<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-05-31 06:02:21</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a1bb19014de6a6a6a7d99fc</_id>
<id>61858</id>
<titol>Cànoves</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/canoves</url>
<bibliografia><![CDATA[- DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l&apos;Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d&apos;Espais Naturals, Serveis d&apos;Acció Territorial. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). - H. M. TALLER D&apos;ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de masies i cases rurals. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. - PLADEVALL i FONT, A. (1994). Puig-L&apos;Agulla i Vilalleons: un santuari i una parròquia mil·lenària. Barcelona: Ed. Montblanc-Martín. - ROMEU i BISBE, J. (1992). Història de Sant Julià de Vilatorta. Vic: Eumo Editorial.]]></bibliografia>
<centuria>XVII-XIX</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Gran masia formada per un cos central, orientat a ponent, al que se li adossen diversos cossos annexos. Es tracta d&apos;un antic conjunt, que fou ampliat i reformat amb estil neoclàssic. Separada de l&apos;edificació principal, però comunicada amb la mateixa a través d&apos;un pont penjat, hi ha una torre de defensa. Sota el pont, hi ha un gran portal adovellat, que serveix d&apos;entrada principal a la masia i dona accés al pati. Hi ha unes destacades galeries annexionades a la torre. Al cos central se li adossa una capella, construïda a finals del segle XVIII, i dedicada a la Mare de Déu de Núria. També formen part del conjunt la gran era, la bassa i la masoveria annexa, a més d&apos;una cabana agrícola situada a les proximitats de la casa. L&apos;era i un conjunt de construccions agropecuàries es troben a la zona d&apos;entrada al casal. Inclou un cobert que conté un forn de pinyes (fitxa 328). També tenim notícia d&apos;un notable jardí romàntic darrera la casa, tancat, al que no hem pogut accedir.]]></descripcio>
<codi_element>08220-20</codi_element>
<ubicacio>Cànoves</ubicacio>
<historia><![CDATA[Els primers documents on apareix citada la masia de Cànoves són de l&apos;any 947, i l&apos;esmenten com a vila rural depenent del monestir de Sant Llorenç. Posteriorment, la documentació l&apos;esmenta com a mas, i al segle XV, com a domus o casal fortificat, moment en que Galceran de Cànoves s&apos;emancipà de Sant Llorenç i s&apos;inicià una època de molta prosperitat del mas. L&apos;any 1615, el nunci papal atorgà permís per a celebrar culte a la capella de la casa, i l&apos;any 1618, Felip III concedí a Francesc Cànoves el títol de noble.]]></historia>
<coordenades>41.9124100,2.3287300</coordenades>
<utm_x>444331</utm_x>
<utm_y>4640269</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08220</rel_municipis>
<municipi_nom>Sant Julià de Vilatorta</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61858-foto-08220-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61858-foto-08220-20-2.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Contemporani|Neoclàssic|Modern</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Conjunt arquitectònic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Residencial</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Virgínia Cepero González</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[-  Les fotografies són fetes des de l&apos;exterior de la masia, ja que el masover de Cànoves no va permetre fotografiar la casa.- Segons el Catàleg de masies i cases rurals del POUM (Pla d&apos;Ordenació Urbanística Municipal) de Sant Julià de Vilatorta, l&apos;entorn de la masia està considerat AEAP (Àrea d&apos;expectativa arqueològica protegida). Aquesta compren  un cercle de 200 m de diàmetre aproximat, i engloba la totalitat del camp, turó o altre element geogràfic que quedi exclòs en part de l&apos;àmbit marcat. Abans de realitzar obres de moviment de terres, terraplenats o enderrocs s&apos;haurà de presentar a l&apos;Ajuntament un informe d&apos;intervenció preventiva signat per un tècnic en arqueologia, d&apos;acord amb el que preveu el decret 78/2001 de 5 de març del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic, publicat al DOGC el 13/03/2002.- També tenim notícies d&apos;un possible arxiu privat de la família al Casal]]></observacions>
<codi_estil>98|99|94</codi_estil>
<codi_tipologia>46</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.2</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>24</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-05-31 05:57:04</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
