<?xml version="1.0"?><rdf:RDF
        xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#"
        xmlns:time="http://www.w3.org/2006/time#"
        xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
        xmlns:og="http://ogp.me/ns#"
        xmlns:web="http://ogp.me/ns/website#"
        xmlns:vcard="http://www.w3.org/2006/vcard/ns#"
        xmlns:foaf="http://xmlns.com/foaf/0.1/"
        xmlns:rdfs="http://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#"
        xmlns:geo="http://www.w3.org/2003/01/geo/wgs84_pos#"
        xmlns:dct="http://purl.org/dc/terms/"
        xmlns:dcat="http://www.w3.org/ns/dcat#"
        xmlns:xsd="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#"
        xmlns:auto="http://datos.gob.es/recurso/sector-publico/territorio/Catalunya"
        xmlns:tema="http://datos.gob.es/kos/sector-publico/sector/"
        xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
        xmlns:skos="http://www.w3.org/2004/02/skos/core#"
        xmlns:schema="http://schema.org/"><dcat:Datasets><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:identifier>patrimonicultural</dct:identifier><dct:description xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:description><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><content:item><dcat:Dataset rdf:about="https://do.diba.cat/api/dataset/patrimoni_cultural"><dct:identifier>patrimoni_cultural</dct:identifier><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:description xml:lang="ca">Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</dct:description><dcat:keyword>mapes patrimoni cultural</dcat:keyword><dct:license rdf:resource="https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca" /><tema:sector>
                                                                                                            cultura-ocio,
                                                                                                                                            educacion,
                                                                                                                                            turismo
                                                                                                    </tema:sector><skos:prefLabel xml:lang="ca">Diputació de Barcelona</skos:prefLabel><dct:publisher rdf:resource="" /><dc:type>patrimonicultural</dc:type><dc:coverage>public</dc:coverage><dct:dateSubmitted rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2020-04-27T10:20:16TZD</dct:dateSubmitted><dct:modified rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2026-07-22T06:53:14TZD</dct:modified><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><dc:language>ca</dc:language><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    6a604b6b3e11b715576d5450
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[62796]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Centre]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-centre-0]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AAVV (1992) &#039;Sant Pere de Riudebitlles 1900-1940: vida cultural i associativa&#039; Program de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. ALEGRE, Mar; RIBAS, Jordi. (1993) Història del cinema a Sant Pere de Riudebitlles (1920-1980). Programa de Festa Major. Sant Pere de Riudebitlles CARDÚS, Cristòfor (1936) &#039;Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles&#039; dins de COROMINES, J.; RIBES, E. &#039;Per al recull del noms de lloc de Catalunya&#039;, extret de &#039;Mai enrera&#039;, Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 23. Secció Filològica de l&#039;Institut d&#039;Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l&#039;Institut d&#039;Estudis Catalans.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Necessita restauració]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Edifici construït expressament per a hostatjar una associació. Es tracta d&#039;una construcció molt allargada, en forma de nau amb coberta a doble vessant. La façana presenta la porta, amb llinda plana, i dues finestres rectangulars allargades en sentit vertical. El coronament acaba en un frontó amb els laterals horitzontals i rematats amb sengles balustres de ceràmica, existint al centre del mateix una petita obertura rectangular. El costat esquerre presenta nombroses finestres que donen a un pati lateral, també propietat de l&#039;entitat on hi ha plantats diversos arbres, com moreres. Està constituïda per una part davantera amb una àmplia sala per a bar i local social, amb habitacions al seu costat dret (des de l&#039;entrada) per a servir a fins propis de l&#039;associació i del bar. A la part posterior hi ha la sala que serveix per a teatre, cinema, etc. Entre un i l&#039;altre, en una primera planta, es donen classes i es fan activitats per als menuts.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08232-73]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C/ Nou, 64]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Al començament va ser el local del Centre Republicà i Obrer, la societat que avui dia encara existeix amb el nom del Centre Cultural i Recreatiu. Va ser pràcticament contemporània del Casino. El 1913 es col·locà la primera pedra del local - cafè, però des del 1910 ja hi havia un grup de gent que s&#039;hi reunia. Primer es va construir el cafè, el qual durant un temps havia de servir també de sala per fer-hi ball. El 1921 es construeix la sala de ball, bastant més curta i estreta que l&#039;actual. Els socis i fundadors eren fonamentalment treballadors i pagesos. A partir de 1925, a més a més, s&#039;hi comencen a projectar pel·lícules, primer les tardes del diumenge, tot seguit del ball. El cinema mut es recorda que era acompanyat pel Sr. Pere Olivella, antic propietari de Ca l&#039; Olivella, amb el piano. L&#039;any 1936 els socis del Casino van confiscar l&#039;edifici del centre, constituint així un únic local social al poble. Després de la guerra civil del 36, el Centre Republicà Obrer passa a anomenar-se Centro Nacional y Obrero; la societat en si, però, és la mateixa. Aquest nom, el 1944 es torna a canviar pel de Centro Cultural y Recreativo. Allí es segueix projectant cinema. Amb l&#039;arribada del cinemascope els anys 40-50, i la consolidació definitiva de les pel·lícules en color, la sala del Centre va arribar a la plenitud, de manera que el 1965, i després d&#039;anys de lloguer de la sala i moltes dificultats, aquesta passà a ser propietat de la societat i suposà una font d&#039;ingressos importants. El 1965 s&#039;impulsen importants reformes, s&#039;engrandeix la sala i es guarneix amb elements luxosos: tres cortines sobreposades, dues bandes de bombetes grogues laterals, una banda de bombetes blanques... Es millora molt el so. En aquests moments es parla de la sala del Centre com &#039;la més maca del Penedès&#039;. La crisi de la sala de cinema comença al 1980, i el 1986 s&#039;hi deixà de projectar setmanalment, tancant la sala per a projeccions regulars el 1989 (ALEGRE, 1993). Entre els costums propis del local hi destaca el ball de &#039;la Pava&#039;. Aquest ball consistia a fer reconciliar una parella que feia poc que havia renyit de la següent manera: començaven a tocar una peça i la gent es posava a ballar normalment. En un moment determinat, els balladors picaven de mans dues vegades. A partir d&#039;aquest moment, ningú no ballava i es formava una rotllana al mig de la qual hi havia dues cadires que estaven d&#039;esquena amb esquena. Una parella de balladors anava a buscar la parella que estava renyida i se&#039;ls feia seure al mig de la rotllana. En aquest moment, es tornava a picar de mans dues vegades i la gent tornava a ballar. D&#039;aquesta manera la parella es trobava incòmoda asseguda al mig de la sala i no li tocava cap més remei que aixecar-se i ballar. Per a la gent això volia dir alguna cosa, però calia esperar al diumenge següent per veure si la parella tornava a ballar: si ho feia, volia dir que s&#039;havien reconciliat. Per a la Festa Major un dels balls que s&#039;hi feia era &#039;l&#039;Americana de casats&#039;, és a dir, un ball en què les parelles casades ballaven formant un cercle. També el ballaven els solters, &#039;Americana de solters&#039;, de la mateixa manera, però en un altre cercle (AAVV, 1992). Depenia del Centre un grup de bastoners que van participar en nombroses manifestacions del poble: en processons, en la Festa Major... Després de la guerra van continuar actuant malgrat els problemes de transport que tenien. També aquí hi tenia la seva seu la Coral &#039;La Violeta d&#039;en Clavé&#039;, fundada a finals dels anys 20, dirigida pel Pere Olivella i amb 40 cantaires, tots homes. Per la Festa Major cantaven la missa del mestre Perossi amb acompanyament d&#039;orquestra i al llarg de l&#039;any oferien diferents cantades (AAVV, 1992).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.4516000,1.7018300]]></content:encoded><content:item>391569</content:item><content:item>4589704</content:item><content:encoded><![CDATA[1913-14]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08232/format/rdf-xml" /><content:item>Sant Pere de Riudebitlles</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62796-732.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62796-733.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62796-734.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Eclecticisme|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-02-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Existeix una màquina de projeccions cinematogràfiques OSA, que es podria conservar, i un bon arxiu sobre la institució.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[102|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/3/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq></dcat:Dataset></content:item></dcat:Datasets></rdf:RDF>