<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-14 11:28:27</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6af8377f22dfedcb300252ed</_id>
<id>67127</id>
<titol>Torroella</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/torroella</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d&apos;Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;GAVÍN, Josep M. (1979) Bages (Inventari d&apos;esglésies núm. 5). Valldoreix: Arxiu Gavín.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;REGUANT i AGUT, Josep (1988) &apos;Súria&apos;, Història de les comarques de Catalunya. Bages&apos;. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;SITJES I MOLINS, Xavier (1990) &apos;Sant Cristòfol de Súria&apos; Butlletí dels Amics de l&apos;Art Romànic del Bages. Núm. 65, pp. 231-234, Manresa: Amics de l&apos;Art Romànic del Bages.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XIII-XIX</centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[Es troba en estat ruïnós i no s&apos;hi pot accedir per trobar-se tancada amb un reixat.]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Conjunt d&apos;edificacions a diferents nivells formant un bloc constructiu principal més un altre de secundari i dos de petits, formats per files de tines. L&apos;edifici principal, de planta quadrangular i vàries plantes, ofereix un aspecte tancat propi d&apos;una obra defensiva, i està ubicat dominant el pas de la riera de Tordell. Per la part E, la qual dona a la riera, presenta un edifici afegit amb posterioritat on s&apos;observen troneres pròpies del segle XIX. Te una capella dedicada a Santa Maria, de planta rectangular, adossada a l&apos;extrem NE, amb la volta decorada amb pintura blava i restes de pintura a la capçalera, a on estava l&apos;altar, avui desaparegut. Al darrera de la capella es poden veure les restes d&apos;una volta i tines. El segon cos d&apos;edificacions està format per un edifici a un nivell inferior, amb parets de pedra i arcs i cantoneres. Les obertures son de maó. Aquest cos caldria datar-lo en el segle XIX, i sabem, per documentació oral que era el lloc on hi havia estat una fassina.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08274-84</codi_element>
<ubicacio>Ctra. de Súria a Balsareny</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;De l&apos;any 1205 es conserva, a l&apos;arxiu Fàbrega de Cererols, el testament, fet en pergamí, atorgat per Guilleuma de Torroella, germana de Berenguer de Súria i muller de Berenguer de Torroella, del qual prengué el nom (SITJES, 1990). Ramon Folc de Cardona paga a l&apos;hereu de Jaume II per la venda d&apos;entre altres llocs de Torroella (REGUANT, 1988). De tota manera, no està clar que aquestes cites siguin referides a aquesta Torroella, car poden pertànyer al proper poble de Torroella, encara que es conserven a la fitxa, per precaució. En un cens de 1877 apareix com &apos;alqueria de Torroella&apos;, amb dos edificis, d&apos;un i tres pisos, un habitat constantment i l&apos;altre deshabitat.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.8483611,1.7812649</coordenades>
<utm_x>398827</utm_x>
<utm_y>4633658</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08274</rel_municipis>
<municipi_nom>Súria</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Dolent</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67127-20210428161344.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67127-20210428161528.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67127-20210428161559.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Modern|Contemporani|Popular|Medieval</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Productiu</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>BCIL</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2022-02-23 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Una part de l&apos;edificació està destinada actualment a la cria de porcs senglars, precisament la que abans havia estat fassina.]]></observacions>
<codi_estil>94|98|119|85</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>1761</proteccio_id>
<rel_comarca><value>7</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-14 11:27:11</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
