<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef5b03e89ed527180786de</_id>
<id>63355</id>
<titol>Jardins de la Pèrgola</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-la-pergola</url>
<bibliografia><![CDATA[FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d&apos;història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament d]]></bibliografia>
<centuria>XX</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Zona enjardinada situada al davant de l&apos;església parroquial de Valls de Torroella. Ocupa una esplanada d&apos;uns 30 per 50 metres entre l&apos;imponent edifici parroquial i el canal de la fàbrica. L&apos;espai està dotat amb un petit estanc i unes escales que salven la petita elevació on hi ha assentat l&apos;edifici de l&apos;església, i compta amb arbres d&apos;una bona diversitat d&apos;espècies. A l&apos;angle nord-oest hi ha un espai amb una pèrgola que dóna nom al jardí. En aquest sector es conserva una caseta on hi ha un pou que capta les aigües freàtiques i les condueix cap a un dipòsit situat a una cota més alta, des d&apos;on es distribueixen per les diferents cases. Antigament l&apos;entorn de l&apos;església era ocupat per horts fins que, entre els anys 1967 i 1969, el propietari de la colònia decidí que calia embellir la zona i s&apos;hi habilitaren els jardins. D&apos;aquesta manera la colònia industrial quedava dotada amb un espai de lleure que esdevenia, al mateix temps, una mena de passeig des del pas del pont fins a l&apos;entrada principal de l&apos;església. Fins no fa gaires anys es conservaven també en aquest sector uns grans safareigs públics (construïts entre 1915 i 1916) que recentment foren enderrocats, i també hi havia una font.]]></descripcio>
<codi_element>08229-502</codi_element>
<ubicacio>Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella</ubicacio>
<historia><![CDATA[Inicialment l&apos;església de la colònia Valls de Torroella s&apos;emplaçava al bloc de pisos de la Carretera de Cardona, però allà eren freqüents les inundacions causades per les riuades, que afectaven també a l&apos;església. Per això, entre d&apos;altres motius, es decidí buscar una nova ubicació i s&apos;emprengué la construcció d&apos;un edifici força ambiciós per acollir l&apos;església, les escoles i el convent de les monges Dominiques. L&apos;església, posada sota el patronatge del Sagrat Cor, fou beneïda el 7 de novembre de 1926 pel bisbe de Solsona, Valentí Comellas. A la banda de migdia s&apos;hi alçà la rectoria i l&apos;escola per a nens i, a l&apos;ala nord, el convent de les Germanes Dominiques i el col·legi per a nenes; tot aquest conjunt es va fer segons plànols d&apos;Higini Negre, espòs de Maria Valls Taberner. Els treballs de picapedrer van anar a càrrec d&apos;Isidre Abarca Garcia. Com a nota curiosa, el primer batejat a la nova església fou Estanislau Basora, el que havia de ser famós futbolista, fill del director de la fàbrica. Entre 1967 i 1969 l&apos;entorn de l&apos;església, que fins llavors era ocupat per horts, es va enjardinar i s&apos;hi adequaren unes escales, un estany i una pèrgola. Al mateix temps s&apos;afegí el campanar de torre a l&apos;església. E Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria.]]></historia>
<coordenades>41.8477900,1.7198200</coordenades>
<utm_x>393725</utm_x>
<utm_y>4633669</utm_y>
<any>1969</any>
<rel_municipis>08229</rel_municipis>
<municipi_nom>Sant Mateu de Bages</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63355-foto-08229-502-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63355-foto-08229-502-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni natural</ambit>
<tipologia><![CDATA[Zona d&apos;interès]]></tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Lúdic</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jordi Piñero Subirana</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil>98</codi_estil>
<codi_tipologia>2153</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>5.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>7</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 18:08:19</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
