{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimonicultural","descripcio":"Patrimoni cultural","entitats":1,"datasets":[{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-11-07 18:15:18","entitats":1,"elements":[{"id":"62316","titol":"Pou de glans de la Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-glans-de-la-serra","bibliografia":"VILARRASA, S., La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975","centuria":"","notes_conservacio":"S'ha netejat recentment.","descripcio":"El pou de glans o tina es troba situat a uns 130 metres a l'oest de les granges que hi ha sobre la casa de la Serra. És un pou circular excavat a la roca natural, situat a l'extrem d'un planell rocós de lleuger pendent. El pou, que ha estat recentment buidat i netejat, presenta un diàmetre de 198 centímetres, i una profunditat que varia, a causa del desnivell en què està excavat el pou, entre els 190 centímetres al punt més profund i 115 centímetres al punt de menys profunditat. Al fons del pou hi ha un forat lateral que es taponava amb una boixa quan el pou estava ple d'aigua i glans, i que permetia buidar-lo d'aigua i netejar-lo quan ja no feia servei.","codi_element":"08225-35","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). A Sant Martí d'Albars, i al Lluçanès central en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). Aquests pous de glans es construïen en una zona rocosa i estaven formats per un forat circular picat a la roca natural i una entrada per on abocar-hi les glans i fer-hi entrar l'aigua. Alguns també tenien un forat lateral al fons del pou que permetia buidar-lo, i que es taponava amb una boixa. Hi ha pous de glans que presenten uns graons descendents per accedir a la part interior.","coordenades":"42.0454600,2.0655900","utm_x":"422669","utm_y":"4655246","any":"","rel_municipis":"08225","municipi_nom":"Sant Martí d'Albars","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08225\/62316-foto-08225-35-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08225\/62316-foto-08225-35-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]}]}]}