<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef5936ae7053c3450af633</_id>
<id>55669</id>
<titol><![CDATA[Mines subterrànies d&apos;aigua]]></titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-subterranies-daigua</url>
<bibliografia><![CDATA[Anònim (1989). &apos;Retrobant el casc antic. Una casa pairal olesana del s. XVI&apos;, a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual. Núm. 43 (abril) Anònim (1989). &apos;Pagesos, paraires i l&apos;aigua&apos;, a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual. Núm. 45 (octubre) COBOS, Josep M (1994). Olesa al segle XIX. Col·lecció vila d&apos;Olesa, 4. Ajuntament d&apos;Olesa de Montserrat; Publicacions de l&apos;Abadia de Montserrat, p. 252-256]]></bibliografia>
<centuria>XVI-XX</centuria>
<notes_conservacio>Estat de conservació irregular i força desconegut.</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Xarxa de mines que, des d&apos;antic, canalitzen subterràniament l&apos;aigua dels aqüífers i torrents d&apos;Olesa, una vila que es caracteritza per l&apos;abundància d&apos;aigua. Aquestes mines es troben situades a la zona del nucli antic i ja estan documentades al segle XVI. El seu recorregut, que no necessàriament coincideix amb els carrers, és el següent: una mina ve del pou del carrer de Santa Oliva i es dirigeix cap als carrers de la Creu Reial i Hospital, plaça Nova, carrer de l&apos;Església i plaça de les Fonts. Aquí té un punt d&apos;accés per la tapa de clavegueram que hi ha al costat de la font. Una altra mina surt de la plaça de les Fonts en direcció nord-oest cap a la plaça de la Cendra i travessa els carrers de Dalt i de Baix fins a la font d&apos;en Roure, on hi ha un punt d&apos;accés a la mina. Un altre tram de mina conservat discorre pel carrer del Coscoll i, a l&apos;alçada del carrer de Dalt, es bifurca en un ramal que continua fins al final de carrer i un altre que va cap a la font de can Solé. Antigament de la mina d&apos;aquest carrer en sortia una canonada que subministrava aigua a la colònia Sedó. També hi ha una mina que canalitza l&apos;aigua des de la part alta de la vila fins a la font de Vilapou i, probablement, n&apos;hi ha una altra encara al carrer de les Escales. Normalment consisteixen en una canalització excavada directament al terra i sense cap revestiment, tot i que en alguns casos s&apos;han recobert amb una volta d&apos;encanyissat. Aquesta xarxa de mines connecta amb els pous que tenien moltes cases, sobretot les de la part alta de la vila, alguns dels quals encara es conserven, tot i que sovint han estat colmatats. Els accessos a les mines es poden fer a través de les cases particulars o en alguns accessos públics, com els que existeixen al carrer Coscoll, número 23 (actualment tapiat amb una fusta), o bé els que ja hem esmentat de la plaça de les Fonts o de la font d&apos;en Roure. Aquest últim consisteix en una finestreta, actualment tapiada, sobre la font. Més recentment, la Societat Minera Olesana ha aprofitat algunes de les mines per fer-hi passar canonades d&apos;aigua de la xarxa d&apos;abastament públic.]]></descripcio>
<codi_element>08147-165</codi_element>
<ubicacio><![CDATA[Nulci antic d&apos;Olesa]]></ubicacio>
<historia><![CDATA[Olesa és un lloc amb abundància d&apos;aigua. El mateix nom d&apos;Olesa deriva probablement de l&apos;arrel pre-romana ol o or, que significa aigua. Un fet que corrobora aquesta hipòtesi és que a l&apos;actual plaça de les Fonts hi havia una surgència natural d&apos;aigua que inicialment va ser aprofitada en forma de bassa, anomenada Bareia (una paraula que etimològicament suggereix un lloc on brolla l&apos;aigua). L&apos;aigua d&apos;aquesta bassa, que posteriorment es convertí en una font, servia per a regar els horts que hi havia a la zona de l&apos;actual Eixample i també per al consum domèstic. Des de molt antic aquesta aigua va ser canalitzada en diferents indrets de la vila, i al segle XVI aquestes mines ja estan documentades. A finals del segle XVI es va iniciar una gran obra que no es va finalitzar fins segles més tard i que permetia aprofitar els sobrants d&apos;aigua d&apos;algunes cases per fer augmentar el cabal de les fonts públiques. Era el Comú de la vila qui regulava l&apos;ús de les aigües públiques de les mines que subministraven les fonts públiques: de la Plaça, de les fonts d&apos;en Roure i de Vilapou. Al segle XVIII els paraires estaven situats majoritàriament al carrer de Baix, i tenien la zona d&apos;estricadors al costat de la riera, amb diverses instal·lacions relacionades amb l&apos;aigua que es nodrien de les mines. Periòdicament, les mines estaven subjectes a reparacions i treballs de manteniment, ja que amb el curs de l&apos;aigua s&apos;anaven enfonsant. L&apos;any 1868 es va constituir la primera societat privada amb l&apos;objectiu d&apos;explotar el subministrament d&apos;aigües: la Sociedad Minera Olesana, que encara està en actiu. Cap a finals del segle XIX novament la iniciativa privada es va fer càrrec de canalitzar les aigües d&apos;alguns torrents cap a la vila. Això va permetre aprofitar més encara el ric aqüífer del subsòl olesà per a l&apos;abastament del consum domèstic, agrícola i industrial.]]></historia>
<coordenades>41.5448900,1.8938200</coordenades>
<utm_x>407738</utm_x>
<utm_y>4599839</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08147</rel_municipis>
<municipi_nom>Olesa de Montserrat</municipi_nom>
<tipus_acces>Restringit</tipus_acces>
<estat_conservacio>Regular</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55669-foto-08147-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55669-foto-08147-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55669-foto-08147-165-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Contemporani|Modern</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Obra civil</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Productiu</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jordi Piñero Subirana</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil>98|94</codi_estil>
<codi_tipologia>49</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.5</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>11</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 18:00:38</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
