<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-14 11:28:27</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6af8355b58142e7bbe00b8bf</_id>
<id>59393</id>
<titol>Jaciment dels Pinetons 2</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-dels-pinetons-2</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;MATAS, Òscar (2006) Memòria de la intervenció arqueològica al Parc dels Pinetons. Aragó SL. Sabadell&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria></centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;En aquest jaciment, relacionat amb el del Parc del Pinetons (fitxa 45), foren localitzades restes d&apos;un mas medieval. Amb tot, la importància del jaciment ve donada per la localització de 73 estructures prehistòriques al terreny destinat a la construcció de l&apos;edifici on s&apos;ubicarà el Centre Integral de la Gent Gran. La cronologia del jaciment sembla correspondre&apos;s majoritàriament al bronze final (1.100 a.c ( 800 a.c.), tot i que hi ha algunes estructures neolítiques i del bronze inicial. La troballa més important fins el moment, de tot el jaciment, ha estat la localització d&apos;un enterrament subterrani (hipogeu) del bronze inicial. Aquest hipogeu és un dels més importants de Catalunya, pel nombre d&apos;esquelets localitzats, per sobre de la trentena. Es tracta d&apos;una estructura funerària, coneguda com a hipogeu subterrani, on s&apos;hi feien enterraments múltiples successius. Correspon al període del Bronze Inicial, que se situa entre el 1.800 i el 1.500 a.C.,uns 300-400 anys abans que el poblat localitzat en el mateix terreny. Es troba en bon estat de conservació i consisteix en un pou d&apos;accés cilíndric, d&apos;un metre i mig de fondària, que permet l&apos;accés a una cambra funerària, de planta el·líptica, d&apos;uns tres metres de llargada per uns dos metres d&apos;amplada, que presenta una entrada fent cova. En aquest hipogeu s&apos;han definit diverses fases d&apos;enterrament. Els darrers cossos enterrats serien els corresponents als dos esquelets que es van trobar a l&apos;entrada de la cambra, ben disposats i ajaguts (posició de decúbit lateral) i amb molt bon estat de conservació, segurament pertanyent a un home i una dona. Una segona fase d&apos;enterrament, anterior a la dels dos esquelets anteriors, queda definida per la presència de les restes d&apos;almenys 15 individus més, amuntegades al fons de la cova pel fet que, a mesura que s&apos;anaven fent noves inhumacions a la cova, arraconaven cap el fons les restes anteriors. I encara es pot parlar d&apos;una altra fase d&apos;enterrament, doncs es van trobar un altre conjunt d&apos;ossos també arraconats i amuntegats que se suposa són els primers que es van dipositar a la cova. En total, en aquest hipogeu s&apos;han catalogat fins al moment uns 32 cossos. Després del seu darrer ús, l&apos;hipogeu va ser segellat amb pedres; quan aquestes cambres es tancaven, els habitants de la zona acostumaven a obrir un nou hipogeu, a uns 200 metres de distància, o es traslladaven a una altra zona. Pel que fa al material arqueològic, corresponent a les possessions de roba i ornaments enterrats al mateix hipogeu, s&apos;han recuperat diversos botons d&apos;os, així com algunes peces de collaret, fetes sobre petxina o os, localitzades entre els ossos. Aquests tipus d&apos;hipogeus subterranis del Bronze Inicial corresponen a petites comunitats agrícoles assentades pel territori del Vallès; a la nostra comarca s&apos;han localitzat altres hipogeus amb característiques molts semblants al de Ripollet, com ara el jaciment de Can Gambús 1 de Sabadell i a Can Roqueta, però segons els arqueòlegs del jaciment local, l&apos;hipogeu de Ripollet sembla ser de major importància, ja que presenta un major nombre d&apos;individus enterrats.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08180-162</codi_element>
<ubicacio>Zona nord de Ripollet (08291) al límit municipal amb Barberà del Vallès</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;El jaciment fou localitzat a començaments d&apos;agost de l&apos;any 2006, quan un aficionat local va observar durant les obres d&apos;una zona del Parc dels Pinetons, que apareixien les restes d&apos;una possible sitja, de la que va poder recuperar algun fragment de material ceràmic prehistòric. La troballa es va comunicar a la Generalitat i els seus tècnics van constatar que en aquella zona hi havia més restes arqueològiques visibles. Per tant es va efectuar una prospecció de la superfície afectada per la tercera fase d&apos;ampliació del Parc Pinetons i es va delimitar així l&apos;àrea del jaciment arqueològic, que té una extensió aproximada de 1,75 ha. Els treballs van ser encarregats a l&apos;empresa Arrago sl, que va efectuar els treballs d&apos;excavació arqueològica al llarg de l&apos;any 2007. Justament al costat d&apos;aquest jaciment hi ha un terreny delimitat pels carrers Puigmal, Barberà del Vallès i Av. Mediterrani i Catalunya on actualment s&apos;està construint el Centre Integral per a la Gent Gran. Donat que el terreny es trobava en l&apos;àrea d&apos;influència del Jaciment dels Pinetons, s&apos;hi va realitzar una prospecció preventiva que també va donar resultats positius.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.5071000,2.1532500</coordenades>
<utm_x>429335</utm_x>
<utm_y>4595399</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08180</rel_municipis>
<municipi_nom>Ripollet</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59393-foto-08180-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59393-foto-08180-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59393-foto-08180-162-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Edats dels Metalls|Prehistòric</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Jaciment arqueològic</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Científic</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2020-10-06 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>J Douet</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Les troballes encara han de ser estudiades més exhaustivament, per poder determinar, de forma més concreta, el nombre d&apos;individus, el seu sexe i edat, entre d&apos;altres dades. L&apos;empresa Arrago S.L., és la responsable de les excavacions, les quals són finançades per l&apos;Ajuntament de Ripollet. Caldrà esperar als resultats dels estudis de les excavacions, però sens dubte, estem davant d&apos;una troballa que donarà una important font de llum a la història local i que a més, situarà Ripollet en un lloc destacat en el panorama arqueològic català.]]></observacions>
<codi_estil>79|76</codi_estil>
<codi_tipologia>1754</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.4</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>40</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-14 11:18:03</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
