Estructures de pedra seca, que es troben isolades a la llera de la riera de Vallcàrquera, prop de la Font del Molí. La zona es troba molt emboscada i plena de matolls i esbarzers fet que dificulta la documentació completa d'aquestes estructures. El sistema constructiu es basa en la tècnica de la pedra seca, es tracta de blocs de pedra, més o menys ben desbastats i amb petites pedres a mode de falca, formant bancals d'una sola cara vista. En conjunt es documenten diverses peces de terra de conreu en forma de terrassa estreta i allargada i perpendicular a la riera, construïda amb marges de pedra seca al vessant. Aquest combina amb altres espais on el terreny és una mica més pla i més o menys elevat terminat en un o més dels seus costats per un mur, un talús, o altre desnivell fet també en pedra seca. Aquestes estructures es troben separades per construccions perpendiculars a riera, a la qual s'adapten. El sistema constructiu és el mateix i es tracta d'una obra destinada a conduir un volum d'aigua derivat d'un torrent o d'aigües subterrànies, associat a un sistema de regatge.<\/p> ","codi_element":"08134-93","ubicacio":"Riera de Vallcàrquera","historia":"
A la llera dreta de la riera de Vallcàrquera, baixant de Sant Pere de Vallcàrquera, i sobre el riu es documenten una sèrie d'estructures de caràcter isolat (feixes, bancals, una possible barraca, i un tram de rec...) relacionades amb el conreu d'aquestes espais o illes. L'explotació d'aquests terrenys situats a la zona de ribera amb diversos usos agrícoles (regadiu d'arbres fruiters, horta, etc.) es documenta a la zona de l'alt Congost des de l'alta edat mitjana. El regadiu es feia mitjançant l'aigua del riu Congost i dels torrents que hi desguassen. El caràcter accidentat del terreny fa que els cursos d'aigua discorrin molt encaixats per la qual cosa es fa difícil regar directament a partir d'ells. Una pràctica habitual serà la de derivar el seu curs mitjançant sèquies 'aquis et decursione earum' documentat al 1078 a Vallcàrquera. Però són principalment les fonts el factor tingut en compte a l'hora d'assentar un establiment agrícola i les seves terres. Els prats regats també deurien ser molt escassos, com es desprèn dels pocs esments de 'pratis cu maquis et decursione earum' del 1078 a Vallcàrquera. Els abundants esments de camps dedicats a cereal, vinya i oliveres permet creure que el regadiu no ocupava una superfície gaire gran al terme de Montmany abans del segle XVI. La imatge del regadiu limitat a les lleres fluvials i als horts situats al costat dels masos, és, segons els documents, la més propera a la realitat.<\/p> ","coordenades":"41.7267600,2.2848400","utm_x":"440519","utm_y":"4619687","any":"","rel_municipis":"08134","municipi_nom":"Figaró-Montmany","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08134\/54369-foto-08134-93-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Anna M. Gómez Bach","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]}]}]}