<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-04-08 08:02:25</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>69d5ed0ba52a896e8c68b42e</_id>
<id>57727</id>
<titol>Saus</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/saus</url>
<bibliografia><![CDATA[BOIXADER, P. (1997: 34-36): &apos;Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet&apos;. L&apos;Erol, núm. 53, primavera 1997. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l&apos;obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d&apos;Estudis Baganesos.]]></bibliografia>
<centuria>XIII</centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[Està en avançat estat d&apos;enderroc.]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[La casa de Saus es troba en avançat estat d&apos;enrunament. L&apos;estructura està adossada a un marge pel seu costat nord, on es conserven més restes. Així, bàsicament es conserva el mur nord, alguna resta del murs laterals, i enmig de la vegetació s&apos;hi poden veure restes de murs de compartimentació interior. A l&apos;extrem oest hi ha les restes del forn de pa, per la cara interior encara es pot veure part de la boca i de la volta que s&apos;està ensorrant; el cos que conforma el forn pròpiament, es sustenta sobre una petita volta. L&apos;edifici està construït per un paredat format per grans peces de pedres solament desbastades, col·locades irregularment i cantoneres també de pedra desbastada formant peces una mica més regulars. La font de Saus ha estat conduida fins a peu de runes, on a més hi ha un gran com per abeurar els animals.]]></descripcio>
<codi_element>08166-27</codi_element>
<ubicacio>A la zona nord-oest del municipi.</ubicacio>
<historia><![CDATA[A finals del segle XIII trobem les primeres mencions del mas Saus, el qual es troba dins la jurisdicció de Gabarrós. El 1278 &apos;Bernat de Sauz&apos; tingué conflictes amb Galceran de Pinós pel delme de Gabarrós que el seu pare havia comprat a Ramon de Viver . Des d&apos;aquestes dates fins finals del segle XIV, es documenten diferents actuacions de la família de Saus vinculades a les parròquies de Sta. Cecília de Riutort, Brocà i Saldes. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,470-471). Com a referències directes al mas, trobem que el 1280 en Galceran de Pinós fa donació a Jaume de Molins de la &apos;Rocham fortitudinem de Gavarret&apos;, amb la condició de custodiar dita fortalesa i roca, i l&apos;obligació de residir-hi, a més percebia el rèdits de dita Roca, 4 modis de xeixa, 2 d&apos;ordi, el delme de la verema i vi i 12 ss. m. pel vestit; un canal de moltó al mas Sauch i 12drs.m. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,401). El 1288 Galceran de Pinós i la seva muller Berenguera tornen a fer donació del &apos;castrum nostrum sive Rocham de Gavareto&apos;, en aquest cas Ramon de Ginebret, batlle seu de Gavarrós, i als seus, i d&apos;entre les coses que rebria anualment torna a constar &apos;et unam carnem arietis in mansis de Sauch..&apos; (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,402). Tornem a trobar referències al mas el 1294 quan Berenguera, filla pubilla del cavaller Ramon de Brocà i Gaucelma, es casà amb Portolès, fill del difunt Ramon de Gòsol, en els documents nupcials consta que a la núvia li donen el casal que els seus pares habitaven a Brocà i que devien continuar habitant junts, entre altres coses; ell, en Portolès aportà una dot de 3500ss.m., però l&apos;any següent Portolès va rebre del seu germà, el donzell Bernat de Gòsol, tots els drets sobre els masos Sauch, els dos d&apos;En Bauz, el de Ça-Querola, el d&apos;En Gaamir i el d&apos;En Partit, situats tots a Gabarrós. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,379) Saus consta com un dels llocs que constituïen la baronia de Mataplana el 1368, junt amb Toses, Gomsèn, Santa Cecília de Riutort, Lillet, Brocà, Palomera, Aranyonet, Montgrony, Mayans, Rus i Castellar de Nuc, i Sant Jaume de Frontenyà (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,309). El 18 de juliol de 1362 Ramon de Riembau, jurà guardar les franqueses, llibertats i privilegis, als caps del cinc focs que tenia la casa i batllia de la Vila i de Saus. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,454). El 8 de maig de 1388, un grup d&apos;homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet, entre els quals hi havia &apos;Petrus Fusterii de Saus&apos;, demanaren al bisbe de la Seu d&apos;Urgell, que davant l&apos;estat d&apos;abandonament en que es trobava l&apos;església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l&apos;església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70) Saus apareix citat al llibre &apos;Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63.1856 nº 32&apos; (ACBR) del 1856, on consta com a propietari Juan Saus.]]></historia>
<coordenades>42.2480700,1.9563100</coordenades>
<utm_x>413900</utm_x>
<utm_y>4677847</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08166</rel_municipis>
<municipi_nom>La Pobla de Lillet</municipi_nom>
<tipus_acces>Difícil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Dolent</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57727-foto-08166-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57727-foto-08166-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57727-foto-08166-27-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Popular|Medieval</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Sara Simon Vilardaga</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions>Dins la mateixa propietat hi el Plantiu.Les escasses restes conservades no permeten precisar-ne la cronologia, però tot i que el mas Saus apareix esmentat des de finals del segle XIII, sembla que les restes que veïem avui dia es corresponen a restes de cronologies posteriors.</observacions>
<codi_estil>119|85</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>14</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-04-08 07:52:11</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
