<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef5b8be89ed52718079cd4</_id>
<id>66518</id>
<titol>Miralles</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/miralles-1</url>
<bibliografia>BOLÒS, J. (a cura de) (2009): Diplomatari de Sant Pere de la Portella. Barcelona: Fundació Noguera, Diplomataris núm. 47. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 24. Ajuntament de Cercs. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</bibliografia>
<centuria>XVII</centuria>
<notes_conservacio>la casa i els annexes es troben en procés de rehabilitació</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Es tracta d&apos;un conjunt d&apos;època moderna que, en part, es troba en procés de restauració. El formen tres volums independents els uns dels altres: una edificació principal (que tenia la funció d&apos;habitatge), una pallissa i un cobert. Els paraments de la construcció principal mostren una fase d&apos;ampliació vers el nord, que ha donat lloc a un edifici de planta quadrangular que s&apos;alça sobre PB+2. La coberta, de teula aràbiga, cau a dos vessants amb un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal (sud). En quant als materials, es tracta d&apos;una edificació construïda en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter orgànic. A les cantonades es disposen carreus treballats de mida gran, fet que atribueix consistència i reforça l&apos;estructura. Aquests carreus més grans també es troben en mig de les parets de ponent i llevant, a l&apos;alçada d&apos;on cloïa l&apos;edificació original prèvia a l&apos;ampliació esmentada. Els paraments es troben a pedra vista. Les obertures són senzilles, de tall rectangular o quadrangular i acaben amb llinda de fusta. Excepcionalment, trobem una finestra amb brancalls i llinda de pedra i una altra d&apos;espitllera. En general, es disposen de manera irregular en cadascun dels paraments. L&apos;edifici presenta dos punts d&apos;accés: des del sud i des de llevant. La porta de llevant accedeix al primer pis a partir d&apos;una escalinata de pedra. Aquest volum no ha estat restaurat i, a l&apos;interior, encara conserva la distribució original. Uns metres al sud es troba el cobert. Es tracta d&apos;una petita nau de tall rectangular i d&apos;una sola planta que cobreix a un sol vessant vers el sud. Els tancament es redueixen a una porta i una finestra obertes al parament de migdia. Els materials constructius en tancaments i coberta són de tipus tradicional (pedra, fusta i teula aràbiga). Finalment, el volum que presenta majors modificacions és la pallissa, que s&apos;aixeca al nord del conjunt. Es tracta d&apos;un edifici de PB+1 que s&apos;ha reconstruït íntegrament amb materials industrials (totxo, formigó, morter industrial). La coberta cau a dos vessants, amb carener orientat nord-sud, perpendicular al parament d&apos;accés (sud). En les obertures s&apos;ha optat per utilitzar grans arcs de mig punt, tant en portes com en finestres. L&apos;edifici encara es troba en procés de reconstrucció.]]></descripcio>
<codi_element>08268-28</codi_element>
<ubicacio>A la zona de la Baells, prop de la carretera C-26.</ubicacio>
<historia><![CDATA[El nom de Miralles és documentat al 898, de fet la cita es refereix a Sant Genís de Miralles (església que actualment no es conserva); la referència és en un document de donació de terres, cases i vinyes al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, i s&apos;especifica que el lloc de Miralles és dins el terme del castell d&apos;Avià (&apos;in pago bergetano in locum ubi dicitur miralias&apos;). En un document del 962 es diu que les terres de Miralles són objecte de venda i que es troben al comtat de Berga. Una nova notícia referida a l&apos;església és del 983, consta esmentada en l&apos;acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà. L&apos;any 1338 (doc. 179), Pere Draper d&apos;Espona va reconèixer davant de l&apos;abat que havia comprat a Arnau de Miralles el domini útil del mas de la Tosca, situat a la parròquia de la Baells. (BOLÓS: 2009:74-75) El 1605 el monestir de Sant Llorenç prop Bagà reivindicava la seva possessió sobre el lloc de Santa Maria de Vilosiu i dels llocs de Vallcebre, Fumanya, Fígols, Blancafort, Merola, Miralles i Tàpies davant la Reial Audiència de Barcelona i en contra dels pubills Agulló, senyors de la baronia de Gironella. Posteriorment, consta la cita de Miralles en el llibre &apos;Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32&apos; (ACBR), en l&apos;apartat corresponent al poble de la Baells, en la que s&apos;hi relaciona Ramon Cirera. Arquitectònicament l&apos;estructura actual de la masia és el resultat de diferents fases constructives, per bé, que gran part dels elements denoten unes cronologies d&apos;entre els segles XVII i XVIII, encara que és probable que alguns dels murs siguin de cronologies anteriors.]]></historia>
<coordenades>42.1253500,1.8691200</coordenades>
<utm_x>406527</utm_x>
<utm_y>4664313</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08268</rel_municipis>
<municipi_nom>Cercs</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Regular</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66518-foto-08268-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66518-foto-08268-28-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Modern</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-01-30 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Sara Simon Vilardaga</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[L&apos;accés a la masia es fa quasi immediatament des de la carretera de Berga a Vilada, per un camí veïnal, de tram curt, que surt de la C-26 a l&apos;alçada del Km 121.La masia consta catalogada com a BCIL núm. 996-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment s&apos;ha proposat afegir la protecció addicional de Zona d&apos;Expectativa Arqueològica (ZEA), per les possibles evidències d&apos;estructures més antigues.]]></observacions>
<codi_estil>94</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>14</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 18:10:35</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
