<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-14 12:53:34</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6af84a92e176c63d3e083911</_id>
<id>66231</id>
<titol>EIN Sistema Prelitoral Central</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/ein-sistema-prelitoral-central</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l&apos;aprovació inicial. Servei d&apos;Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 http://www.santamariademiralles.cat/articles-mostra-2248-cat-rutes_turistiques_dinteres.htm http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/plans_especials_de_proteccio_del_medi_natural_i_del_paisatge/plans_delimitacio/fitxers_estatics/ancosa_montagut_carbasi_serra_miralles_queralt.pdf&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria></centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Espai d&apos;Interès Natural que forma part del EIN Sistema Prelitoral Central (abans Carbasí, Serra de Miralles - Queralt i Ancosa-Montagut). L&apos;espai comprèn territoris de les comarques de l&apos;Alt Camp (municipis de Bellprat i Querol) i l&apos;Anoia (municipis de Sant Martí de Tous, Santa Margarida de Montbui, Santa Maria de Miralles i La Llacuna). A Miralles compren: a) La Serra de Miralles-Queralt, una ampla franja de menys de 2 km, al NO del terme, paral·lela a la línia divisòria amb els municips de Bellprat i Sant Martí de Tous. El limit SE es la carretera C-37 fins el camí de Cal Puça. En aquest punt el límit enfila cap el SO seguint una linia que voreja el balç de Fontanilles i segueix fins prop de les Coromines. La Serra de Miralles - Queralt presenta l&apos;interès de constituir un espai de transició entre les últimes digitacions dels altiplans centrals i les serres prelitorals centrals. Les seves dues vessants, una de matís continental, i l&apos;altra de matís mediterrani, compten amb una vegetació i una fauna adaptades a la climatologia respectiva. L&apos;espai reuneix un conjunt geològic d&apos;especial interès per presentar un vessant interior continentalitzat i un vessant meridional de caràcter marí. És ric amb relleus calcaris degut a un fenomen de carstificació, i per tant sovintejen grutes i balmes. Els valors paleontològics també són rellevants doncs l&apos;espai és ric en afloraments fòssils (al Turó de la Censada; al Torrent dels Cups; i al Turó de Solà de les Colomines) . L&apos;element d&apos;interès geològic principal es el Balç de Fontanilles. El mantell vegetal està compost, essencialment, de boscos d&apos;alzina i arbredes secundàries de pi blanc. A les obagues resten retalls de rouredes de fulla petita i pinedes de pinassa, a la part més septentrional. Els solells presenten brolles de romaní i bruc d&apos;hivern. Els boscos de ribera estan presents de forma més fragmentària, als torrents i rieres, amb salzeres i omedes. Pel que fa a la flora, es pot trobar el ruac, el genollet i el galzeran. En definitiva, la serra de Miralles és un bon representant de la diversitat paisagística de la Depressió Central oriental. Els ambients de rocam i el seu relleu permeten una població de fauna cavernícola de notable interès; d&apos;altra banda, la diversitat de biòtops fa de Santa Maria de Miralles un espai de nidificació de nombroses espècies d&apos;ocells. b) La serra de Fontfregona, una franja que ocupa al SE un sector limítrof amb la Llacuna, i que forma part de la serra d&apos;Ancosa-Montagut. Les dues franges estan separades a Santa Maria de Miralles per la vall definida per la mateixa riera de Miralles&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08257-67</codi_element>
<ubicacio>Serra de Miralles-Queralt. Terç NO del terme; Serra de Fontfregona. SE del terme.</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;Els PEIN (Plans d&apos;Espais d&apos;Interès Natural) conformen el sistema de zones protegides de Catalunya i es basen en una xarxa de 165 espais d&apos;especial valor ecològic. Les normes del PEIN, decretat l&apos;any 1992 pel Govern de la Generalitat, estableixen un règim de protecció bàsic aplicable en la totalitat del seu àmbit. Aquest règim pot completar-se en cada espai o conjunt d&apos;espais mitjançant la formulació de plans especials de protecció del medi natural i el paisatge, o bé la declaració d&apos;espais de protecció especial (parcs nacionals, paratges naturals d&apos;interès nacional, reserves o parcs naturals), que fa que els espais passin a tenir una regulació jurídica pròpia i una gestió individualitzada per a preservar-los i potenciar-los.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.5232100,1.5122500</coordenades>
<utm_x>375871</utm_x>
<utm_y>4597909</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08257</rel_municipis>
<municipi_nom>Santa Maria de Miralles</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66231-foto-08257-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66231-foto-08257-67-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil></estil>
<ambit>Patrimoni natural</ambit>
<tipologia><![CDATA[Zona d&apos;interès]]></tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Altres</us_actual>
<inspire_tipus><value>Xarxa natura 2000</value>
</inspire_tipus>
<inspire_subtipus><value>Natura 2000</value>
</inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Àrea especial de conservació</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2020-01-29 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Lluís Rius i  Font, OPC Diputació de Barcelona</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Des de l&apos;ajuntament, es promouen diferents rutes turístiques per l&apos;entorn de Miralles: les rutes de la Serra i de la Plana permeten el coneixement i el gaudi de la Serra de Miralles. L&apos;espai natural Serra de Miralles-Queralt, segons el Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN (Carbasí, Serra de Miralles-Queralt i Ancosa-Montagut ; gener 2000) presenta els següents límits. Prenent com a punt inicial la cruïlla entre el riu Boix i la carretera B-220 (el punt més occidental de l&apos;espai), i seguint el costat nord de l&apos;espai, el límit discorre seguint el riu Boix aigües amunt, passant per camins, recs i rieres que discorren en sentit est-oest per l&apos;obaga de de la serra de Queralt-Miralles, tot passant per cal Caselles, la Mare de Déu de la Roqueta, cal Macip, can Gol, la Fou, can Vidal, can Milà i can Prim. A l&apos;extrem oriental envolta la Tossa, també a través de camins, amb el canvi sobtat del pendent en zones agrícoles. Pel vessant sud, gran part de l&apos;espai segueix tot amotllant-se al peu de la solana de les esmentades serres seguint principalment les carreteres C-37, a l&apos;extrem més oriental, i B-220, en l&apos;extrem occidental, a més de diferents camins que en sentit est a oest travessen pel vessant sud de la serralada. Part de la superfície de l&apos;EIN està classificat com a espai Xarxa Natura 2000 degut a la rellevància de la fauna, sobretot cavernícola. Superfície total de l&apos;espai: 2.886,89 Ha Superfície al municipi de Miralles: 769,60 ha]]></observacions>
<codi_estil></codi_estil>
<codi_tipologia>2153</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>5.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>1785</proteccio_id>
<rel_comarca><value>6</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-14 12:48:34</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
