<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-16 03:18:08</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6afa6460cb137ee37902748e</_id>
<id>57350</id>
<titol>Collet de Sant Pere Màrtir</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/collet-de-sant-pere-martir</url>
<bibliografia><![CDATA[ENRICH, J.; ENRICH, J. (1974): &apos;Sepulturas medievales en el Collet de Sant Pere Màrtir&apos;, Informació Arqueológica, 15, Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació Provincial de Barcelona, Barcelona, p. 71-75. ENRICH, J. (1992): &apos;Necròpoli i construcció del Collet de Sant Pere Màrtir&apos;. Catalunya Romànica, XIX. El Penedès. L&apos;Anoia, Enciclopèdia Catalana,Barcelona, p. 449-450. ENRICH HOJA, Jordi.; SALES CARBONELL, Jordina.; ENRICH HOJA, Joan. (2003): &apos;Les necròpolis tardoantigues i altmedievals a l&apos;Anoia: els rituals d&apos;enterrament i les seves pautes i models d&apos;interrelació a l&apos;espai rural&apos;, II Congrés d&apos;Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, ACRAM, Sant Cugat del Vallès, p. 662-673. GIBERT REBULL, Jordi (2011). L&apos;alta edat mitjana a la Catalunya Central (segles VI-XI). Estudi històric i arqueològic de la conca mitjana del riu Llobregat. Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra (Cerdanyola del Vallès). SALES CARBONELL, Jordina (1994): &apos;Tombes i necròpolis isolades a la comarca de l&apos;Anoia&apos;, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15. Universitat de Barcelona, Barcelona, p. 317-336.]]></bibliografia>
<centuria>XI-XII</centuria>
<notes_conservacio>La vegetació ha envaït les estructures</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[El jaciment arqueològic està integrat per una petita necròpolis rural d&apos;època medieval i els vestigis d&apos;una construcció rectangular. Les tombes eren tres enterraments en cista (o caixa rectangular de lloses) orientades de nord a sud i disposades en paral·lel, les quals desaparegueren a l&apos;ampliar el camí. Les tres sepultures, d&apos;inhumació, pertanyien a tres adults. Una de les sepultures contenia les restes d&apos;un esquelet sencer acompanyat de dos cranis més a la capçalera, una altra estava escapçada per les feines mecàniques d&apos;ampliació del camí i la tercera, en bon estat de conservació, presentava l&apos;esquelet d&apos;un adult. Cap de les inhumacions aportà cap tipus de material ceràmic ni arqueològic. Segons el propietari dels terrenys hi havia altres inhumacions que s&apos;havien ja destruït quan es portà a terme la intervenció arqueològica. Uns trenta metres de la necròpolis i a la part alta d&apos;una petita serra, es van localitzar també les restes d&apos;una construcció de planta rectangular irregular amb murs de gairebé un metre i mig d&apos;amplada i porta orientada a migdia. Els murs d&apos;aquesta estança, que conserven una alçada mitjana de poc més d&apos;un metre, recolzen directament sobre el terreny natural i estan construïts amb pedres no gaire ben escairades, de mides diverses i posades en sec, sense morter, formant filades més o menys horitzontals. El nivell arqueològic d&apos;habitació, de molt poc potència estratigràfica, presentava a l&apos;angle nord-est restes de la llar, amb cendres i carbons antre els quals van aparèixer fragments d&apos;atuell domèstic de ceràmica grisa altmedieval i dues pedres sorrenques treballades, una de les quals presentava reproduccions gràfiques d&apos;elements geomètrics força esquemàtics. Fora de context i encastat en un marge, a uns 150 metres, es va trobar el peu de pedra d&apos;una premsa. La seva ubicació al capdamunt d&apos;un turó, en posició dominant ha fet pensar en una construcció defensiva, encara que no podem descartar la seva funcionalitat com a lloc d&apos;hàbitat, més si tenim en compte la troballa d&apos;un peu de premsa.]]></descripcio>
<codi_element>08143-277</codi_element>
<ubicacio>Camí de Rubió (Camí de Can Sabaté), PK 3,750</ubicacio>
<historia><![CDATA[La necròpolis es va localitzar amb motiu dels treballs de manteniment i adequació del camí que mena cap a la serra de Rubió. L&apos;abril del 1974 es va dur a terme una campanya d&apos;excavació d&apos;urgència sota la direcció de Jordi i Joan Enrich Hoja, que va afectar les tres sepultures, va constatar la presència de restes òssies humanes desarticulades i disperses per l&apos;entorn més immediat i va permetre també identificar el perímetre d&apos;una estructura situada a tocar de la necròpolis, on es va practicar una petita cala informativa sense gaires resultats, tret d&apos;alguns fragments de ceràmica grisa medieval. Uns anys més tard, el 1980, es fa efectuar una segona intervenció centrada en l&apos;objectiu d&apos;esgotar l&apos;estratigrafia de l&apos;habitatge de planta rectangular. El material arqueològic recuperat permetia atorgar a aquesta estructura una datació més tardana de la proposada anteriorment, entorn dels segles XI-XII. En la redacció de la carta arqueològica de l&apos;any 1984 s&apos;especifica que el lloc està molt degradat pel pas continu de motos de muntanya, i en la revisió del 1991, l&apos;equip redactor destaca la desolació del paratge després de la greu afectació causada pels incendis d&apos;aquell any.]]></historia>
<coordenades>41.6518300,1.6235700</coordenades>
<utm_x>385387</utm_x>
<utm_y>4612036</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08143</rel_municipis>
<municipi_nom>Òdena</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Regular</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57350-foto-08143-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57350-foto-08143-277-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Medieval</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Jaciment arqueològic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-01-30 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Lluís Pedraza i Jordana</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil>85</codi_estil>
<codi_tipologia>1754</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.4</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>6</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-16 03:03:12</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
