<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef5c02e1242dd71009bf28</_id>
<id>67482</id>
<titol>Església de Sant Martí</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-marti</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;AAVV (1969). Els castells catalans II. Barcelona. p. 299-336. AAVV. (1991). &apos;Sant Martí&apos;. Catalunya romànica vol. XVIII. Barcelona. p. 432. GAVÍN, J.M. (1990).&apos;Sant Martí de Tagamanent&apos; a Vallès Oriental. Inventari d&apos;Esglésies. Arxiu Gavín. PLADEVALL, A. (1988). &apos;Evocació de Tagamanent&apos;. Monografies del Montseny, nº3, Viladrau: Amics del Montseny, p. 81-90. PLADEVALL, A. (1988). &apos;Síntesi històric - geogràfica dels municipis de la vessant vallesana del Congost i Osonenca. Monografies del Montseny&apos;, nº3, Viladrau: Amics del Montseny. p. 128-134. PLADEVALL, A.; CATALÀ, P. (1988). &apos;El Castell de Tagamanent&apos;. Monografies del Montseny, nº3, Viladrau. Amics del Montseny, p.61-74. PLADEVALL, A; CASTELLANOS, A. (1991). &apos;Santa Maria de Tagamanent&apos;. Catalunya romànica vol. XVIII. Barcelona. p. 429-430. PLADEVALL, A. (1991). &apos;El Montseny a l&apos;època medieval: Dominis i jurisdiccions&apos;. Monografies del Montseny, nº6, Viladrau: Amics del Montseny, p. 83-106. PLADEVALL, A. (1993). &apos;El Montseny a l&apos;època medieval: l&apos;organització religiosa&apos;. Monografies del Montseny, nº8, Viladrau: Amics del Montseny, p. 101-124. PLADEVALL, A. (1997). &apos;El Montseny en època medieval.&apos; La Sitja del Llop. Revista del Montseny, 15. Sant Celoni. VALL, R. (1988). &apos;Sant Martí de Tagamanent. El romànic del Vallès&apos;. Dins Associació d&apos;Amics de Tagamanent, 20, 1988. VALL, R.; MASVIDAL, A. (1983). El romànic al Vallès. Ed. Ausa. Sabadell. p. 78.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XI</centuria>
<notes_conservacio>en runes.</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Petita església situada al peu del turó de Tagamanent. En resta un mur orientat de sud-est a nord-oest amb una arrencada d&apos;absis, orientada al sud-est, amb el començament de la volta de quart d&apos;esfera i l&apos;arc triomfal on ha quedat un àbac. Aquest àbac, és visible per la cara interior, i el mur conservat fa 6 per 3 m alt i és força fragmentari. Es tracta d&apos;una una nau única amb absis semicircular, ornamentat amb un fris de finestretes cegues. El mur sud, que encara roman més o menys sencer, presenta filades de carreus d&apos;arenisca vermella de petites dimensions, ben escairats per la cara externa i ajuntat amb morter de calç, mostrant la fàbrica constructiva. Encara es poden observar els basaments dels murs que formen la planta, tot i el deteriorament progressiu de les estructures. Al seu entorn hi ha un cementiri, i ben aprop un seguit de murs sense identificar.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08276-2</codi_element>
<ubicacio>Al Turó de Tagamanent</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;Aquest edifici de petites dimensions, dedicat a Sant Martí de Tours, fou construït avançat el segle XI i funcionà com a parròquia del terme. Documentada al 1009 com a &apos;Sancti Martini supra via&apos;, havia de ser església parroquial cap al 1098, en lloc de Santa Maria, quan aquesta havia d&apos;esdevenir monestir. En aquest document s&apos;esmenta també que el comte Ramon Berenguer I cedeix al vescomte Ramon Folc la meitat de l&apos;alou de Vallforners. S&apos;ha hipotetitzat sobre l&apos;existència d&apos;un temple anterior i sobre una possible reforma cap el 1070, que no s&apos;ha pogut contrastar arqueològicament. Al costat hi tenia un cementiri, que donat el seu estat ruinós al 1357, el bisbe de Vic Ramon de Bellena, i en motiu d&apos;una visita pastoral, ordenà recollir-ne els ossos i enterrar-los a l&apos;església de Santa Maria. En aquest moment surt documentada com &apos;capellam publicam Sancti Martini que ut dicitur communiter fuit prima ecclesia&apos;. L&apos;any 1361, l&apos;església de Santa Maria recuperà la parroquialitat, i la de Sant Martí, poc a poc es va anar malmetent, essent considerada una capella depenent de l&apos;església principal o una capella de camí. Potser cal relacionar el trasllat de les funcions de parròquia a mitjan del segle XIV des de l&apos;esglesiola de Sant Martí al capdamunt del cim, amb la construcció d&apos;un temple de trets gòtics aprofitant part de les estructures de l&apos;antic castell. La documentació arqueològica confirma aquest segon moment d&apos;actuació en una data similar a aquella que esmenten les fonts escrites. Es desconeix com afectà a l&apos;estructura el terratrèmol documentat al 1448, però queda clar que conservà el seu rol secundari fins el seu enrunament definitiu, considerat cap el segle XVIII.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.7479600,2.2985500</coordenades>
<utm_x>441679</utm_x>
<utm_y>4622031</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08276</rel_municipis>
<municipi_nom>Tagamanent</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Dolent</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67482-foto-08276-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67482-foto-08276-2-2.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Romànic|Medieval</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus><value>BCIN</value>
</inspire_tipus>
<inspire_subtipus><value>National Monument Record</value>
</inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Religiós i/o funerari</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2019-12-27 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Anna M. Gómez</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Hi ha una sèrie d&apos;estructures annexes no identificades. Tot hi estar força embardissat s&apos;hi poden veure alguns ossos i restes de murs, esdevenint un conjunt de gran interès arqueològic.]]></observacions>
<codi_estil>92|85</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>1781</proteccio_id>
<rel_comarca><value>41</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 18:12:34</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
