<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef5b11e89ed52718078918</_id>
<id>62771</id>
<titol>Ball de bastoners</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastoners</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;CASTILLO, A. i altres (s.d.) &apos;Sant Pere de Riudebitlles 1900-1940. Vida cultural i associativa&apos;, Gràfiques Llopart, Sant Sadurní. PUJOL, F.; AMADES, J. (1936) Diccionari de la Dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. Dal Cançoner popular de Catalunya, vol. I, Dansa. Barcelona. Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera. SALIUS, Jesús. Notes manuscrits el 1999 a Sant Pere de Riudebitlles.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria></centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Ball que presenta l&apos;aspecte d&apos;un combat estilitzat, podríem dir, entre dos bàndols, que en principi, encara que avui s&apos;ha perdut a St. Pere, es distingien pel color vermell dels vius i betes en l&apos;un, i blau en l&apos;altre, pels abanderats de cada bàndol quan el ball és ben complet, i per la distribució en grups de quatre balladors, dos de cada bàndol que tan aviat s&apos;enfronten com s&apos;alternen segons les evolucions pròpies del ball. Els bastons acostumen ésser fets d&apos;alzina (també es possible que es fessin alguna vegada de roure), els feien els mateixos dansaires i son llargs d&apos;una quarantena de centímetres i gruixuts de quatre o cinc. La indumentària actual ha perdut els colors afrontats i es resum en pantaló blanc, camisa blanca i faldilles vermelles, per a tots, a més a més d&apos;un mocador que creua a manera de banda el pit i als peus, les espardenyes de cànem i lona blanca. Els passos que es desenvolupen són mínims per a configurar la coreografia, i aquesta varia segons l&apos;agilitat dels intèrprets, així, a major agilitat, també major complicació coreogràfica. Pels assaigs després dels anys trenta s&apos;utilitzaven les eres del barri de l&apos;Altra Banda i quan plovia ho feien als baixos de Cal Casa Gran.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08232-48</codi_element>
<ubicacio></ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;No se sap el moment en que es van iniciar aquest tipus de balls al municipi. En general, es tracta d&apos;un ball molt antic, per alguns tal vegada originat en el ball d&apos;espases. Diuen Pujol i Amades (PUJOL, 1936: 88 i ss.) que en aquest poble, com en altres indrets del Penedès, els elements estan agermanats, de manera que no prepondera cap d&apos;ells damunt de l&apos;altre; les tonades són generalment boniques i interessants, i els moviments dels balladors, sense deixar d&apos;ésser vigorosos i valents, no inclouen la brusquedat i el braó mig salvatge dels de Montblanc. Comptem amb informacions generals sobre ritmes recollits a Sant Pere abans de l&apos;any 1936 en una recopilació de danses (PUJOL, 1936). Segons la mateixa, es ballaven els següents: Ball nou, Brogit, Camalleres, Contradansa, Diana, Gloriós, Masurca, Paneretes, Rebatut, Xotis, Dansot (es tracta d&apos;un ball carnavalesc fet al só de cançons populars). Al poble es recorden per altre banda: Rotllet, Ball de córrer, &apos;El quinto levanta&apos;. Cercavila, Rotllet i el Xotis de dos rebatres o &apos;mal parit&apos; (Informació oral de Jesús Salius). Els bastoners van dependre del Centre Republicà Obrer, i participaven en nombroses manifestacions del poble: en processons, a la Festa Major. Per cert, que l&apos;any 1926 es va fer el programa de balls d&apos;aquesta festa en un pay-pay on hi havia els següents versos: &apos;Festa Major com la de Sant Pere / no s&apos;ha vist en tota l&apos;esfera/ A les 10 missa major/ que la dirà el Sr. Rector/ de jorn els bastoners/ ja dansen pels carrers/...&apos; Després de la guerra van continuar actuant malgrat els problemes de transport que tenien (AAVV, 1992). En l&apos;última època coneguda van reunir-se fins l&apos;any 1956. Després, el Centre Cultural torna a recuperar-los un o dos anys amb joves balladors, sense massa èxit. Informacions orals ens parlen de músics que participaven fent les tonades, així, el Blas Creixell i Esbert al segle XIX, que tocava el flabiol de canya i el tabal, en Josep Saumell i Esteve (1880-1945), intèrpret de flabiol, a més d&apos;acordió, que el tocava amb una ma sense tamborí, en Pere Creixell i Tutusaus, etc.. Els bastoners actuaven a Manresa (durant tres dies acompanyaven la processó de la festa major), a Sant Sadurní (a les fires, i feien cercavila), en les festes majors d&apos;Igualada, Capellades i St. Joan de Mediona, a Terrassola i Lavit, a una processó de Vilafranca del Penedès, també van participar en concurs al barri de Sants (Barcelona), a Balsareny, a la festa del Sant Crist de Piera, a Vic, etc. Tot això, als anys trenta - quaranta del segle XX. En l&apos;etapa actual, cap al 1992 es van recuperar al casal de Cultura i al Centre, participant activament en les festes del poble.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.4536600,1.7017100</coordenades>
<utm_x>391563</utm_x>
<utm_y>4589933</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08232</rel_municipis>
<municipi_nom>Sant Pere de Riudebitlles</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62771-presentacion1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62771-foto-08232-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62771-foto-08232-48-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Modern|Contemporani|Medieval</estil>
<ambit>Patrimoni immaterial</ambit>
<tipologia>Música i dansa</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Lúdic</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Inexistent</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2023-02-01 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Es reprodueixen els balls transcrits per un flabioler de Vilafranca, David Miret, d&apos;un enregistrament fet a en Pere Creixell i Tutusaus, nascut l&apos;any 1931 i un dels més antics flabiolers vius. Intèrpret del flabiol de canya i del tabal. Se sap que la seva família encara conserva un baster - flabiol de metall fabricat per ell mateix. Aquestes transcripcions han estat proporcionades per Jesús Salius, i els arxius &apos;Midi&apos; han estat creats per Joan Ventosa. Si us interessa escoltar-los, demaneu-los a l&apos;Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.]]></observacions>
<codi_estil>94|98|85</codi_estil>
<codi_tipologia>62</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>4.4</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>2484</proteccio_id>
<rel_comarca><value>3</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 18:08:33</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
