<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-16 03:18:08</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6afa6461cb137ee37902749c</_id>
<id>57364</id>
<titol>Can Mercader</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mercader</url>
<bibliografia><![CDATA[ENRICH, Jorge; ENRICH, Juan (1979-1980): &apos;Restos romano-imperiales en Cal Mercader (Òdena, Barcelona)&apos;, Ampurias, 41-42, Instituto de Prehistoria y Arqueología de la Diputación de Barcelona, Barcelona, p. 397-408. JÀRREGA I DOMÍNGUEZ, Ramon (1991): &apos;La comarca de l&apos;Anoia a l&apos;època tardo-romana. Un estat de la qüestió&apos;, Estrat revista d&apos;arqueologia, prehistòria i història antiga, núm. 4. Centre d&apos;Estudis Comarcals d&apos;Igualada, Igualada, p. 61-82. JÀRREGA DOMÍNGUEZ, Ramon (1992). Poblamiento y economía en la costa este de la Tarraconense en época tardorromana (siglos IV-VI), vol.II. Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra (Cerdanyola del Vallès).]]></bibliografia>
<centuria></centuria>
<notes_conservacio>Camps de conreu</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Els anys 70 del segle XX es porta a terme una excavació d&apos;urgència en aquest jaciment ubicat en un petit turó rocós, per aprofitar un llit de roca en desnivell, damunt del qual tan sols es conservaven uns 20 cm de terra, i les feines del camp destruïen constantment les restes. Els materials en superfície eren abundants i apareixien escampats en una àrea no superior als 70 m2. Es van practicar quatre cales de 2 x 2 m i quedà establerta una senzilla estratigrafia composada per una capa d&apos;uns 20 cm de terra afectada pels treballs del camp, terra que cobria uns indicis d&apos;hàbitat (terra atapeïda amb restes carbonoses, ceràmica, ossos d&apos;animals i vidres) que es detectaren damunt de la part plana de la roca, identificats gràcies a les irregularitats de la mateixa que els va conservar. A la resta de la feixa, la roca estava coberta per una capa d&apos;argila estèril. Les cales esmentades pogueren constatar les restes molt deteriorades, damunt d&apos;una plataforma d&apos;uns 20 m2 de superfície, l&apos;absència total d&apos;estructures o construccions, excepte alguns fragments de tegula no identificats necessàriament com a construccions. Els materials no presentaven cap mena d&apos;estratigrafia i les úniques restes d&apos;hàbitat es van identificar damunt la roca, lloc adequat per a la instal·lació d&apos;una cabanya, sense materials d&apos;argamassa i que desapareixeria posteriorment, durant els treballs d&apos;adequació del lloc per al conreu. Els materials recuperats en el decurs de l&apos;excavació tot i no mantenir una estratigrafia degut a les constants tasques de conreu portades a terme al lloc foren amplis i representatius de la cronologia del jaciment. Es recolliren abundants fragments de ceràmica, d&apos;entre els quals cal destacar la ceràmica ibèrica, ceràmica Terra Sigil·lada Sud-gàl·lica (fragments de plat Drag.18, de vasos Drag. 30 i 33, de copa Drag. 27, de pàtera Drag. 15/17 i algun fragment de fons amb restes de la marca de terrisser), ceràmica Terra Sigil·lada Hispànica (en decorades fragments de vas Ritt. 8, de copa Drag. 27, de pàtera Drag. 15/17, d&apos;un vas reconstruït Drag. 44, d&apos;una pàtera reconstruïda Drag. 36, fragments de vasos Drag. 37, vores de les formes Drag. 29 i 29/37, fragments de les formes Drag. 30 i 33, vora d&apos;una gerreta Drag. 32; en llises (formes Drag. 27, Drag. 24/25, Drag. 8, Drag. 35 i Drag. 36. Destaquen uns fragments de fons amb marques de terrisser), ceràmica Terra Sigil·lada Africana A (fragment de la vora d&apos;un plat Drag. 36 amb fulles de barbotina), ceràmica Terra Sigil·lada Africana B (fragments de parets de vasos decorats amb estries a rodet), ceràmica Terra Sigil·lada Africana D (pàtera Hayes 61A), ceràmica comuna (fragments de parets fines amb decoració mammelaria, vores d&apos;àmfora Dressel 20 i Dressel 1A, perfils d&apos;olles de vora enfora, gerres, plats, tapadores, olles de vora ametllada, pàtera de vora de secció triangular). També es recuperaren fragments de dolium, de tegula, dos fragments de llànties i un pondus. Altres materials recuperats en el decurs de l&apos;excavació foren elements metàl·lics (peça d&apos;una sera o pany de bronze; peça circular de bronze i dos claus de ferro, restes de plom), fragments de vidre (nansa i dos fons), també ossos de diversos animals, restes de mol·lusc i pedres de molí circular. Les ceràmiques recuperades en el transcurs de l&apos;excavació abracen una cronologia que va des d&apos;època romana republicana fins el baix Imperi. El jaciment es pot classificar com un hàbitat tipus cabana o barraca, estructura d&apos;hàbitat que no va ser possible localitzar físicament, però de la qual es van identificar empremtes negatives i retall al terreny, que permeten apuntar la existència d&apos;un petit assentament agrícola relacionat amb la vil·la romana de l&apos;Espelt.]]></descripcio>
<codi_element>08143-291</codi_element>
<ubicacio><![CDATA[Camí de l&apos;Espelt, PK 1,200]]></ubicacio>
<historia><![CDATA[El jaciment va ser descobert per Joan Orpinell, veí de les Casetes d&apos;en Mussons, que va comunicar la troballa a la Secció d&apos;Arqueologia del Centre d&apos;Estudis Comarcals d&apos;Igualada (CECI). Arran d&apos;aquesta informació, i sota la direcció de Jordi i Joan Enrich, es van practicar quatre cales de tempteig de 2 m per 2 m de costat que van evidenciar la inexistència de restes d&apos;estructures constructives però que van permetre recuperar una gran quantitat de materials arqueològics d&apos;època romana que, segons consta en la fitxa corresponent de la Carta Arqueològica, es conserven als magatzems de l&apos;Arxiu d&apos;Arqueologia del Museu Comarcal de l&apos;Anoia. El jaciment, que tenint en compte l&apos;adscripció tipològica del material ceràmic recuperat devia tenir el moment de màxima ocupació durant l&apos;alt imperi, s&apos;estenia en una superfície aproximada d&apos;uns 70 m2 en una feixa adaptada aprofitant el desnivell de la roca natural; cal afegir que el 1991, en el decurs de la revisió de la Carta Arqueològica, es va constatar la progressiva degradació de tota aquesta zona, afectada directament per la remoció i esplanació de terres efectuada per mitjans mecànics. En la visita l&apos;abril del 2012 per l&apos;Inventari del Patrimoni es van identificar a prop de la barraca de planta quadrada uns pocs fragments informes de ceràmica comuna romana.]]></historia>
<coordenades>41.6049800,1.6079200</coordenades>
<utm_x>384000</utm_x>
<utm_y>4606855</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08143</rel_municipis>
<municipi_nom>Òdena</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Dolent</estat_conservacio>
<images></images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil></estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Jaciment arqueològic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Productiu</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-01-30 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Lluís Pedraza i Jordana</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil></codi_estil>
<codi_tipologia>1754</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.4</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>6</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-16 03:03:13</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
