<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef5bf9e1242dd71009bdb6</_id>
<id>67155</id>
<titol>Mas Pujol</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pujol</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d&apos;Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;MAS PUJOL (1973) Mas Pujol: mil anys d&apos;història, Full mecanografiat, Súria.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;REGUANT i AGUT, Josep (1988) &apos;Súria&apos;, Història de les comarques de Catalunya. Bages&apos;. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XIV-XXI</centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[Restaurada entre l&apos;any 1969 i 1971. La zona de les tines s&apos;ha elevat en la darrera restauració i s&apos;ha convertit en una torre merletada.]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Es tracta d&apos;una construcció de planta quadrangular, turriforme, fortificada abans del segle XIX, mitjançant una bateria de sis troneres a la façana Est i una altra prop de la cantonada de la façana Sud. En aquesta darrera façana existeix una rafa per a reforç de la construcció. Destaca, a la façana Est, una finestra gòtica geminada a la que manca la columneta central. Al peu d&apos;aquesta mateixa façana s&apos;observa l&apos;arrencament de dos murs, avui desapareguts, que devien correspondre a una construcció annexa. La casa ha estat molt reformada, especialment, entre 1969 i 1971. Avui dia, als voltants de la casa hi ha espais ajardinats en petites terrasses. A la zona NE existeixen dues tines bessones, avui dia elevades formant una torre merletada, ocupades, respectivament pel rebost i la cuina de la vivenda actual.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08274-112</codi_element>
<ubicacio>Camí rural al mas Pujol</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;L&apos;any 1023, mas Pujol és fortí de vigilància dels senyors de Súria. Entre els anys 1186 i 1281, passa dels senyors feudals Arbert a Guillem, d&apos;aquest a Ramon d&apos;Òdena i d&apos;aquest a P. de Plaixats (MAS PUJOL, 1973). Durant l&apos;època moderna va patir un cert decaiment generalitzat al país. Com a masoveria conreava les terres que tenia al voltant (MAS PUJOL, 1973). En un cens de 1877 apareix com a &apos;masia de dos pisos, habitada&apos;. Existeix una corranda popular que fa referència a aquest mas &apos;Costafreda, la Taberna / Mas Pujol venen el vi / a Reguant toquen la flauta / i al molí el violí / / A can Torres filen borres / a can Gras filen borràs / les noies de Costafreda / no saben cosir un pedàs / a ca l&apos;Abadal el timbal / a cal Mero el pandero / a cal Minguet, el clarinet / i a cal Daina, la samfaina&apos; (Referència de Jaume Guilà i Castellà i Josep Peramiquel i Cordò). La masia pertanyia al mas Costafreda, utilitzant-se fins a la dècada de 1960 com a lloc de cria de bestiar. Els actuals propietaris, la família Reguant, van comprar aquest mas cap el 1960-1964, pertanyent fins aleshores a la família Castellans.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.8232368,1.7458582</coordenades>
<utm_x>395847</utm_x>
<utm_y>4630911</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08274</rel_municipis>
<municipi_nom>Súria</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67155-foto-08274-112-2.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Modern|Contemporani|Popular</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Residencial</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Inexistent</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2022-02-23 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Pel jardí i voltants de la casa, com a decoració moble existeixen diversos elements constructius i de pedra de la masia de Costafreda, com rodes i pedres de premsa, una boixera, etc. En la revisió del Mapa de patrimoni feta l&apos;any 2021 no s&apos;hi ha pogut accedir.]]></observacions>
<codi_estil>94|98|119</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>2484</proteccio_id>
<rel_comarca><value>7</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 18:12:25</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
