<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-07-22 06:53:14</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a604b6b3e11b715576d5450</_id>
<id>62796</id>
<titol>El Centre</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-centre-0</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;AAVV (1992) &apos;Sant Pere de Riudebitlles 1900-1940: vida cultural i associativa&apos; Program de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. ALEGRE, Mar; RIBAS, Jordi. (1993) Història del cinema a Sant Pere de Riudebitlles (1920-1980). Programa de Festa Major. Sant Pere de Riudebitlles CARDÚS, Cristòfor (1936) &apos;Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles&apos; dins de COROMINES, J.; RIBES, E. &apos;Per al recull del noms de lloc de Catalunya&apos;, extret de &apos;Mai enrera&apos;, Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 23. Secció Filològica de l&apos;Institut d&apos;Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l&apos;Institut d&apos;Estudis Catalans.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XX</centuria>
<notes_conservacio>Necessita restauració</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Edifici construït expressament per a hostatjar una associació. Es tracta d&apos;una construcció molt allargada, en forma de nau amb coberta a doble vessant. La façana presenta la porta, amb llinda plana, i dues finestres rectangulars allargades en sentit vertical. El coronament acaba en un frontó amb els laterals horitzontals i rematats amb sengles balustres de ceràmica, existint al centre del mateix una petita obertura rectangular. El costat esquerre presenta nombroses finestres que donen a un pati lateral, també propietat de l&apos;entitat on hi ha plantats diversos arbres, com moreres. Està constituïda per una part davantera amb una àmplia sala per a bar i local social, amb habitacions al seu costat dret (des de l&apos;entrada) per a servir a fins propis de l&apos;associació i del bar. A la part posterior hi ha la sala que serveix per a teatre, cinema, etc. Entre un i l&apos;altre, en una primera planta, es donen classes i es fan activitats per als menuts.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08232-73</codi_element>
<ubicacio>C/ Nou, 64</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;Al començament va ser el local del Centre Republicà i Obrer, la societat que avui dia encara existeix amb el nom del Centre Cultural i Recreatiu. Va ser pràcticament contemporània del Casino. El 1913 es col·locà la primera pedra del local - cafè, però des del 1910 ja hi havia un grup de gent que s&apos;hi reunia. Primer es va construir el cafè, el qual durant un temps havia de servir també de sala per fer-hi ball. El 1921 es construeix la sala de ball, bastant més curta i estreta que l&apos;actual. Els socis i fundadors eren fonamentalment treballadors i pagesos. A partir de 1925, a més a més, s&apos;hi comencen a projectar pel·lícules, primer les tardes del diumenge, tot seguit del ball. El cinema mut es recorda que era acompanyat pel Sr. Pere Olivella, antic propietari de Ca l&apos; Olivella, amb el piano. L&apos;any 1936 els socis del Casino van confiscar l&apos;edifici del centre, constituint així un únic local social al poble. Després de la guerra civil del 36, el Centre Republicà Obrer passa a anomenar-se Centro Nacional y Obrero; la societat en si, però, és la mateixa. Aquest nom, el 1944 es torna a canviar pel de Centro Cultural y Recreativo. Allí es segueix projectant cinema. Amb l&apos;arribada del cinemascope els anys 40-50, i la consolidació definitiva de les pel·lícules en color, la sala del Centre va arribar a la plenitud, de manera que el 1965, i després d&apos;anys de lloguer de la sala i moltes dificultats, aquesta passà a ser propietat de la societat i suposà una font d&apos;ingressos importants. El 1965 s&apos;impulsen importants reformes, s&apos;engrandeix la sala i es guarneix amb elements luxosos: tres cortines sobreposades, dues bandes de bombetes grogues laterals, una banda de bombetes blanques... Es millora molt el so. En aquests moments es parla de la sala del Centre com &apos;la més maca del Penedès&apos;. La crisi de la sala de cinema comença al 1980, i el 1986 s&apos;hi deixà de projectar setmanalment, tancant la sala per a projeccions regulars el 1989 (ALEGRE, 1993). Entre els costums propis del local hi destaca el ball de &apos;la Pava&apos;. Aquest ball consistia a fer reconciliar una parella que feia poc que havia renyit de la següent manera: començaven a tocar una peça i la gent es posava a ballar normalment. En un moment determinat, els balladors picaven de mans dues vegades. A partir d&apos;aquest moment, ningú no ballava i es formava una rotllana al mig de la qual hi havia dues cadires que estaven d&apos;esquena amb esquena. Una parella de balladors anava a buscar la parella que estava renyida i se&apos;ls feia seure al mig de la rotllana. En aquest moment, es tornava a picar de mans dues vegades i la gent tornava a ballar. D&apos;aquesta manera la parella es trobava incòmoda asseguda al mig de la sala i no li tocava cap més remei que aixecar-se i ballar. Per a la gent això volia dir alguna cosa, però calia esperar al diumenge següent per veure si la parella tornava a ballar: si ho feia, volia dir que s&apos;havien reconciliat. Per a la Festa Major un dels balls que s&apos;hi feia era &apos;l&apos;Americana de casats&apos;, és a dir, un ball en què les parelles casades ballaven formant un cercle. També el ballaven els solters, &apos;Americana de solters&apos;, de la mateixa manera, però en un altre cercle (AAVV, 1992). Depenia del Centre un grup de bastoners que van participar en nombroses manifestacions del poble: en processons, en la Festa Major... Després de la guerra van continuar actuant malgrat els problemes de transport que tenien. També aquí hi tenia la seva seu la Coral &apos;La Violeta d&apos;en Clavé&apos;, fundada a finals dels anys 20, dirigida pel Pere Olivella i amb 40 cantaires, tots homes. Per la Festa Major cantaven la missa del mestre Perossi amb acompanyament d&apos;orquestra i al llarg de l&apos;any oferien diferents cantades (AAVV, 1992).&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.4516000,1.7018300</coordenades>
<utm_x>391569</utm_x>
<utm_y>4589704</utm_y>
<any>1913-14</any>
<rel_municipis>08232</rel_municipis>
<municipi_nom>Sant Pere de Riudebitlles</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Regular</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62796-732.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62796-733.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62796-734.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Eclecticisme|Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Social</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>BPU</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2023-02-01 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions>Existeix una màquina de projeccions cinematogràfiques OSA, que es podria conservar, i un bon arxiu sobre la institució.</observacions>
<codi_estil>102|98</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>1762</proteccio_id>
<rel_comarca><value>3</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-07-22 06:47:39</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
