment indeterminat d&apos;època moderna, associat a unes obres de reforma d&apos;una masia i la necessitat de calç, en general.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.7156400,2.2513800</coordenades>
<utm_x>437726</utm_x>
<utm_y>4618476</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08134</rel_municipis>
<municipi_nom>Figaró-Montmany</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Regular</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54368-foto-08134-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54368-foto-08134-92-2.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Popular|Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Element arquitectònic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2020-09-22 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Anna M. Gómez Bach</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Situat al peu de l&apos;antic camí de Montmany a Can Prat, a uns 300 m del Tenis de Montmany.]]></observacions>
<codi_estil>119|98</codi_estil>
<codi_tipologia>47</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.3</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>41</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-07-18 02:43:01</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
