<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef5abde89ed52718077972</_id>
<id>61311</id>
<titol>Vilaclara</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaclara</url>
<bibliografia><![CDATA[AADD, Sant Feliu Sasserra. Capital històrica del Lluçanès: dels orígens als nostres dies, Centre d&apos;Estudis del Lluçanès i Centre d&apos;Estudis del Bages, 2003 IGLÉSIES, J, El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, Barcelona, 1981 IGLÉSIES, J, El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, FSVC Dalmau, Barcelona, 1992 MASRAMON, R, El Lluçanès central. Història de la baronia de Lluçà, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 ROCAFIGUERA, F de, El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l&apos;Estany de temps del cambrer Antoni Bet, Patronat d&apos;Estudis Ausonencs, 1987]]></bibliografia>
<centuria>XVII-XVIII</centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[L&apos;arrebossat que cobria els murs de càrrega es troba parcialment degradat. Diverses parts de l&apos;edifici i algunes de les estructures annexes han estat reformades amb maó. La coberta, que conserva les bigues de fusta, es troba deteriorada.]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Vilaclara està situada a llevant de la riera de Relat, al solell d&apos;un petit turó des del que es divisa, en direcció sud, gran part del terme municipal de Sant Feliu Sasserra. Es tracta d&apos;una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta rectangular i multitud de cossos adossats, que combinen la construcció en pedra i en maó, a totes les façanes. Està composada de planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossades de color blanc, i mostren cantonades diferenciades, algunes de les quals han quedat integrades als murs. La façana principal, orientada al sud, presenta dos volums sobreposats de diferent nivell i adossats a la façana amb teulada d&apos;una sola vessant, que juntament amb un mur de pedra tanquen un pati cobert davant la façana al que s&apos;accedeix a través d&apos;una porta emmarcada amb pedra i fusta, situada al capdamunt d&apos;un rampa. Destaca una porta d&apos;arc de mig punt adovellada actualment integrada dins el pati cobert. A nivell de primer pis s&apos;hi pot observar una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat i un gran finestral al centre. Les golfes estan dominades per un porxo al centre amb barana de fusta i a cada banda quatre finestres d&apos;arc de mig punt que formen una galeria. La façana est presenta dos coberts d&apos;us agropecuari annexats a nivell de planta baixa. Al primer pis s&apos;obre una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, composició que es repeteix a les golfes. A les cantonades de la façana nord s&apos;hi annexen perpendicularment dos estructures que comparteixen teulada i vessant amb el volum principal i que, juntament amb unes corts situades paral·lelament a pocs metres de la façana, tanquen un pati amb accés a través d&apos;una portalada emmarcada amb pedra. La façana oest presenta dues petites obertures a la planta baixa, tres finestres de majors dimensions emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat a nivell de primer pis i una sola finestra a les golfes situada a la part esquerra i també emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. A la cantonada dreta s&apos;hi annexen perpendicularment dues estructures d&apos;ús agropecuari construïdes majoritàriament amb maó. Al voltant de la masia hi ha diverses edificacions, majoritàriament d&apos;us agropecuari. En destaquen el pou circular construït en pedra uns metres a l&apos;oest de la masia i la pallissa situada al costat est, construïda amb pedra davant d&apos;una era enrajolada i amb una inscripció a la llinda de la porta principal.]]></descripcio>
<codi_element>08212-8</codi_element>
<ubicacio>Sector nord del terme municipal</ubicacio>
<historia><![CDATA[La masia de Vilaclara es troba documentada des del segle XI, formant part d&apos;una unitat territorial primitiva, anomenada Pedrós, juntament amb el desaparegut mas Relat, Terradelles o la serra de Pinós i Degollats. Tenia una certa autonomia i en algun temps va ser una quadra civil, que acabà integrant-se en el terme i batllia de Sant Feliu. En un capbreu de la cambreria de Santa Maria de l&apos;Estany datat entre finals del segle XIV i principis del XV apareixen unes peces de terra de la masia Vilaclara, corresponent a la batllia del mas Serra de Sant Feliu, com a propietat del monestir. També surt reflectit en el fogatges de 1497 a la vegueria del Lluçanès i curiosament no apareix al de 1553, tornant a aparèixer en el llibre de Consueta de 1618. Tot i aquests orígens tan antics, l&apos;edifici actual correspon bàsicament a una edificació del segle XVII i XVIII. La família Vilaclara, va aconseguir al llarg del temps, adquirir multitud de propietats entre les que es poden comptar el desaparegut molí de Vilaclara, la torre Vilaclara i la glorieta Vilaclara, entre moltes altres propietats tant a Sant Feliu Sasserra com fora.]]></historia>
<coordenades>41.9613000,2.0060600</coordenades>
<utm_x>417634</utm_x>
<utm_y>4645957</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08212</rel_municipis>
<municipi_nom>Sant Feliu Sasserra</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Regular</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61311-foto-08212-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61311-foto-08212-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61311-foto-08212-8-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Modern|Contemporani|Popular|Medieval</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Productiu</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jordi Compte i Marta Homs</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[La inscripció de la llinda de la porta de la pallissa, situada a l&apos;est de la masia presenta la següent inscripció: &apos;ALABA SA ESUS Y MARIA JOSEPH VILACLARA 1756&apos;]]></observacions>
<codi_estil>94|98|119|85</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>7</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 18:07:09</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
