<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef5b8be89ed52718079cf6</_id>
<id>66552</id>
<titol>Colònia minera de la Consolació</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-minera-de-la-consolacio</url>
<bibliografia><![CDATA[ALSINA, G. (1997): &apos;La configuració territorial de la conca minera de l&apos;Alt Berguedà. L&apos;evolució d&apos;un paisatge&apos;, a L&apos;Erol, número 54, p. 10-20. BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. SERRA, R. (1993): &apos;Les colònies mineres de Sant Corneli, Sant Josep i la Consolació ( Cercs, Berguedà)&apos;, a Treballs de la Societat Catalana de Geografia, número 36, volum VIII, p. 209-225. SERRA, R. (2005): &apos;Les colònies mineres de Sant Corneli, Sant Josep i la Consolació (Cercs, Berguedà)&apos;, a L&apos;Erol, números 86-87, p. 40-44.]]></bibliografia>
<centuria>XX</centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[no es conserven tots els edificis que es van construir per donar servei a l&apos;explotació de les mines]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[El nom de la colònia prové del santuari de la Mare de Déu de la Consolació. El conjunt d&apos;edificis que composava la colònia minera de la Consolació incloïa habitatges, economat, caserna per a la Guàrdia Civil, cantina, cinema, safareigs públics, rentadors de carbó, farmaciola, dispensari, magatzems, tallers, parc de la fusta, etc... Un dels elements destacats d&apos;aquesta colònia és la torre que es va fer construir el propietari de les mines, José Enrique de Olano, a prop de l&apos;estació del tren Olvan-Guardiola de Berguedà. A través del pla inclinat Consolació I la colònia es comunicava amb l&apos;estació de tren de Fígols-les Mines. Altres plans inclinats (Porvenir I, Natàlia I), un telefèric (Roe) i un funicular (Consolació I) comunicaven la colònia Consolació amb les altres dues colònies, Sant Josep i Sant Corneli, situades a nivells superiors. Tots aquests elements es van construir abans de 1911. La transformació de la colònia en centre d&apos;explotació i administració de l&apos;empresa a partir de 1928, quan es va obrir la mina Consolació, va modificar el seu caràcter fins aleshores residencial i tots els seus habitatges, repartits entre edificis ad hoc i altres situats a les plantes superiors dels tallers i dels magatzems, es van habilitar com a magatzems i espais per a serveis, com la farmaciola i el dispensari i les oficines de l&apos;empresa &apos;Carbones de Berga SA&apos;. Per bé que aquest canvi d&apos;ús va alterar l&apos;interior dels habitatges, es percebien clarament les mateixes característiques que els habitatges de Sant Corneli i Sant Josep: blocs de planta allargassada, amb accés exterior mitjançant escales transversals o longitudinals. També eren exteriors les comunes i les carboneres. Les parets eren de pedra vista, d&apos;un gruix d&apos;uns 40 cm i estructura de formigó armat, material molt innovador per l&apos;època en que es van construir aquests habitatges (1900-1920). Els emmarcaments de portes i finestres estaven fets amb maons. Les teulades són de doble vessant amb teula àrab sobre llates i cabirons de fusta. Eren pisos de dimensions petites, tenien com a màxim 35 m2 amb una estructura molt simple. Un espai comú, el més gran i central, destinat a cuina-menjador, equipada amb una cuina econòmica, una pica i un armari de racó, i dues o tres habitacions. La comuna era exterior i no tenien aigua corrent. Entre els edificis de serveis construïts a la zona de la Consolació cal fer esment dels rentadors de carbó. En aquest lloc arribava el carbó de les mines i abans de carregar-lo als vagons amb destí Berga o enviar-lo cap a la central tèrmica s&apos;havia de netejar i classificar. És per això que aquest edifici es va construir a la part més baixa de les instal·lacions mineres, molt a prop de l&apos;estació del ferrocarril. Era visible des de l&apos;antiga carretera C-1411, actualment C-16, a l&apos;alçada del punt quilomètric 108. Aquest edifici es va construir l&apos;any 1931, per bé que a principis de segle XX se n&apos;havia construït un altre. Estava fet amb formigó vist i estructurat en diferents nivells d&apos;alçada, seguint el model anglès. Un altre dels elements destacats d&apos;aquesta colònia fou la caserna de la guàrdia civil. És un dels pocs casos de colònia industrial a Catalunya que en tenia. Tenia, a la planta baixa, sala d&apos;armes, habitatge per un porter, dos habitatges per a guàrdies civils casats, un espai per a guàrdies civils solters i tres banys i, a la planta primera, un pis amb despatx per al comandant de la caserna i tres comunes més. Aquest edifici va ser enderrocat l&apos;any 1996.]]></descripcio>
<codi_element>08268-62</codi_element>
<ubicacio>Al voltant del santuari de la Mare de Déu de la Consolació, especialment vers oest, costa amunt.</ubicacio>
<historia><![CDATA[Les colònies mineres de Cercs es varen projectar i construir a semblança de les colònies tèxtils construïdes a la conca del Llobregat (entre altres llocs) i a les quals havien de facilitar una part del carbó que s&apos;extreia de la mines de l&apos;Alt Berguedà. Són l&apos;únic exemple de colònies mineres que es conserva a Catalunya. La zona on es va acabar ubicant la colònia minera de la Consolació allotjava edificis relacionats amb l&apos;explotació minera ja des de la segona meitat del segle XIX. Fou la zona escollida per a la construcció de l&apos;estació del ferrocarril, inicialment de sang ja que les vagonetes eren arrossegades per matxos, i tots els elements necessaris per carregar el carbó –dipòsits i magatzems- a les vagonetes. L&apos;any 1872 s&apos;hi va construir una petita capella dedicada a Sant Josep. La colònia minera de la Consolació és la més moderna de les tres, per bé que els seus orígens són coetanis amb els de la colònia Sant Josep: a principis del segle XX es varen construir els primers habitatges per als treballadors i entre 1902 i 1906 es va construir la torre on residia la família d&apos;Olano. Entre 1924 i 1926 es va començar a explotar la mina Nova o Consolació i a partir de 1926 la colònia de la Consolació es va convertir en el centre de l&apos;explotació minera i va concentrar tant l&apos;entrada i sortida de treballadors com la sortida de carbó, l&apos;administració, el rentat del carbó, la farmaciola, etc. Amb aquest canvi els edificis que havien servit com habitatges foren reconvertits com a magatzems i espais per a serveis. Durant la dècada dels anys 1970 la colònia fou abandonada progressivament pels miners que decidien anar a viure a nuclis urbans amb més serveis i més ben comunicats. El mes de desembre de 1991 l&apos;empresa &apos;Carbones de Berga SA&apos; va decidir tancar definitivament l&apos;activitat productiva de la mina Consolació i es va iniciar un procés d&apos;abandonament de les instal·lacions. Entre els anys 1995 i 1996 es van enderrocar diversos edificis de la zona de la Consolació, excepte una sitja, la torre del comte de Fígols i el santuari de la Mare de Déu de la Consolació, entre altres, elements tots ells visibles des de la carretera C-16. Queden alguns altres edificis dempeus entre els quals el darrer edifici de tallers de l&apos;empresa, oficines, i algun altre edifici de magatzem i habitatges.]]></historia>
<coordenades>42.1816300,1.8619300</coordenades>
<utm_x>406016</utm_x>
<utm_y>4670570</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08268</rel_municipis>
<municipi_nom>Cercs</municipi_nom>
<tipus_acces>Restringit</tipus_acces>
<estat_conservacio>Dolent</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66552-foto-08268-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66552-foto-08268-62-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Conjunt arquitectònic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-01-30 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Sara Simon Vilardaga</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Les coordenades corresponen a l&apos;edifici de tallers que encara es conserva i que està situat al costat de la boca-mina.]]></observacions>
<codi_estil>98</codi_estil>
<codi_tipologia>46</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.2</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>14</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 18:10:35</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
