CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.<\/p>
GAVÍN, Josep M. (1979) Bages (Inventari d'esglésies núm. 5). Valldoreix: Arxiu Gavín.<\/p>
REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.<\/p>
SITJES I MOLINS, Xavier (1990) 'Sant Cristòfol de Súria' Butlletí dels Amics de l'Art Romànic del Bages. Núm. 65, pp. 231-234, Manresa: Amics de l'Art Romànic del Bages.<\/p> ","centuria":"XIII-XIX","notes_conservacio":"Es troba en estat ruïnós i no s'hi pot accedir per trobar-se tancada amb un reixat.","descripcio":"
Conjunt d'edificacions a diferents nivells formant un bloc constructiu principal més un altre de secundari i dos de petits, formats per files de tines. L'edifici principal, de planta quadrangular i vàries plantes, ofereix un aspecte tancat propi d'una obra defensiva, i està ubicat dominant el pas de la riera de Tordell. Per la part E, la qual dona a la riera, presenta un edifici afegit amb posterioritat on s'observen troneres pròpies del segle XIX. Te una capella dedicada a Santa Maria, de planta rectangular, adossada a l'extrem NE, amb la volta decorada amb pintura blava i restes de pintura a la capçalera, a on estava l'altar, avui desaparegut. Al darrera de la capella es poden veure les restes d'una volta i tines. El segon cos d'edificacions està format per un edifici a un nivell inferior, amb parets de pedra i arcs i cantoneres. Les obertures son de maó. Aquest cos caldria datar-lo en el segle XIX, i sabem, per documentació oral que era el lloc on hi havia estat una fassina.<\/p> ","codi_element":"08274-84","ubicacio":"Ctra. de Súria a Balsareny","historia":"
De l'any 1205 es conserva, a l'arxiu Fàbrega de Cererols, el testament, fet en pergamí, atorgat per Guilleuma de Torroella, germana de Berenguer de Súria i muller de Berenguer de Torroella, del qual prengué el nom (SITJES, 1990). Ramon Folc de Cardona paga a l'hereu de Jaume II per la venda d'entre altres llocs de Torroella (REGUANT, 1988). De tota manera, no està clar que aquestes cites siguin referides a aquesta Torroella, car poden pertànyer al proper poble de Torroella, encara que es conserven a la fitxa, per precaució. En un cens de 1877 apareix com 'alqueria de Torroella', amb dos edificis, d'un i tres pisos, un habitat constantment i l'altre deshabitat.<\/p> ","coordenades":"41.8483611,1.7812649","utm_x":"398827","utm_y":"4633658","any":"","rel_municipis":"08274","municipi_nom":"Súria","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08274\/67127-20210428161344.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08274\/67127-20210428161528.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08274\/67127-20210428161559.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2022-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo","autor_element":"","observacions":"Una part de l'edificació està destinada actualment a la cria de porcs senglars, precisament la que abans havia estat fassina.","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["7"]}]}]}