<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-14 12:53:34</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6af84849b7108d63d40f10e9</_id>
<id>55519</id>
<titol>Ajuntament (antic Hotel Gori)</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-antic-hotel-gori</url>
<bibliografia><![CDATA[DALMASES, A i altres (1991). &apos;Olesa de Montserrat&apos;, Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. I, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana (2ª edició), pp. 364-368. ESTRADA PLANELL, Gemma (1989). La Puda. Un balneari als peus de Montserrat. Col·lecció Vila d&apos;Olesa, 2. Ajuntament d&apos;Olesa de Montserrat; Publicacions de l&apos;Abadia de Montserrat, p. 58-60, 63-67 GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d&apos;Olesa de Montserrat. Ajuntament d&apos;Olesa de Montserrat. Fitxa B-26 HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (1997). Les plantes i el paisatge vegetal d&apos;Olesa de Montserrat. Col·lecció Vila d&apos;Olesa, 6. Ajuntament d&apos;Olesa de Montserrat; Publicacions de l&apos;Abadia de Montserrat, p. 120 MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L&apos;Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 127-133]]></bibliografia>
<centuria>XIX</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Edifici aïllat, situat enmig del Parc municipal, que havia estat el reconegut Hotel Gori i actualment és l&apos;Ajuntament d&apos;Olesa. És un edifici vuitcentista amb cert eclecticisme que denota una època de final de cicle, a les acaballes del segle XIX. En línies generals segueix l&apos;arquitectura neoclàssica del segle XIX, amb elements romàntics com les porxades, els esgrafiats al frontó i els decorats sobre els balcons, mentre que el modernisme encara no hi és present. És un edifici de planta quadrada, amb planta baixa més dues plantes pis i àtic. Només una de les façanes conserva la seva estructura originària, ja que en les altres s&apos;hi afegiren posteriorment unes galeries o porxos on hi havia més habitacions de l&apos;hotel. La façana principal, sense galeries, té una composició simètrica uniformada per tres eixos de balcons, emmarcats amb ornaments de terra cuita d&apos;estil neoclàssic i per pilastres adossades. La façana està recoberta amb encoixinat de falsa pedra i és coronada amb un fris decorat amb esgrafiats de tema vegetal i per una cornisa sustentada amb mènsules. A les façanes laterals les galeries estan emmarcades amb obertures d&apos;arc de mig punt i les baranes balustrades que tenia han estat substituïdes per tancaments de vidre o baranes modernes.]]></descripcio>
<codi_element>08147-15</codi_element>
<ubicacio>Plaça Felix Figueras i Aragay, s/n</ubicacio>
<historia><![CDATA[Cap a la segona meitat del segle XIX va entrar en funcionament el balneari de la Puda (situat ja en terme d&apos;Esparreguera però molt proper a Olesa). Això va estimular el sorgiment de diverses companyies de transport de viatgers, entre d&apos;altres la de Joaquim Casals, el qual gestionava un servei de diligències que enllaçava l&apos;Estació del Nord, Olesa i el balneari. Joaquim Casals era veí de Barcelona i en aquest espai hi tenia una masia amb horts. Motivat per l&apos;afluència de persones que anaven a la Puda, Joaquim Casals va tenir la idea d&apos;edificar un hotel destinat a les persones que no podien allotjar-se al balneari. Aquest s&apos;inaugurava el 31 de maig de 1899. L&apos;autor del projecte és desconegut, però amb tota probabilitat era un mestre d&apos;obres. Sembla que aquest mateix any es van construir els xalets, igual que la tanca que envoltava el recinte. L&apos;època més freqüentada era la temporada de banys, i els clients que s&apos;hi allotjaven eren de bona posició social. A l&apos;interior del recinte hi havia un lloc destinat a les cotxeres i un altre destinat a l&apos;administració de bitllets, situat al carrer Anselm Clavé. Durant l&apos;estiu els visitants de l&apos;hotel podien gaudir de les festes que se celebraven als seus jardins. El primer cinema que funcionà a Olesa va ser l&apos;any 1905 i s&apos;establí a les dependències de l&apos;hotel. L&apos;any 1925 l&apos;hotel s&apos;havia reformat i ampliat, però uns anys més tard, el 1931, va deixar de funcionar. Els fills de Joaquim Casals, Jaume i Josepa Casals i Diomedes, el van arrendar a Indústria Olesana S.A (el Molí) i, més tard, van fer una transacció amb l&apos;Ajuntament d&apos;Olesa mitjançant el qual l&apos;any 1933 la casa consistorial es traslladà a l&apos;antic hotel. L&apos;any 1997 l&apos;edifici va ser restaurat, les dependències interiors remodelades substancialment i el Parc municipal ampliat.]]></historia>
<coordenades>41.5440600,1.8912400</coordenades>
<utm_x>407522</utm_x>
<utm_y>4599749</utm_y>
<any>1899</any>
<rel_municipis>08147</rel_municipis>
<municipi_nom>Olesa de Montserrat</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55519-foto-08147-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55519-foto-08147-15-2.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Neoclàssic|Romàntic|Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Científic</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jordi Piñero Subirana</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil>99|101|98</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>11</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-14 12:38:49</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
