<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef591aae7053c3450af1a9</_id>
<id>57376</id>
<titol><![CDATA[Vil·la romana de l&apos;Espelt]]></titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-romana-de-lespelt</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;AYMAMÍ I DOMINGO, Gener (2011). &apos;La vil·la romana de l&apos;Espelt&apos;, Per la comarca de l&apos;Anoia, Publicacions de l&apos;Abadia de Montserrat, Barcelona, p.189-190. BORRÀS I QUADRES, Antoni (1948): &apos;Una nueva villa romana&apos;, Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, núm.77, Agrupación Fotogràfica de Igualada, Igualada, p. 6-7. BORRÀS I QUADRES, Antoni (1948): &apos;Una nueva villa romana&apos;, Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, núm.79, Agrupación Fotogràfica de Igualada, Igualada, p. 3-4. CARRERAS, Teresa.; NUIX, Josep Mª; ENRICH, Jordi (1984). Memòria de la campanya d&apos;excavacions de l&apos;any 1982 a la vil·la romana de l&apos;Espelt (Òdena). CARRERAS, T.; ENRICH, J. ; NUIX, J.M. (1984): &apos;Estudi d&apos;un plat de vidre trobat a la vil·la romana de l&apos;Espelt&apos;, Informació Arqueològica, núm. 43, Institut de Phehistòria i Arqueologia de la Diputacó de Barcelona,. Barcelona, p. 81-84. CARRERAS, Teresa; ENRICH, Jordi; NUIX, Josep Mª (1989): &apos;La vil·la romana de l&apos;Espelt&apos;, Igualada, Patrimoni Cultural, núm. 8 (sèrie 6ª), Ajuntament d&apos;Igualada, Igualada, 8 p. CARRERAS, T.; NUIX, J.M.; ENRICH, J. (1993): &apos;La vil·la romana de l&apos;Espelt , Òdena&apos;, Anuari d&apos;intervencions arqueològiques a Catalunya. Època romana i Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, p. 35-36. ENRICH, Jordi (1988): &apos;Recuperació de les pintures murals la vil·la romana de l&apos;Espelt sota el mecenatge de la Constructora de Calaf, S.A.&apos;, La Veu de l&apos;Anoia, núm. 309 (15 de juliol), Publicacions Anoia, S.L., Igualada, p. 20. ENRICH, Jordi; CARRERAS, Teresa; NUIX, Josep Mª (2001): &apos;La vil·la romana de l&apos;Espelt (Òdena)&apos;, Jornades d&apos;Arqueologia 2001. Preactes, Generalitat de Catalunya, La Garriga, p. 185-187. NADAL, J. (1999): &apos;Estudi de les restes faunístiques recuperades a l&apos;abocador de la Vil·la romana de l&apos;Espelt (Òdena, Anoia)&apos;, Memòria de la campanya d&apos;excavacions de l&apos;any 1986 a la vil·la romana de l&apos;Espelt. NUIX, Josep Mª; ENRICH, Jordi; ENRICH, Joan (1982): &apos;La vil·la romana de l&apos;Espelt (Òdena)&apos;, Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys, Generalitat de Catalunya, Barcelona, p. 361. NUIX, Josep Mª; ENRICH, Jordi; ENRICH, Joan (1983). Memòria de la campanya d&apos;excavacions de l&apos;any 1981 a la vil·la romana de l&apos;Espelt (Òdena). NUIX, Josep Mª; CARRERAS, Teresa; ENRICH, Jordi] [1983]: &apos;L&apos;Espelt. Òdena, Anoia&apos;, L&apos;arqueologia i la nostra història, Diputació de Barcelona, Barcelona, p. 53-54. PEDRAZA I JORDANA, Lluís (s/a). Vil·la romana de l&apos;Espelt (Òdena, Anoia), Centre d&apos;Estudis Comarcals d&apos;Igualada, Igualada PEDRAZA JORDANA, Lluís (s/a). Plafó informatiu Vil·la romana de l&apos;Espelt (Òdena, Anoia), Diputació de Barcelona, Barcelona. PEDRAZA, Lluís (1983): &apos;L&apos;Anoia de bat a bat. El nostre passat. La vil·la romana de l&apos;Espelt (Òdena)&apos;, AIONA, Publicacions Anoia, S.L., Igualada, p. 31. PEDRAZA JORDANA, Lluís: Dades entorn de la circulació monetària a l&apos;antiguitat a la comarca de l&apos;Anoia [Inèdit].&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria></centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Explotació agrícola, bastida seguint les recomanacions fetes pels arquitectes de l&apos;època (posició dominant, arrecerada, propera a una via de comunicació i propera a un corrent d&apos;aigua), que fou habitada des dels segles II-I aC fins al primer terç del segle VI dC, en etapes de desigual activitat. També hi ha indicis d&apos;ocupació medieval. Fonamentalment es dedicava a l&apos;explotació agropecuària del seu fundus, amb el conreu del cereal, la vinya i l&apos;olivera complementats amb la cria de bestiar oví, torcí i aviram. A més hi han estat detectades activitats artesanals de caire domèstic com l&apos;elaboració de teixits. Per tant, la vil·la tenia un caràcter econòmic autosuficient, amb producció d&apos;excedents per exportar a ciutats importants, incorporant-se així al dens flux de circuits comercials que caracteritza el període romà.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Es tracta d&apos;una residència senyorial d&apos;època romana alt imperial de model allargat o de corredor, transformada, en una fase posterior, en una vil·la amb pati de planta interior rectangular, al voltant del qual s&apos;articulen les diferents estances, i que uneix la pars urbana i la pars rustica en una mena de bloc irregular. Alguns dels murs conservats sobrepassen els tres metres d&apos;alçada i estan construïts amb la tècnica de l&apos;encofrat, amb morter de calç i arena, i pedres de mida petita o mitjana sense escairar. Un passadís d&apos;entrada (fauces) en direcció de nord a sud comunicava l&apos;entrada amb un pati amb quatre estances disposades al fons. A l&apos;esquerra d&apos;aquest passadís trobem dues estances que estaven pavimentades amb opus tessellatum, que marcarien un cos d&apos;edifici longitudinal. Contigu hi hauria un altre cos d&apos;edifici amb tres habitacions també disposades longitudinalment, dues d&apos;elles caldejades pel sistema d&apos;hipocaust. La tercera habitació tindria adossada una banyera revestida d&apos;opus signinum. Tot aquest sector podria correspondre a una zona de banys i dependències annexes. Així, doncs, al sector de migdia de la vil·la trobaríem la pars urbana o d&apos;habitació, mentre que la pars rustica va ser edificada als extrems est i nord del pati, i sobretot en el sector de tramuntana, on s&apos;han localitzat una sèrie de dependències en bateria destinades a les tasques agrícoles per a l&apos;elaboració i emmagatzematge del vi o de l&apos;oli i del cereal, magatzems o rebosts, canalitzacions, sitges i dipòsits o lacus. La zona d&apos;habitacions destinades a banys durant el període d&apos;esplendor de la vil·la foren més tard amortitzades, aprofitant en el seu desnivell per a encabir una premsa. Quant a la cronologia d&apos;aquest establiment, es poden establir com a mínim quatre grans fases d&apos;ocupació: A) Fase romano-republicana corresponent al moment de fundació de la vil·la. Aquesta fase ha estat detectada a partir de l&apos;aparició dispersa en el jaciment de diversos materials ceràmics ibèrics i de vernís negre d&apos;importació. B) Fase imperial que abraçaria especialment els segles II i III dC. Aquest seria el moment àlgid de la vil·la i del qual es detecta el major nombre de material de luxe, sobretot monedes. La major part de les estructures visibles corresponen a aquestes cronologies, tot i que en molts casos foren modificades o reutilitzades posteriorment per a altres usos. C) Fase tardana que arribaria fins al segle VI, documentada a partir d&apos;algunes produccions ceràmiques com ara la forma Hayes 103. D) Breu fase d&apos;ocupació medieval (segles XI-XII), documentada a partir de l&apos;aparició d&apos;alguns fragments de ceràmica grisa medieval.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08143-303</codi_element>
<ubicacio><![CDATA[Camí de Sant Pere d&apos;Ardesa. Pla de la Torre]]></ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La vil·la romana de l&apos;Espelt és coneguda des d&apos;abans del 1934 i és una de les més extensament excavades de l&apos;interior de Catalunya, més d&apos;un 60 % de la superfície total del jaciment, que ha posat al descobert les dues parts d&apos;una vil·la amb diverses estances, unes de caire residencial i altres destinades a l&apos;activitat agropecuària. L&apos;any 1948, Antoni Borràs i Quadres va publicar un petit article de referència al butlletí de la Agrupació Fotogràfica d&apos;Igualada. La primera campanya oficial d&apos;excavacions va ser dirigida l&apos;any 1958 pel doctor Eduard Ripoll, aleshores director del Museu Arqueològic de Barcelona. El 1966, l&apos;Ajuntament d&apos;Igualada va comprar, a instàncies del Centre d&apos;Estudis Comarcals d&apos;Igualada (CECI), els terrenys del Pla de la Torre on se situaven les estructures conservades de la vil·la. Els anys 1980 i 1981 la direcció de la recerca arqueològica va estar a càrrec de Josep Maria Nuix i Jordi Enrich. Entre el 1982 i el 1988 es van efectuar campanyes anuals d&apos;excavacions, sota el patrocini de l&apos;Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona i de la Secció d&apos;Arqueologia del CECI; durant aquesta etapa, la direcció va ser compartida per Teresa Carreras, Jordi Enrich i Josep Maria Nuix, i va comptar amb el suport de l&apos;Ajuntament d&apos;Igualada i del Museu Comarcal de l&apos;Anoia. El juliol del 1993, i sota la direcció d&apos;Imma Carrión, es va excavar el jaciment en el marc d&apos;un camp de treball de l&apos;Institut Català de Serveis a la Joventut. Es va procedir a la restauració de les pintures murals i, a continuació, en una sèrie de jornades alternes es van netejar i consolidar les estructures localitzades; en aquest cas, la direcció va estar a càrrec de Jordi Enrich i Josep Serra. Darrerament s&apos;hi han efectuat dues campanyes de consolidació d&apos;estructures, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i l&apos;Ajuntament d&apos;Igualada, i la direcció facultativa de l&apos;arqueòloga Neus Zapata. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L&apos;equip redactor de la Carta Arqueològica l’any 1984, va confirmar l&apos;existència d&apos;una moneda ibèrica trobada a la vil·la pel senyor Maurici Brunet. Es tracta d&apos;una moneda del segle I aC, que a l&apos;anvers presenta un cap masculí que mira a la dreta, i al revers la llegenda ILTIKERSKEN i un genet que cavalca amb una palma a la mà. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l’any 1991, i tenint en compte les novetats generades per les successives campanyes d&apos;excavació efectuades al llarg de la dècada dels vuitanta, es va constatar la presència de noves estances, nous dipòsits i la insinuació d&apos;una gran cisterna en un dels camps situats a tramuntana del jaciment.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.5985600,1.5996900</coordenades>
<utm_x>383302</utm_x>
<utm_y>4606153</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08143</rel_municipis>
<municipi_nom>Òdena</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57376-foto-08143-303-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57376-foto-08143-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57376-foto-08143-303-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal i física</proteccio>
<estil>Romà|Medieval|Ibèric</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Jaciment arqueològic</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Científic</us_actual>
<inspire_tipus><value>BCIN</value>
</inspire_tipus>
<inspire_subtipus><value>National Monument Record</value>
</inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Assentament (jaciment)</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2021-06-30 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Lluís Pedraza i Jordana</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil>83|85|81</codi_estil>
<codi_tipologia>1754</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.4</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>1782</proteccio_id>
<rel_comarca><value>6</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 18:00:10</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
