<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-04-19 23:12:25</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>69e542e7f336da6dbd633cb1</_id>
<id>60951</id>
<titol>Església de Sant Cugat Sesgarrigues</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-cugat-sesgarrigues</url>
<bibliografia><![CDATA[MARGARIT TAYÀ, Antoni; SOLÉ i BORDES, Joan; MIRET i VIA, Antoni. Episodis de la història de Sant Cugat Sesgarrigues. Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues. Sant Cugat Sesgarrigues 1999 ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan: Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L&apos;Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona 1986 PLADEVALL, A.,J.M. ADELL i F. ESPAÑOL: El monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Artestudi Edit. , Barcelona 1982 LLORACH i SANTIS, Salvador: El Penedès durant el període romànic. Sant Sadurní d&apos;Anoia 1983]]></bibliografia>
<centuria>XII-XX</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[La primera excavació arqueològica es dugué a terme als anys 60, quan el Servei de Catalogació de Monuments de la Diputació de Barcelona feu una actuació de prospecció a l&apos;entrada de l&apos;església, tocant al mur sud. Segons les referències de Mn. Anton Margarit, doncs no es coneix cap tipus de documentació d&apos;aquesta situació, els resultats foren totalment nuls. L&apos;any 1982 es realitzaren unes obres de restauració. Es feu una perforació dins l&apos;estança de la sagristia (no se sap exactament on), a la terra del reompliment es localitzaren: una peça de ceràmica vernissada (una olla) i 13 monedes corresponents als segles XV, XVI, XVII i XIX [actualment formen part de la col·lecció de la Parròquia, tot i que no estan localitzades amb exactitud i no les hem pogut estudiar (?)]. Es decidí aleshores dur a terme una excavació arqueològica d&apos;urgència des del Servei d&apos;Arqueologia de la Generalitat de Catalunya sota la direcció de Charo Lòpez. A l&apos;única cala que s&apos;obrí es van trobar dos nivells: el nivell 1 era de terra orgànica amb algun os aïllat. El nivell 2 era de terra blanca pel compost de calç amb fragments de ceràmica moderna (sobretot catalana decorada blava, i verda del segle XVIII), morter de calç, ossos, escòria de ferro, estuc pintat i fragments d&apos;elements arquitectònics de guix (cornises, plafons, etc.). Adosat a la paret sud de l&apos;estança es localitza un tros de mur que es datà al segle XVIII. L&apos;informe de l&apos;excavació conclou que les troballes són indicatives dels últims quatre segles d&apos;història (a partir del segle XVII). Actualment encara es conserva el testimoni d&apos;un mur molt semblant a la sagristia. El parament, d&apos;una alçada d&apos;uns 1&apos;60 m està constituit per carreus ben escairats i blocs irregulars lligats amb morter de calç. Podria tractar-se de les restes d&apos;una construcció del segle XII, moment en que es data una primera església romànica sobre la qual s&apos;edificà l&apos;actual.]]></descripcio>
<codi_element>08206-23</codi_element>
<ubicacio><![CDATA[Al centre de la població, a la Plaça de l&apos;Esglèsia.]]></ubicacio>
<historia></historia>
<coordenades>41.3645700,1.7529700</coordenades>
<utm_x>395702</utm_x>
<utm_y>4579979</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08206</rel_municipis>
<municipi_nom>Sant Cugat Sesgarrigues</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60951-foto-08206-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60951-foto-08206-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60951-foto-08206-23-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Modern|Contemporani|Medieval</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Jaciment arqueològic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Religiós</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2019-11-27 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Tríade scp</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Cugat Sesgarrigues 419-7-7 (279-127). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: desembre 1998. L&apos;església com a edifici arquitectònic destacat ha estat descrit en la fitxa núm. 1, però hem cregut oportú destacar en una fitxa a part la importància que aquest espai té com a jaciment arqueològic.]]></observacions>
<codi_estil>94|98|85</codi_estil>
<codi_tipologia>1754</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.4</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>3</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-04-19 23:02:31</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
