<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-14 10:18:19</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6af8271763036d63d20de9ff</_id>
<id>67140</id>
<titol>El Cortés del Pi</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cortes-del-pi</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d&apos;Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;REGUANT i AGUT, Josep (1988) &apos;Súria&apos;, Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XIX-XX</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Masia de planta rectangular i murs de maçoneria de pedra irregular travats mitjançant morter de calç. A la façana principal, es poden veure uns antics assecadors, cegats els uns i en part cegats els altres amb tàpia, totxo i fusteria. Té tres pisos (el darrer de 1929) amb sostre a dues vessants i presenta construccions annexes a l&apos;E, Oest (tres tines) i Nord (cisterna i galeria sobre l&apos;habitació). La cisterna, construïda el 1929, té un brocal amb una estructura de ferro forjat on s&apos;agafa la corriola. El mur de la cisterna presenta una pica reaprofitada. A l&apos;altre costat de la carretera una pallissa ocupa el lloc on fa anys havia una casa veïna: &apos;cal Passavant&apos;.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08274-97</codi_element>
<ubicacio>Ctra. de Súria a Castelladral</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;A la casa es conserva una bona col·lecció documental, que està sent transcrita per la filla de la família. El document més antic que es conserva a l&apos;arxiu familiar és del 1792. Del 1797 hi ha un contracte d&apos;arrendament a la casa Garriga. En un altre datat el 1799, apareix el nom de Maria Garriga Cortès com a pubilla de la casa. Sembla ser que fins aquella data, eren els Garriga els propietaris, per tant l&apos;origen de la casa, cal cercar-lo a la masia Garriga de Castelladral. El 1860, en un cens, apareix com a dues cases d&apos;un i dos pisos El 1860 hi ha un document on es llegeix &apos;Casa i serres dites de Puigjover, àlies Cortés del Pi, que pertanyen al manso Garriga, era de Maria Graner, hereva del seu pare Francesc Graner i Cortés (REGUANT, CASTELLANO, 1980). En un cens de 1877 apareix com a alqueria de dues edificacions d&apos;un i dos pisos, una habitada i l&apos;altre no. L&apos;any 1887, estava habitada per 18 persones (REGUANT, CASTELLANO, 1980).&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.8601475,1.7628239</coordenades>
<utm_x>397315</utm_x>
<utm_y>4634989</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08274</rel_municipis>
<municipi_nom>Súria</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67140-20210527130610.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67140-20210527130636.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67140-20210527135652.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Popular|Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Residencial</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>BCIL</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2022-02-23 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions>Al SE de la casa existeix una alzina de grans dimensions. Es tradició a la casa que va ser plantada per un capellà al segle XIX. Els forns del Cortés pertanyien a aquesta casa.</observacions>
<codi_estil>119|98</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>1761</proteccio_id>
<rel_comarca><value>7</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-14 10:17:11</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
