<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-06-08 07:32:22</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a2652b8410194004a6a39a6</_id>
<id>65542</id>
<titol>Dolmen de Puigsespedres</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-puigsespedres</url>
<bibliografia><![CDATA[Butlletí del Centre Excursionista de Vic. [Vic] vol. II (1920), 17-18. BATISTA, R. (1963) &apos;Sepulcros megalíticos de la comarca de Vic&apos;. Corpus de Sepulcros Megalíticos, vol. II. Barcelona: Instituto de Prehistoria y Arqueología. El Butlletí: L&apos;Esquirol, Cantonigròs, Sant Martí Sescorts, Sant Julià de Cabrera (2011- 2012), nº 1 i 5. L&apos;Esquirol: ajuntament de l&apos;Esquirol. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d&apos;interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L&apos;Esquirol: Ajuntament de L&apos;Esquirol. FONT COT, J.O. (2003) Informe-Memòria de la prospecció de Puig-Rodó (Moià, Bages), Roca d&apos;en Toni (Vilassar de Mar, Maresme), Puig Ses Lloses (Folgueroles, Osona), Puig Ses Pedres (Santa Maria de Corcó, Osona), Pedra Arca (Llinars del Vallès, Vallès Oriental), i la Cabana del Moro (La Roca del Vallès, Vallès Oriental). Barcelona: Direcció General del Patrimoni Cultural (Generalitat de Catalunya). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L&apos;Esquirol). VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 68-69.]]></bibliografia>
<centuria>XXII aC</centuria>
<notes_conservacio>Hi ha lloses força degradades i desplaçades respecte de la seva posició original.</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[El dolmen de Puig Ses Pedres es troba dalt d&apos;un turó, abans conegut per l&apos;Arca, en posició molt dominant, dins de les propietats del mas Arquerons. És un megàlit tipològicament dubtós, ja que tant podria correspondre a un sepulcre amb el corredor desplaçat tipus &apos;P&apos;, com a una arca amb vestíbul-pou. Es troba força malmès i no es conserva la capçalera. És una cambra trapezoïdal de 2,8 m de llarg per 1,75 i 2,45 m d&apos;amplada, i de 1,6 m alçada. Presenta un corredor d&apos;entrada a la part sud, de 1,25 m d&apos;amplada per 2 m de llargada. Està construït amb grans lloses de pedra sorrenca, que es troben força degradades i algunes desplaçades respecte de la seva posició original. A llevant, hi ha un gran clot cobert parcialment per pedres, que es obra d&apos;un acte furtiu. L&apos;estat del conjunt no és massa bo, en comparació amb la planta que va aixecar Batista al segon volum del Corpus de Sepulcros Megalíticos (vegeu bibliografia). A principis del segle XX, va ser objecte d&apos;una excavació arqueològica, que va permetre documentar un gran nombre d&apos;elements en diversos materials: - Restes humanes: un fragment de volta craniana, diversos fragments de mandíbula inferior d&apos;adult, 13 dents, 3 premolars i diversos fragments indeterminats. - Sílex: un ganivet amb retoc bilateral, un altre sense retoc i diversos fragments de ganivets, puntes i ascles. - Ós: un botó prismàtic perforat en &apos;V&apos;. - Pectem i pedra: diverses denes de collarets perforades. - Ceràmica: diversos fragments sense decoració ni forma. Segons R. Batista (vegeu bibliografia), també alguns fragments de vores i carenes i un fragment decorat, amb representació solar, actualment es desconeix la seva ubicació. - Coure: un fragment de plaqueta. Per la relació de materials arqueològics recollits, es pot situar cronològicament el megàlit entre el Neolític final i el Calcolític.]]></descripcio>
<codi_element>08254-113</codi_element>
<ubicacio><![CDATA[L&apos; Esquirol]]></ubicacio>
<historia><![CDATA[Antigament era conegut com a dolmen d&apos;Arquerons. A principis del segle XX, va ser objecte d&apos;una excavació arqueològica per part de M. Pallarès i membres del Centre Excursionista de Vic, que va permetre documentar restes humanes, estris d&apos;ós i de sílex, fragments ceràmics i peces d&apos;aram, d&apos;estany i de plom. Durant els anys 2011 i 2012 es van dur a terme una nova intervenció arqueològica, impulsada per la regidoria de Cultura de l&apos;Ajuntament i sota la direcció tècnica de l&apos;arqueòleg Joel Casanova, per tal de deixar al descobert tant el perímetre del túmul com el paviment original de la cambra funerària i el vestíbul que hi conduïa. S&apos;hi van trobar unes petites restes òssies humanes i algun fragment de petxina utilitzada com a guarniment mortuori.]]></historia>
<coordenades>42.0332600,2.3791900</coordenades>
<utm_x>448613</utm_x>
<utm_y>4653655</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08254</rel_municipis>
<municipi_nom><![CDATA[L&apos;Esquirol]]></municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Dolent</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65542-foto-08254-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65542-foto-08254-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65542-foto-08254-113-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Neolític|Prehistòric</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Jaciment arqueològic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Científic</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Virgínia Cepero González</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions>Al Museu Arqueològic de Catalunya i al Museu Episcopal de Vic hi ha materials arqueològics procedents del dolmen de Puig Ses Pedres.</observacions>
<codi_estil>78|76</codi_estil>
<codi_tipologia>1754</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.4</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>24</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-06-08 07:27:20</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
