<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-10-17 05:53:00</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6ad2effc80912f24fe592fb4</_id>
<id>66561</id>
<titol>Possibles restes de Santa Maria de Vilosiu o de les Garrigues</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/possibles-restes-de-santa-maria-de-vilosiu-o-de-les-garrigues</url>
<bibliografia><![CDATA[BOLÒS,J.; CURTO, A.; SERRA, A. (1984): &apos;El castell de Blancafort, al Berguedà&apos;, a Quaderns d&apos;estudis medievals, núm. 11. Barcelona. BOLÒS,J. (1984): Un mas pirinenc medieval: Vilosiu B (Cercs, Berguedà). Lleida: Universitat de Lleida, col. Espai/temps, núm. 26. CAMPRUBÍ SENSADA, J. (2006): Conquesta i estructuració territorial del Berguedà (s. IX-XI), Edicions de la Universitat de Lleida, Lleida. CASTILLO, A. (1965): &apos;El manso medieval A de Vilosiu&apos;. A Homenaje a Jaime Vives, I. Pàgs. 219-226 CATALÀ, P. (1976): Els Castells Catalans, vol. V. Barcelona: Rafael Dalmau editor. Pàgs. 874-879. RIU, M. (1976): &apos;El hàbitat en Catalunya en la Alta Edad Media&apos;, a Atti del Colloquio Internazionale di Arqeologia Medievale. Palermo, 1976. RIU, M. (1978): &apos;Hàbitat, tècniques i economia rural&apos;, a Història de Catalunya. Vol. II. Ed. Salvat. RIU, M. (1989): L&apos;arqueologia medieval a Catalunya. Barcleona: Els llibres de la frontera. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VVAA. (1998): Catalunya Romànica. XXVII. Visió de síntesi. Restauracions i noves troballes. Bibliografia. Índexs generals. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.]]></bibliografia>
<centuria>X-XIV</centuria>
<notes_conservacio>les restes estan molt cobertes de vegetació i enderroc.</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Les restes d&apos;estructures identificades a uns 150 m a l&apos;oest de la masia de la Casanova de les Garrigues, podrien correspondre a l&apos;antiga església coneguda com Santa Maria de les Garrigues o de Vilosiu. De fet, a la vall de Vilosiu s&apos;hi localitzen diverses restes d&apos;estructures, repartides per una extensa àrea. Del conjunt de restes identificades, aquestes es considera que podrien correspondre a l&apos;antiga església, sense que aquest fet es pugui confirmar sense estudis més acurats o una recerca a fons. A l&apos;indret són visibles diverses restes de panys de murs, entre els qual destaquen els que defineixen un espai principal, a l&apos;entorn del qual es poden distingir altres restes de parets. El conjunt té gran quantitat d&apos;enderroc i vegetació que hi ha crescut, fet que no permet tenir una bona visió de les estructures conservades. El dimensionat dels murs, el tipus de carreus i en conjunt la configuració que mostren les restes, fan pensar en la possible correspondència amb l&apos;església. A l&apos;entorn més immediat es distingeixen altres restes de murs molt amagades per la vegetació. Altres de les restes localitzades a la vall poden correspondre a estructures de masos, per bé, que també caldrien recerques que concretessin les característiques i funcions d&apos;aquestes restes. En conjunt, del total de restes que s&apos;han identificat i que podrien correspondre a possibles masos, incloent les restes de la possible església, són un total de deu. Entre aquests, a la vall hi ha els masos identificats com a Mas A i Mas B de Vilosiu que van ser excavats i estudiats, permeten apuntar una cronologia medieval per a la seva ocupació.]]></descripcio>
<codi_element>08268-71</codi_element>
<ubicacio><![CDATA[A la zona de sud-oest del municipi, a l&apos;àrea coneguda com Vilosiu o les Garrigues]]></ubicacio>
<historia><![CDATA[L&apos;església de Santa Maria de Vilosiu consta que es trobava dins el terme del castell de Madrona, al comtat de Berga; sembla que era església parroquial depenent del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i formava part del Bisbat d&apos;Urgell. El lloc de Vilosiu consta referenciat al l&apos;any 980, en una donació feta pel comte Oliba I de Cerdanya al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, consistent en la donació de l&apos;església de Vilosiu amb quatre masos (&apos;quatuor mansos constructos&apos;. En aquesta període sembla que l&apos;església seria el centre d&apos;un petit nucli de poblament rural. Poc després, en l&apos;acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, datada el 983, entre els béns del monestir hi consta l&apos;església, amb els delmes, les primícies i les oblacions, i quatre masos amb les seves terres i vinyes. En un llevador del monestir del 1125, torna a constar la cita als masos i s&apos;aporta els noms de les cases, es parla dels masos Revira (Rovira), d&apos;Arnald, de Ranmir i de Chintla (Quintla o Quíntila) i la relació del què els pertocava pagar. La recerca arqueològica realitzada als masos A i B, va permetre situar l&apos;ocupació d&apos;aquests entre l&apos;any 1000 i inicis del segle XIV.]]></historia>
<coordenades>42.1366800,1.8232800</coordenades>
<utm_x>402755</utm_x>
<utm_y>4665622</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08268</rel_municipis>
<municipi_nom>Cercs</municipi_nom>
<tipus_acces>Difícil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Dolent</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66561-foto-08268-71-2.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Medieval</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Jaciment arqueològic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-01-30 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Sara Simon Vilardaga</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Tal i com s&apos;ha indicat, sense una recerca a fons es fa difícil poder atribuir amb seguretat aquestes restes a l&apos;esmentada església. Tal i com s&apos;ha assenyalat en altres fitxes d&apos;elements immobles de la zona, l&apos;emplaçament exacte de l&apos;església de Vilosiu és desconeguda, encara que s&apos;ha situat i cregut que pot ubicar-se més propera a la masia de Santa Maria de les Garrigues. Les diverses hipòtesi restaran pendents de confirmació.]]></observacions>
<codi_estil>85</codi_estil>
<codi_tipologia>1754</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.4</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>14</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-10-17 05:48:12</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
