<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-07-16 07:13:16</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a586767de081a75f36d33aa</_id>
<id>66834</id>
<titol>La Foradada</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-foradada-0</url>
<bibliografia><![CDATA[A.A.V.V. (2005): &apos;Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat&apos;. Edita: Mancomunitat de Municipis de l&apos;Alt Penedès. (Suport CD-ROM) FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): &apos;Breu estudi sobre les masies de l&apos;entorn de Sant Sadurní d&apos;Anoia&apos;. Tipografia Emporium. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): &apos;Subirats. Visió general d&apos;un municipi de l&apos;Alt Penedès&apos;. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 267-268. PALAU I RAFECAS, Salvador (1991): &apos;Els molins fariners de la conca de l&apos;Anoia&apos;. Miscel·lània Penedesenca, 1991, p. 616. Vilafranca de Penedès. QUEROL, Carles (2005): &apos;L&apos;Atles de Can Guineu (1400-1865). Sant Sadurní d&apos;Anoia i Subirats en la cartografia de Jaume Mir i Molins&apos;.]]></bibliografia>
<centuria>XVI</centuria>
<notes_conservacio>La masia ha estat restaurada recentment.</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Masia de planta rectangular de tres pisos, amb teulada a doble vessant coberta amb teula àrab i alguns edificis annexos. La façana principal presenta, a la planta baixa, un gran portal d&apos;entrada d&apos;arc rebaixat emmarcat amb uns carreus de pedra de mida notable, amb algunes finestres de forma quadrada a banda i banda d&apos;aquest. El primer pis s&apos;articula a partir de tres finestres que s&apos;obren a la façana, de forma rectangular amb balcó de baranes de ferro forjat. El pis superior presenta dues galeries de finestres d&apos;arc de mig punt, de petit tamany, separades per un interessant rellotge de Sol fet amb rajoles vidrades on hi ha representada, al centre, l&apos;escena del bateig de Crist per Sant Joan Baptista.]]></descripcio>
<codi_element>08273-51</codi_element>
<ubicacio><![CDATA[A l&apos;esquerra de la C-243b de Sant Sadurní a Gelida prop del polígon Lavernó]]></ubicacio>
<historia><![CDATA[El senyor Anton Ferrer de la Foradada és el primer membre de la família que apareix documentat l&apos;any 1586 al llibre 333 dels capbreus del benefici de Nostra Senyora de Vilarnau, que era la verge que ostentava culte a la desapareguda capella de la Foradada. Un dels seus descendents, el senyor Antoni Rovira de la Foradada formava part del govern municipal en el moment de la segregació de Sant Sadurní d&apos;Anoia del municipi de Subirats, l&apos;any 1764. Segons Maria i Lluís Forns Santacana, aquesta masia rep el nom de la Foradada perquè &apos;foradaren&apos; la riera de Noia per modificar el seu curs, vers el segle XVII. Aquest canvi del curs de la riera provocà l&apos;erosió de la riba dreta i una esllavissada de les terres que va comportar la destrucció de la capella de Sant Miquel de la Foradada, d&apos;origen romànic. Segons Carles Querol, en canvi, l&apos;esfondrament de la petita muntanya on s&apos;ubicava la capella de Sant Miquel de la Foradada fou originat per l&apos;erosió natural del riu Anoia, no al segle XVII, sino entre els anys 1731 i 1740.]]></historia>
<coordenades>41.4285200,1.8081800</coordenades>
<utm_x>400417</utm_x>
<utm_y>4587014</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08273</rel_municipis>
<municipi_nom>Subirats</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66834-foto-08273-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66834-foto-08273-51-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Modern</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Residencial</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-01-17 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Josep Anton Pérez</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Segons Salvador Palau i Rafecas (PALAU I RAFECAS, 1991), a la conca del riu Anoia, molt a prop de la masia de la Foradada, hi havia l&apos;any 1991 les restes del molí fariner de la Foradada, del qual tan sols quedaven les dues boques de la sortida del desguàs, d&apos;arc de mig punt. L&apos;existència de dites restes no s&apos;han pogut constatar en aquest estudi.]]></observacions>
<codi_estil>94</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>3</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-07-16 07:08:55</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
