{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimonicultural","descripcio":"Patrimoni cultural","entitats":1,"datasets":[{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-11-07 18:15:18","entitats":1,"elements":[{"id":"55161","titol":"Antic pi de la Serreta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antic-pi-de-la-serreta","bibliografia":"<p>Ortofoto 1957-57 Diba - MINDEF RIUS FONT, LLUÍS ( 2009) Històries d'arbres. Programa de Festa Major de sant Llorenç d Hortons.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Caldria neteja de l'entorn i tractament de l'arbre","descripcio":"<p>Espècimen de pi blanc de caràcter monumental, d'una alçada de 20 metres i capçada d'uns 23 metres creant una zona sense competidors ecològics al seu voltant. El seu tronc té una circumferència de més de 6 metres. Se li pressuposen més de 200 anys d'edat. Sense cap mena de dubte, és el millor exemplar de Pinus halepensis de tot el Penedès. Presenta un brancantge ben desenvolupat horitzontalment , la qual cosa li ofereix un aspecte imponent.<\/p> ","codi_element":"08145-141","ubicacio":"Mas Rabassa","historia":"<p>El Pi Gran de la Serreta té la funció de topònim, la qual cosa ens indica que era un referent local important , de fet, era l'únic pi present a la zona, si observem la imatge aèria del 1956-67 entenem la funció de topònim. D altra banda, el fet d'estar molt proper al límit del terme municipal amb Vilafranca del Penedès ens fa pensar que també podria haver estat com a funció de fita terme, preservant així la seva supervivència.<\/p> ","coordenades":"41.3283700,1.7141300","utm_x":"392394","utm_y":"4576008","any":"","rel_municipis":"08145","municipi_nom":"Olèrdola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08145\/55161-foto-08145-141-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08145\/55161-foto-08145-141-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font, Oficina de Patrimoni Cultural OPC","autor_element":"","observacions":"Els arbres són la projecció cultural d'una societat en un espai determinat. Els arbres, en certa manera, formen part del nostre imaginari de paisatge rural i tradicional de referència cada cop més allunyat del paisatge real. En aquests darrers anys hem assistit a unes transformacions territorials i paisatgístiques radicals, transformacions que són la base, en bona part, de l'actual desconcert referencial paisatgístic i, d'altra banda, d'una globalització poc respectuosa amb l'entorn. Les grans infraestructures viàries, l'increment de l'espai urbanístic, la ràpida industrialització i la pèrdua de l'activitat tradicional en són factors transformadors. És en aquest context de pèrdua dels imaginaris col·lectius on l'arbre esdevé un element de forta càrrega simbòlica i denominador intel·ligible del nostre passat col·lectiu.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]}]}]}