<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef5b3ce89ed52718079012</_id>
<id>64740</id>
<titol><![CDATA[Ca l&apos;Ordal]]></titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lordal</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial. http://gaudicoloniaguell.org/historia/&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XIX</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Edifici independent format per tres cases unifamiliars adossades, amb planta baixa, pis, golfes i soterrani convertit en jardí a la part posterior. Situat a la zona residencial de la Colònia Güell, és el primer edifici que es troba en entrar-hi. Obra construïda entorn el 1894, que tant per la forma de la seva planta com en la singularitat de les façanes i la seva simetria, dota l&apos;edifici d&apos;una gran originalitat. Tot i que no té l&apos;aspecte típic d&apos;una masia, sí s&apos;observa com d&apos;una manera o altra l&apos;arquitecte va voler recollir els trets més significatius de les cases pairals. Per exemple l&apos;edificació té una planta basilical i teulada a dos vessants, i el parament està fet amb conglomerat de pedra de mides diverses lligades amb morter de calç, sobre el qual s&apos;adossen diverses estructures. El marcat caràcter historicista de l&apos;edificació, més enllà de l&apos;aparença d&apos;una casa pairal a la part davantera, també queda reflectit a la part posterior amb una construcció a diferents nivells i cossos. Sens dubte, però, el que més destaca de l&apos;edifici són les cantonades arrodonides, i els elements decoratius, és especialment rellevant la filigrana del treball amb maó vist. Això és visible a les finestres, les tres xemeneies, el porxo, la cisterna o el ràfec sota coberta.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08244-3</codi_element>
<ubicacio><![CDATA[Plaça d&apos;Anselm Clavé, 1, 1A i 1B]]></ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;La casa fou habitada en origen per la familia Ros de l&apos;Ordal, d&apos;aquí el seu nom, i encara en són els propietaris. Tanmateix, altres famílies com els Cruañas, Gaudó, Montanès i Carrión també hi han viscut. Tots ells pagesos que treballaven les terres de l&apos;amo en qualitat d&apos;arrendataris. Alguns membres d&apos;aquestes famílies també treballaven a la fàbrica. Amb l&apos;interès d&apos;allunyar-se dels conflictes socials existents a la ciutat, al segle XIX es va plantejar un nou tipus d&apos;indústria, les colònies industrials, és a dir, les cases dels obrers i equipaments al costat de la fàbrica, tot a la mateixa propietat, integrant un nucli propi amb una vida social i econòmica tutelada per l&apos;empresa. La colònia Güell fou una colònia industrial dedicada a la fabricació de panes i velluts. La seva construcció s&apos;inicià el 1890, i el projecte disposava de fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa, casa del metge, farmàcia i capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers, en una superfície total d&apos;unes 160 hectàrees. Güell en la seva condició de mecenes de la cultura, va encarregar projectes a diversos arquitectes de primera fila, com Antoni Gaudí, Francesc Berenguer i Mestres o Joan Rubió.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.3622900,2.0283600</coordenades>
<utm_x>418732</utm_x>
<utm_y>4579431</utm_y>
<any>1893</any>
<rel_municipis>08244</rel_municipis>
<municipi_nom>Santa Coloma de Cervelló</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64740-foto-08244-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64740-foto-08244-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64740-foto-08244-3-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Modernisme|Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Residencial</us_actual>
<inspire_tipus><value>BCIN</value>
</inspire_tipus>
<inspire_subtipus><value>National Monument Record</value>
</inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Monument</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2019-12-23 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)</autor_fitxa>
<autor_element>Atribuida tant a Francesc Berenguer Mestres com a Joan Rubió Bellver</autor_element>
<observacions><![CDATA[A l&apos;interior hi havia hagut un pou, però degut a reformes posteriors a l&apos;edifici i nous usos en l&apos;espai l&apos;ha modificat.]]></observacions>
<codi_estil>105|98</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>1779</proteccio_id>
<rel_comarca><value>11</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 18:09:16</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
