<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-14 12:53:34</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6af84aa3e176c63d3e083eb5</_id>
<id>66494</id>
<titol>Sant Jordi de Cercs</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jordi-de-cercs</url>
<bibliografia><![CDATA[GAVIN, Josep M. (1985). Inventari d&apos;Esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavin. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): &apos;Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs.&apos; Fitxa R. 3. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d&apos;Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1. Artestudi Eds. Barcelona. VV.AA. (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.]]></bibliografia>
<centuria>XII-XIII</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Es tracta d&apos;una església romànica que ha sofert diverses reformes al llarg dels segles. És un edifici d&apos;una sola nau de tall rectangular, coronada amb absis semicircular que s&apos;orienta a llevant. La coberta de la nau cau a dos vessants i presenta un carenat, orientat est-oest, paral·lel a la façana d&apos;accés (sud); la de l&apos;absis és semicircular gràcies als dos carenats que defineixen la forma i la inclinació vers l&apos;est. Originàriament, però, l&apos;absis cobria amb un quart d&apos;esfera fet amb blocs de pedra regulars. A banda i banda de l&apos;església, a l&apos;alçada mitja de la nau, s&apos;obren dues petites capelles de tall quadrangular, que sobresurten en planta del parament i que van ser construïdes al segle XIII. Aquestes capelles, que en alçada s&apos;aixequen fins a mig mur de tancament, cobreixen a dos vessants i presenten un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana d&apos;accés. Des del mur de ponent s&apos;aixeca un campanar d&apos;espadanya de dos ulls, d&apos;època moderna. En quant als materials, es tracta d&apos;un edifici construït en base a murs de pedra amb carreus mínimament escairats, de mida mitjana, rejuntats amb morter orgànic. A les cantonades es disposen carreus més grans i ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l&apos;estructura. El conjunt de cobertes és de teula àrab. En quant a les obertures, l&apos;edifici presenta un únic punt d&apos;accés, que s&apos;obre a migdia, a partir d&apos;una porta adovellada de mig punt. Tanmateix, es troba una porta a l&apos;oest, també adovellada, que resta tapiada. Un conjunt de finestres de doble esqueixada, cobertes amb arc de mig punt, il·luminen l&apos;interior de la nau: dues a l&apos;absis, tres a la façana de migdia (una de les quals és tapiada). Cal assenyalar que a llevant, sobre de l&apos;absis, es troba una finestra cruciforme, mentre que per ponent l&apos;edifici s&apos;il·lumina mitjançant un òcul. L&apos;interior de l&apos;edifici deixa veure que la nau cobreix a partir d&apos;una volta de canó apuntada sustentada per dos arcs torals de reforç, també apuntats; excepte el darrer terç de ponent, que la coberta va ser refeta amb materials contemporanis arran de les obres de rehabilitació i restauració. La nau, que es divideix en tres trams, comunica amb les capelles a través d&apos;arcs de mig punt sense ornamentar. A partir de les excavacions i treballs que es van desenvolupar al llarg de les dècades dels anys seixanta i setanta, es sap que existia un cor de fusta. En els decurs dels treballs es van localitzar i recuperar diverses peces d&apos;interès històric i patrimonial, destacar que es va localitzar un tenant d&apos;altar que avui dia resta col·locat com a base de la mesa d&apos;altar. Entre les tasques realitzades durant el procés d&apos;excavació hi destaca la consolidació i neteja dels paraments. A mitjans de la dècada dels vuitanta es van dur a terme les reformes en la coberta de la nau i de l&apos;absis. A l&apos;interior de la nau es conserva una pica baptismal de secció troncocònica, força senzilla en quant a acabats, que resta pendent d&apos;instal·lar, junt amb altres peces arquitectòniques recuperades arran de les obres de restauració. Al costat sud de l&apos;església hi ha el cementiri, aquest compta amb un petit mur perimetral de tancament, que té dos accessos, el principal al costat de ponent, és a través d&apos;un portal coronat per una llinda plana monolítica. L&apos;accés del mur del cementiri és també el pas per accedir a l&apos;església. Al cementiri es conserven algunes làpides de pedra i una peça quadrangular que sembla correspondre a una base d&apos;una creu.]]></descripcio>
<codi_element>08268-4</codi_element>
<ubicacio>prop del nucli de Sant Jordi.</ubicacio>
<historia><![CDATA[Tot i que avui és coneguda amb el nom de Sant Jordi, fins el segle XIX la seva advocació va ser a Sant Andreu. Originàriament, es pensa que era una de les esglésies que pertanyien jurisdiccionalment al Bisbat d&apos;Urgell i que possiblement estigués dintre del terme del castell de Fígols. Encara que el primer esment documental a les possessions de Cercs data de principis del segle XI, no serà fins l&apos;any 1312 quan un document, en el que es parla de la visita que Galceran Sacosta feu a l&apos;església de Sant Andreu de Cercs, es refereixi directament a aquesta ermita. El 1363 un document en fa esment de nou; en aquest l&apos;església és citada com part d&apos;una venda que la reina Elionor fa a Pere Fresc de Berga. El segle XVIII apareix sota la jurisdicció de les esglésies de Santa Maria de Baells i Sant Quirze de Pedret. Avui en dia l&apos;església, dedicada a Sant Jordi, resta sense culte habitual, encara que es manté l&apos;aplec anual. Entre les troballes que es conserven gràcies als treballs de restauració realitzats als anys setanta, hi destaquen el tenant de l&apos;altar i una lipsanoteca amb relíquies. Les reformes en la coberta de la nau i de l&apos;absis es van dur a terme a mitjans de la dècada dels vuitanta.]]></historia>
<coordenades>42.1525400,1.8518800</coordenades>
<utm_x>405142</utm_x>
<utm_y>4667351</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08268</rel_municipis>
<municipi_nom>Cercs</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66494-foto-08268-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66494-foto-08268-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66494-foto-08268-4-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Modern|Romànic</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Religiós</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-01-30 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Sara Simon Vilardaga</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[L&apos;accés es fa des del mateix nucli urbà i a través del carrer conegut com a Camí de Sant Jordi.]]></observacions>
<codi_estil>94|92</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>14</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-14 12:48:51</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
