<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-06 21:24:55</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aee3629642a2eefd2082dbf</_id>
<id>64485</id>
<titol>Parc Natural del Montseny</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-montseny-3</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;PARC NATURAL DEL MONTSENY: www.diba.cat/parcsn/parcs/index.asp?parc=3&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria></centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;El Parc Natural del Montseny es situa a la serralada Pre-litoral. Ocupa una extensió de 31.063,90 ha distribuïdes entre divuit municipis que pertanyen a tres comarques: Aiguafreda, Campins, Cànoves i Samalús, Figaró-Montmany, Fogars de Montclús, La Garriga, Gualba, Montseny, Sant Esteve de Palautordera, Sant Pere de Vilamajor i Tagamanent, a la comarca del Vallès Oriental; El Brull, Seva i Viladrau a la comarca d&apos;Osona; i Arbúcies, Breda, Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu a la comarca de La Selva. El cim del parc és el Turó de l&apos;Home amb 1.706 metres sobre el nivell del mar. El massís geològicament s&apos;estructura en dues parts diferenciades: d&apos;una banda, el sòcol compost per roques ígnies i metamòrfiques; d&apos;altra banda, la cobertora, formada per roques sedimentàries dipositades durant les eres geològiques mesozoica i cenozoica. L&apos;especial orografia del terreny, les diferències altitudinals i la distància del mar en una latitud típicament mediterrània condicionen una notable diversitat climàtica. Aquestes diferències expliquen les diferents formacions vegetals que es desenvolupen: la mediterrània a les parts baixes (alzinars, suredes i pinedes), la de muntanya mitjana plujosa (alzinar muntanyenc i rouredes), la centreeuropea per sobre dels 1.000 m (fagedes i avetoses) i, la subalpina als cims (matollars i prats). La extraordinària varietat d&apos;hàbitats, de gran valor ecològic, s&apos;evidencia amb la pervivència d&apos;espècies com la dròsera, l&apos;herba de Sant Segimon o la genciana groga. En relació amb la distribució de la vegetació, la fauna es caracteritza per l&apos;existència d&apos;espècies centreeuropees a les zones altes del massís i espècies d&apos;ambients mediterranis a les parts baixes. Les espècies d&apos;influència centreeuropea sovint resten aïllades, com la granota roja, el tritó del Montseny, única espècie de vertebrat endèmica de Catalunya, o la musaranya d&apos;aigua. Altres espècies de distribució centreeuropea són la llebre, el liró, el grasset de muntanya, el pinsà borroner, el llangardaix verd i l&apos;escurçó pirinenc. Entre els mamífers que viuen a l&apos;alzinar es troben el senglar, la guineu, la geneta o la rata cellarda; entre les aus destaquen l&apos;astor, el gaig o el pit-roig, i diversos tipus d&apos;amfibis, rèptils i peixos. El caràcter més singular de la fauna però, són les espècies d&apos;influència centreeuropea, com és el cas de la granota roja, el tritó pirinenc o la musaranya d&apos;aigua. Altres espècies de distribució típicament centreeuropea són la llebre, el liró, el grasset de muntanya, el pinsà borroner, el llangardaix verd o l&apos;escurçó pirinenc. La seva biodiversitat extraordinària i la petjada cultural que l&apos;home hi ha deixat al llarg dels temps presenten un valor universal que cal protegir i conservar. Va esdevenir Parc Natural pel Decret 105/1987, de 20 de febrer, d&apos;acord amb la Llei 12/1985, d&apos;espais naturals, de 13 de juny. Des del 26 de juliol de 1977 (al sector de la província de Barcelona) i del 26 de gener de 1978 (al sector de la província de Girona), les dues diputacions es van dotar d&apos;un pla especial de protecció (PEP) del Parc Natural del Montseny. El nou Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny va ser aprovat definitivament pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya amb data 11 de desembre de 2008 i publicat en el DOGC número 5308 de 30 de gener de 2009. El Parc Natural del Montseny és l&apos;únic indret de Catalunya declarat per la UNESCO com a reserva de la biosfera, l&apos;any 1978. A partir de 2006, i d&apos;acord amb la Decisió de la Comissió Europea 200/613/CE, de 19 de juliol de 2006, va ser declarat lloc d&apos;importància comunitària de la regió biogeogràfica mediterrània, amb la qual cosa va entrar a formar part de la XARXA NATURA 2000. Els òrgans gestors del Parc són l&apos;Àrea d&apos;Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i l&apos;Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08234-241</codi_element>
<ubicacio>Parc Natural del Montseny</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;El poblament al Montseny data de temps prehistòrics, com ho testimonien les troballes de destrals i ganivets de pedra a Aiguafreda, el Brull, Montseny i Sant Marçal; els megàlits de la serra de l&apos;Arca i les Pinedes, o la pedra estelada del pla de la Calma. Al període ibèric s&apos;ocupen de manera estable els turons i els pobladors s&apos;endinsen cap a la muntanya. Els vestigis més representatius d&apos;aquesta època són el castell del turó de Montgrós al Brull i els assentaments fortificats de Montclús a Sant Esteve de Palautordera i de can Flaquer a Samalús. Del període romà daten la vil·la romana de can Tarrés i d&apos;altres construccions a les planes veïnes tot seguint la Via Augusta i la Via Ausa. El nom del massís, que prové del llatí Mont Signus (mont senyal), mostra la fesomia del seu relleu. A l&apos;edat mitjana es generalitzen els establiments interiors dispersos i s&apos;intensifica l&apos;explotació dels recursos naturals. Aquest procés assoleix el seu màxim al segle XIX, moment a partir del qual s&apos;inicia un lent despoblament. Al segle XX la muntanya comença a ser valorada com a entitat digna de les aspiracions dels afeccionats a les excursions i la natura. Actualment, la regressió de les activitats agrícoles, forestals i ramaderes ha propiciat un canvi de les economies familiars. Altres activitats, fonamentalment de serveis com el turisme rural, la restauració i l&apos;hostaleria, complementen les rendes i conviuen amb l&apos;extensa cultura agropecuària de la zona.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.7423800,2.3890300</coordenades>
<utm_x>449197</utm_x>
<utm_y>4621354</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08234</rel_municipis>
<municipi_nom>Sant Pere de Vilamajor</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64485-foto-08234-241-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil></estil>
<ambit>Patrimoni natural</ambit>
<tipologia><![CDATA[Zona d&apos;interès]]></tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Altres</us_actual>
<inspire_tipus><value>Xarxa natura 2000</value>
</inspire_tipus>
<inspire_subtipus><value>Natura 2000</value>
</inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Àrea especial de conservació</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2020-06-22 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Virgínia Cepero González</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions>Les coordenades corresponen a un punt del Parc escollit al municipi de Sant Pere de Vilamajor.</observacions>
<codi_estil></codi_estil>
<codi_tipologia>2153</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>5.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>1785</proteccio_id>
<rel_comarca><value>41</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-06 21:18:49</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
