<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-14 12:53:34</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6af84a55e176c63d3e08248d</_id>
<id>62214</id>
<titol>Les Mirones</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-mirones-0</url>
<bibliografia></bibliografia>
<centuria></centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Indret paisatgístic format per alzines i roureda baixa situat sobre el pas del riu Congost, en les estribacions més septentrionals dels Cingles de Bertí. Es coneix com a Cingles el conjunt de cingleres i relleus que separen l&apos;altiplà del Moianès, zona de contacte dels paisatges submediterranis de la Catalunya humida, amb els ambients mediterranis del Vallès. A llevant estan separats del massís (i del Parc Natural) del Montseny pel Congost, mentre que a ponent són creuats pel Tenes, que produeix espectaculars saltants d&apos;aigua, amb formacions de travertí. Es troba formada per materials sedimentaris propis de la Depressió Central Catalana, com són els gresos, les calcàries, les fossilíferes o les margues. Els vessants són coberts per alzinars, pinedes de pins blancs i pinyers i pinassa, garrigues, brolles de romaní i brucs d&apos;hivern. No obstant, també trobem mostres d&apos;altres elements vegetals. Algunes valls, que destaquen per ser força tancades, són especialment interessants pel seu paisatge i l&apos;abundant vegetació.. Els graus, per regla general, ofereixen excel·lents panoràmiques aèries dels llocs de l&apos;entorn.]]></descripcio>
<codi_element>08224-48</codi_element>
<ubicacio>Antiga parròquia de Sant Pere de Valldeneu</ubicacio>
<historia><![CDATA[Les formacions geològiques més antigues corresponen a les èpoques precàmbriques i paleozoiques, són, la majoria, d&apos;origen silícic, com els granits i les pissarres. Aquests materials van veure&apos;s afectats pel plegament hercinià, el que vol dir que sembla que van formar una serralada que, durant l&apos;era mesozoica, va anar-se aplanant. Les formes són més aviat suaus i el color de la roca és grisós. Els seus components són el quars (de color blanc), el feldespat (ocre) i la mica (negra). Els saulons han constituït la seu preferent de cultius arboris i arbustius de secà (oliveres, ametllers, avellaners i ceps) i del cereal. No hi ha pissarres plaeozoiques. Durant el secundari, el mar va inundar bona part del territori oriental peninsular. Els sediments marins d&apos;aquesta època van ser enlairats durant el plegament alpí i n&apos;han quedat restes del període triàsic. Són terres vermelloses. Aquestes capes són formades per roques calcàries i de materials descompostos (detritus, conglomerats, gresos i graves) i formen la part baixa dels Cingles de Bertí. En aquestes zones apareixen calcàries i dolomies del Muschelkalk, formant en alguns casos curioses figures. Les graderies del Puig-Graciós, del turó d&apos;en Cuspinera i de la zona de Castellar són d&apos;aquesta època. L&apos;època geològica més important per a la cinglera és la terciària, quan van originar-se i la podem dividir en dues etapes. A l&apos;inici d&apos;aquest període (paleocè, eocè) el mar va tornar a inundar la nostra terra, pujant des les terres de l&apos;Ebre fins a la Catalunya interior, el que va originar noves sedimentacions marines. Un nou plegament alpí, en una primera etapa en la qual les forces laterals de l&apos;escorça es contraposaven i causaren la ruptura del sòcol granític per la zona de Bigues, va enlairar aquests nous materials fins a les posicions que coneixem actualment, formant els Cingles de Bertí. Així, doncs, es tracten de capes calcàries, conglomerats, margues i altres materials descompostos. En una segona etapa, unes forces de distensió (pressió del centre cap a les vores) van ocasionar l&apos;ensorrament del granit al fons d&apos;actual depressió del Vallès. Els materials de l&apos;eocè inferior són conglomerats rojos, que són els que provoquen les tonalitats roges de la part baixa. El color blanc de la part alta ve donat pels estrats marins de l&apos;eocè mitjà gràcies a les capes calcàries que contenen nummulites. Aquests sectors són rics en fòssils marins, on cal destacar mol·luscs, corals i algun crustaci. Les roques calcàries són poc favorables a la vegetació i a l&apos;agricultura, pels seus components i perquè l&apos;erosió afavoreix la formació de cingleres verticals. Al fons de les valls, quan es descomponen amb el contacte amb l&apos;aigua, formen la terra vermella, com pot veure&apos;s clarament a la vall de Riells. Cap al Serrat de la Codina i el castell de Centelles, els materials són margues sorrenques i gresos de l&apos;eocè superior. Els corrents d&apos;aigua, sobretot el Tenes, el Congost han acabat de donar l‘aspecte que avui en dia coneixem dels Cingles, formant congostos, alguns força espectaculars com a Sant Miquel del Fai. La vall del Congost encara és la millor via per comunicar les planes del Vallès i d&apos;Osona. Les actuals torrenteres han format el que es coneixen com a Sots. Des de finals del miocè, els rius han sedimentat més gruixos de materials a les seves vores.]]></historia>
<coordenades>41.7432200,2.2549600</coordenades>
<utm_x>438050</utm_x>
<utm_y>4621535</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08224</rel_municipis>
<municipi_nom>Sant Martí de Centelles</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62214-foto-08224-48-2.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil></estil>
<ambit>Patrimoni natural</ambit>
<tipologia><![CDATA[Zona d&apos;interès]]></tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Social</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Anna M. Gómez Bach</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil></codi_estil>
<codi_tipologia>2153</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>5.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>24</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-14 12:47:33</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
