<?xml version="1.0"?><rdf:RDF
        xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#"
        xmlns:time="http://www.w3.org/2006/time#"
        xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
        xmlns:og="http://ogp.me/ns#"
        xmlns:web="http://ogp.me/ns/website#"
        xmlns:vcard="http://www.w3.org/2006/vcard/ns#"
        xmlns:foaf="http://xmlns.com/foaf/0.1/"
        xmlns:rdfs="http://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#"
        xmlns:geo="http://www.w3.org/2003/01/geo/wgs84_pos#"
        xmlns:dct="http://purl.org/dc/terms/"
        xmlns:dcat="http://www.w3.org/ns/dcat#"
        xmlns:xsd="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#"
        xmlns:auto="http://datos.gob.es/recurso/sector-publico/territorio/Catalunya"
        xmlns:tema="http://datos.gob.es/kos/sector-publico/sector/"
        xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
        xmlns:skos="http://www.w3.org/2004/02/skos/core#"
        xmlns:schema="http://schema.org/"><dcat:Datasets><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:identifier>patrimonicultural</dct:identifier><dct:description xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:description><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><content:item><dcat:Dataset rdf:about="https://do.diba.cat/api/dataset/patrimoni_cultural"><dct:identifier>patrimoni_cultural</dct:identifier><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:description xml:lang="ca">Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</dct:description><dcat:keyword>mapes patrimoni cultural</dcat:keyword><dct:license rdf:resource="https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca" /><tema:sector>
                                                                                                            cultura-ocio,
                                                                                                                                            educacion,
                                                                                                                                            turismo
                                                                                                    </tema:sector><skos:prefLabel xml:lang="ca">Diputació de Barcelona</skos:prefLabel><dct:publisher rdf:resource="" /><dc:type>patrimonicultural</dc:type><dc:coverage>public</dc:coverage><dct:dateSubmitted rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2020-04-27T10:20:16TZD</dct:dateSubmitted><dct:modified rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2026-07-16T07:13:16TZD</dct:modified><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><dc:language>ca</dc:language><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    6a5865ece67b5d13cd2f619d
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[58106]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Focs de Sant Isidre]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/focs-de-sant-isidre-3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AMADES, J., Costumari Català. El curs de l&#039;any, Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A, 1983 Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Agenda de les tradicions catalanes, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1998]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es manté la tradició d&#039;encendre fogueres a algunes de les masies del municipi de Prats de Lluçanès.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els focs de Sant Isidre s&#039;encenien a la vesprada de la revetlla de Sant Isidre, patró dels pagesos. Els pagesos veneraven el seu patró, el dia 15 de maig, per tal de beneir els camps i les eines de treball. Les fogueres, però, s&#039;encenien al vespre del dia 14 de maig, quan el sol es ponia després que la mainada hagués recollit, durant tot el dia, fustes, troncs, mobiliari vell i altres objectes que poguessin cremar al foc. Antigament, cada masia encenia la seva foguera; d&#039;aquesta manera, multitud de punts de llum il·luminaven les zones rurals quan es feia fosc. Actualment, a Prats de Lluçanès es manté la tradició en algunes masies del terme municipal d&#039;encendre una foguera (clot del Vilar, Soler de n&#039;Hug, etc.), i al nucli de Prats la revetlla consisteix en encendre grans fogueres en diferents barris que van acompanyades de sopars populars on s&#039;ofereix pa torrat, botifarra, coca i vi bo. En algun barri hi ha ball popular. L&#039;endemà al matí, dia de Sant Isidre, hi ha un ofici solemne a l&#039;església parroquial de Sant Vicenç. Abans es cantaven els goigs al sant.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08171-82]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Terme municipal i nucli urbà. Prats de Lluçanès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Segons Joan Amades, sant Isidre, el sant castellà, va restar molts anys oblidat de tothom. A la darreria del segle XVI, el rei va sentir-se malalt d&#039;una greu malaltia, que els metges no sabien guarir. La reina va invocar l&#039;ajut de sant Isidre, que la va escoltar i va tornar la salut al monarca. Des d&#039;aleshores, es va estendre la devoció a aquest sant, especialment entre els estaments rurals (AMADES; 1983). A la primeria del segle XVI, la pagesia catalana va adoptar per patró dels fruits de la terra a sant Isidre, en substitució dels sants que fins aleshores havien venerat, com sant Galderic (pagès occità), sant Medir (pagès del Vallès) o els sants Abdó i Senén (coneguts popularment com sant Nin i sant Non). El 1623, les parròquies de Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi, van obtenir relíquies del sant que van provocar l&#039;extensió de la seva devoció pel pla de Barcelona, primer, i després per la resta de Catalunya. Joan Amades esmenta que pel Lluçanès i pel Ripollès, les pagesies i masies aïllades, cap al tard encenien quatre grans fogueres, encarades als quatre vents. Una d&#039;elles, la més grossa, l&#039;encenien davant de la porta. Molts dies abans, la mainada voltava pels camps per recollir les herbes dolentes i plantes parasitàries i arreplegava troncs, branques i fustes per encendre la foguera. Es creia que aquestes fogueres esquivaven els mals esperits que podien desbaratar les collites, i guardaven la gent, el bestiar i les cases de mal donat i d&#039;embruixament. L&#039;encesa es feia per ordre d&#039;antiguitat. La primera era la masia més gran o més antiga, i al seu darrera seguien les altres. A les contrades on hi havia una ermita, la primera foguera l&#039;encenia l&#039;ermità davant de la capella. Pel Lluçanès, segons Amades, era corrent que la mainada les saltés, com es fa amb les de sant Joan. En saltar-les es cantava: &#039;Sant Isidre de la Pinya, sant Isidre llaurador, se n&#039;anava a robar faves a l&#039;hort del senyor rector&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0071300,2.0331200]]></content:encoded><content:item>419934</content:item><content:item>4651020</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08171/format/rdf-xml" /><content:item>Prats de Lluçanès</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58106-foto-08171-82-1.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Manifestació festiva]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Lúdic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2021-02-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Compte i Marta Homs]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La festa de l&#039;encesa de les fogueres fa al·lusió a la tradició segons la qual Sant Isidre va encendre una gran foguera per tal del convèncer els infidels i gent descreguda, despertant en ells la flama de la fe.La imatge ha estat cedida per Roser Reixach.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2116]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/43/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq></dcat:Dataset></content:item></dcat:Datasets></rdf:RDF>