<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-06 21:24:55</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aee3513a27573243d0bf107</_id>
<id>59677</id>
<titol><![CDATA[Zona de nidificació d&apos;orenetes, de l&apos;espècie Hirundo rustica]]></titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-dorenetes-de-lespecie-hirundo-rustica</url>
<bibliografia><![CDATA[ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona. ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d&apos;oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d&apos;oreneta cuablanca (Delichon urbica), Cabrils (El Maresme). Inèdit. http://www.ornitologia.org/ca/]]></bibliografia>
<centuria></centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Zona de nidificació de l&apos;oreneta vulgar (Hirundo rustica), que conviuen amb l&apos;home, instal·lades als porxos, corts i altres annexes de la casa des de fa generacions. Els nius tenen forma de copa de 22 cm de diàmetre, i uns 11 a 15 cm de profunditat fets amb fang, palla i pèls de bestiar. L&apos;oreneta és de color blau-negrós per sobre, amb reflexes metàl·lics que contrasten amb el sota blanquinós i coll rogent. Pertany a l&apos;ordre dels Passeriformes i a la família dels Hirundínids. De silueta molt elegant amb una cua en forma de forca molt accentuada. Cap a l&apos;extremitat de la cua poden observar-se unes taques blanques. El front i el coll són d&apos;un to rogenc. Es diferencia de les altres orenetes per la manca de color blanc al carpó. Mesura de 16 a 22 cm de longitud, i amb les ales obertes fa de 32 a 34 cm, per un pes aproximat de 17 grams.]]></descripcio>
<codi_element>08182-279</codi_element>
<ubicacio><![CDATA[Ca n&apos;Oristrell]]></ubicacio>
<historia><![CDATA[L&apos;oreneta vulgar, conviu amb l&apos;home. La presència de zones de caça és primordial perquè una parella pugui instal·lar-se. Aquestes zones acostumen a ser prats, camps, basses d&apos;aigua, ja que hi poden trobar els insectes amb els quals s&apos;alimenten. Si els pobles tenen espais oberts i favorables poden instal·lar els nius en garatges o porxos, i si és en zones de pagesia, en corts, cavallerisses, porxos per a les eines agrícoles, etc, com és el cas que ens ocupa. El niu que construeix té forma de copa de 22 cm de diàmetre, i uns 11 a 15 cm de profunditat. El fan amb fang recuperat dels punts d&apos;aigua i el barregen amb palla, herba seca, pèl de bestiar i fins i tot plomes per donar-li més duresa. Un cop acabat col·loquen a l&apos;interior plomes ben fines perquè el niu sigui més confortable. La primera posta d&apos;ous s&apos;inicia a finals d&apos;abril, tot i una segona posta cap al juny (una tercera posta ja és més difícil). La posta és d&apos;entre 3 i 6 ous i els incubarà durant 14 a 15 dies. Durant aquest període la femella ha d&apos;absentar-se per poder-se alimentar. L&apos;oreneta vulgar s&apos;alimenta d&apos;insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que són caçats al vol. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l&apos;home han desembocat en la protecció legal de l&apos;espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional. Pel que fa als pollets, el pes culminant arriba al 13è dia on poden arribar a fer 22 grams, és a dir, 5 grams més que els pares. Aquest pes serà perdut ràpidament. Els pares cacen al vol insectes; els aglutinen dins del seu bec abans de donar-lo als pollets (poden portar en un viatge una vintena d&apos;insectes). En un dia, per alimentar els petits poden arribar a fer 400 vols. Les condicions meteorològiques influeixen en la freqüència i qualitat de l&apos;alimentació dels pollets i en conseqüència de la seva subsistència. L&apos;oreneta vulgar és una acròbata. La velocitat de vol és de 60 km/h, però quan caça pot arribar als 100 km/h. Pel que fa als pollets, quan les cries tinguin entre 19 i 21 dies, els pares deixaran d&apos;alimentar-les per així obligar-los a sortir del niu i aprendre la primera lliçó de vol. Els pares s&apos;apropen al niu amb insectes al bec, però no els hi donen. Quan tinguin gana, les orenetes joves s&apos;acostaran molt a la boca del niu; els pares aprofiten per fer un crit d&apos;alarma i instintivament les joves orenetes es llancen del niu i mouen les ales. A partir del 35è dia les orenetes es poden emancipar.]]></historia>
<coordenades>41.7093000,1.9040400</coordenades>
<utm_x>408823</utm_x>
<utm_y>4618081</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08182</rel_municipis>
<municipi_nom>El Pont de Vilomara i Rocafort</municipi_nom>
<tipus_acces>Restringit</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59677-foto-08182-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59677-foto-08182-279-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil></estil>
<ambit>Patrimoni natural</ambit>
<tipologia><![CDATA[Zona d&apos;interès]]></tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Altres</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2021-09-22 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jordi Montlló Bolart - Laura Bosch</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Durant l&apos; època de cria les podem trobar repartides per tot Europa, el nord-oest d&apos;Àfrica , l&apos;Àsia Central, la meitat nord d&apos;Àsia amb l&apos;excepció del nord de Sibèria. A la tardor emprenen el viatge cap a l&apos;Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d&apos;hivernada. A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d&apos;agost, tot i que hom acostuma a veure&apos;n fins a la primera quinzena de novembre. L&apos;oreneta cuablanca s&apos;alimenta d&apos;insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l&apos;oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l&apos;home han desembocat en la protecció legal de l&apos;espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.]]></observacions>
<codi_estil></codi_estil>
<codi_tipologia>2153</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>5.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>7</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-06 21:14:11</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
