<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef5b8ae89ed52718079cba</_id>
<id>66492</id>
<titol>Sant Salvador de la Vedella</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-la-vedella</url>
<bibliografia><![CDATA[BARAUT, Cebrià (1978): &apos;Les actes de consagracions de les esglésies del bisbat d&apos;Urgell (segles IX-XII)&apos;, vol. I, a Urgellia, La Seu d&apos;Urgell. COROMINAS, R.; COROMINAS, J. (1999). &apos; Sant Salvador de la Vedella. Estat actual i hipòtesi per a una reconstrucció&apos;. L&apos;Erol, núm. 60. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. GAVIN, Josep M. (1985). Inventari d&apos;Esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavin. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): &apos;Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs.&apos; Fitxa R. 4. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa (1983). &apos;El Monestir de Sant Salvador de la Vedella&apos;. L&apos;Erol, núm. 6. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d&apos;Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). &apos;El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1&apos;. Artestudi Eds. Barcelona. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.]]></bibliografia>
<centuria>XII</centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[fa uns anys es va realitzar una actuació de consolidació i reparació de la teulada. Caldria una intervenció a la base del turó rocós, al peu del mur del camí d&apos;accés, que n&apos;asseguri l&apos;estabilitat.]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[L&apos;església de Sant Salvador de la Vedella forma part d&apos;un conjunt monàstic, avui pràcticament desaparegut sota les aigües del pantà de la Baells. L&apos;església, construïda al segle XII, ha sofert diverses reformes als llarg dels segles. Es tracta d&apos;un edifici d&apos;una sola nau de tall rectangular, coronada amb absis semicircular que s&apos;orienta a llevant. En alçada, per sobre de la nau hi ha un pis superior on s&apos;ubicava la rectoria. A banda i banda de l&apos;església, abans d&apos;iniciar-se l&apos;absis, s&apos;obren dues absidioles que sobresurten en planta del parament molt lleugerament i que, en alçada, s&apos;aixequen fins a mig mur de tancament. La coberta, de teula àrab, cau a un vessant en sentit sud. Des del mur de ponent s&apos;aixeca un petit campanar d&apos;espadanya de dos ulls, d&apos;època moderna. En quant als materials, es tracta d&apos;un edifici construït en base a murs de pedra amb carreus mínimament escairats, de mida mitjana i petita, rejuntats amb morter orgànic. Centrant-se en les obertures, l&apos;edifici presenta un únic punt d&apos;accés, que s&apos;obre a migdia, a partir d&apos;una porta adovellada de mig punt. Al centre de l&apos;absis es troba una finestra de doble esqueixada coberta amb arc adovellat de mig punt, i al mur de ponent una altra finestra de similars característiques. Cloent l&apos;apartat d&apos;obertures, destacar els tres balcons de la façana de migdia que il·luminen la rectoria. L&apos;interior de l&apos;edifici deixa veure que la nau cobreix a partir d&apos;una volta de canó apuntada sustentada per arcs torals de reforç; a la nau es conserven pintures de cronologia moderna i també l&apos;altar d&apos;estil neoclàssic. Incidir que tant al nord com a l&apos;est de l&apos;església s&apos;annexen altres construccions, possiblement vestigis de l&apos;antic priorat.]]></descripcio>
<codi_element>08268-2</codi_element>
<ubicacio>Al pantà de la Baells</ubicacio>
<historia><![CDATA[L&apos;església de Sant Salvador de la Vedella va ser seu d&apos;una petita comunitat monàstica que depenia del gran monestir de Tavèrnoles, sota la jurisdicció del bisbat d&apos;Urgell. La historiografia lliga el naixement de dit monestir al moment de repoblació i cristianització de la Catalunya carolíngia (al segle IX), caracteritzant-lo com a punt d&apos;avantguarda de repoblació i domini del territori. El primer document que en fa referència és de l&apos;any 830, moment de la seva fundació per part del monjos de Tavèrnoles. Uns anys més tard (835), Lluís el Pietós atorgaria al monestir la seva protecció i la lliure disposició per a escollir abat; igualment confirmaria els seus béns i establiria la comunitat dins la regla de Sant Benet. A partir d&apos;aquest moment la seva importància anirà creixent fins a mitjans del segle XI, quan apareix de nou com a priorat depenent de Tavèrnoles. La davallada anirà fent-se visible progressivament i serà obvia el segle XV, quan el monestir compti únicament amb un prevere. Al segle XVI va passar a dependre del monestir de Sant Pere de la Portella. Al llarg del segle XVIII es dugueren a terme importants obres de reforma que modificaren el conjunt considerablement. No serà fins el segle XIX quan el monestir s&apos;abolirà definitivament. La construcció del pantà de la Baells i la seva posada en funcionament a partir del 1975 que iniciar l&apos;acumulació d&apos;aigües, va convertir el monestir en un element arquitectònic situat dins el pantà a manera de petita illa, sense que les aigües arribin a cobrir l&apos;edifici. D&apos;entre les pertinences més valuoses que han arribat hi destaquen una patena de peltre i un calze, provinents d&apos;una tomba, i datats a cavall entre els segles XII i XIII; igualment, una arca d&apos;altar de marbre blanc, de tall senzill i auster, datada vers els segles VII-VIII; finalment, una escultura de fusta de Crist en majestat, datada a la segona meitat del segle XII.]]></historia>
<coordenades>42.1691800,1.8625200</coordenades>
<utm_x>406046</utm_x>
<utm_y>4669186</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08268</rel_municipis>
<municipi_nom>Cercs</municipi_nom>
<tipus_acces>Restringit</tipus_acces>
<estat_conservacio>Regular</estat_conservacio>
<images></images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil></estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-01-30 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Sara Simon Vilardaga</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Sota el campanar d&apos;espadanya actual, és visible un campanar anterior, de dues obertures i de major dimensionat que l&apos;existent.Destaca la gran alçada del conjunt, en part per trobar-se bastit dalt d&apos;un turó rocós que el situava alçat respecte del conjunt i del poble que hi havia al seu entorn; i d&apos;altra banda, també a causa de l&apos;augment de l&apos;alçada de l&apos;església amb un pis damunt, el qual fou construït modernament com a rectoria.]]></observacions>
<codi_estil></codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>14</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 18:10:34</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
