<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef59eca856921e990b1353</_id>
<id>58501</id>
<titol>Nucli de Vilamajor</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-vilamajor</url>
<bibliografia><![CDATA[CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 1. Barcelona: Rafel Dalmau. GAVÍN, JM. (1984). Inventari d&apos;esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Arxiu Gavín. Valldoreix. MESTRE, JV. (1994). Les Esglésies romàniques de l&apos;Anoia. La Veu de l&apos;Anoia. Igualada. PEIDRÓ, E.; REIG, J. (1994). Arquitectura religiosa romànica de la Comarca de l&apos;Anoia. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona. PLADEVALL, A. Dir. (1992). Catalunya romànica. El Penedès, l&apos;Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L&apos;Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural.]]></bibliografia>
<centuria>XI-XX</centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[Presenta cert estat d&apos;abandonament.]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Vilamajor és un petit nucli rural situat a l&apos;extrem sud del terme municipal de Pujalt. Està format per un grup de cases construïdes a l&apos;entorn d&apos;una torre de guaita d&apos;origen medieval, coneguda com la Torre del Cavaller. Les cases són de dues a tres crugies i conserven portals adovellats i finestrals de pedra carejada als pisos. Totes elles són fetes de pedra, que es troba sense revestir. És de destacar l&apos;arc de passatge apuntat que comunica dos edificis. Als afores hi ha l&apos;església romànica de Sant Joan de Vilamajor.]]></descripcio>
<codi_element>08176-111</codi_element>
<ubicacio>Vilamajor</ubicacio>
<historia><![CDATA[Es tracta del nucli de població més meridional del municipi de Pujalt. Les primeres notícies històriques que tenim de Vilamajor corresponen a una entrega que el bisbe de Vic atorgà a la canònica de Santa Maria de l&apos;Estany, on hi consta la parròquia de Santa Maria de Segur, de la que era sufragània l&apos;església de Sant Joan de Vilamajor. Aquest document data de l&apos;any 1157. Aquesta donació es completà l&apos;any 1176 quan Ponç de Falç, entregà la seva tercera part de les esglésies de la parròquia de Segur a la canònica de l&apos;Estany. Probablement l&apos;església té els orígens vers el segle X o inicis del segle XI ja que estaria vinculada a la construcció del castell de Vilamajor. D&apos;aquest però tampoc se&apos;n té documentació però és versemblant creure que s&apos;hauria edificat vers aquestes centúries, ja que entre els anys 1001 i 1035 es fundà la marca o frontera del comtat de Berga, propietat dels comtes de Cerdanya-Berga i que anava des de Portell, Guspí, Pujalt i Gàver. L&apos;any 1332 trobem esmentada la població de Vilamajor en un document de cessió de drets perceptors que el rector de l&apos;església de Segur cedí per un període de dos anys al prevere Berenguer Sabater. No serà fins l&apos;any 1433 que apareix el castell de Vilamajor com a castell termenat. Actualment aquesta torre es coneix com la Torre del Cavaller i ha quedat absorbida parcialment per les cases de l&apos;entorn, algunes de les quals semblarien tenir els orígens vers el segle XIV com per exemple Cal Ton, el qual conservava una arcada apuntada abans no fos restaurat l&apos;edifici al segle XXI. L&apos;església de Sant Joan de Vilamajor deixà d&apos;esser sufragània de Santa Maria de Segur al segle XVII per passar a dependre com a capella de l&apos;església de Santa Magdalena de l&apos;Astor.]]></historia>
<coordenades>41.6772400,1.4275600</coordenades>
<utm_x>369116</utm_x>
<utm_y>4615136</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08176</rel_municipis>
<municipi_nom>Pujalt</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Regular</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58501-foto-08176-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58501-foto-08176-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58501-foto-08176-111-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Modern|Contemporani|Medieval</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Conjunt arquitectònic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Residencial</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Dídac Pàmies i Marta Lloret</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil>94|98|85</codi_estil>
<codi_tipologia>46</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.2</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>6</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 18:03:40</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
