<?xml version="1.0"?><rdf:RDF
        xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#"
        xmlns:time="http://www.w3.org/2006/time#"
        xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
        xmlns:og="http://ogp.me/ns#"
        xmlns:web="http://ogp.me/ns/website#"
        xmlns:vcard="http://www.w3.org/2006/vcard/ns#"
        xmlns:foaf="http://xmlns.com/foaf/0.1/"
        xmlns:rdfs="http://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#"
        xmlns:geo="http://www.w3.org/2003/01/geo/wgs84_pos#"
        xmlns:dct="http://purl.org/dc/terms/"
        xmlns:dcat="http://www.w3.org/ns/dcat#"
        xmlns:xsd="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#"
        xmlns:auto="http://datos.gob.es/recurso/sector-publico/territorio/Catalunya"
        xmlns:tema="http://datos.gob.es/kos/sector-publico/sector/"
        xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
        xmlns:skos="http://www.w3.org/2004/02/skos/core#"
        xmlns:schema="http://schema.org/"><dcat:Datasets><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:identifier>patrimonicultural</dct:identifier><dct:description xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:description><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><content:item><dcat:Dataset rdf:about="https://do.diba.cat/api/dataset/patrimoni_cultural"><dct:identifier>patrimoni_cultural</dct:identifier><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:description xml:lang="ca">Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</dct:description><dcat:keyword>mapes patrimoni cultural</dcat:keyword><dct:license rdf:resource="https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca" /><tema:sector>
                                                                                                            cultura-ocio,
                                                                                                                                            educacion,
                                                                                                                                            turismo
                                                                                                    </tema:sector><skos:prefLabel xml:lang="ca">Diputació de Barcelona</skos:prefLabel><dct:publisher rdf:resource="" /><dc:type>patrimonicultural</dc:type><dc:coverage>public</dc:coverage><dct:dateSubmitted rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2020-04-27T10:20:16TZD</dct:dateSubmitted><dct:modified rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2026-04-23T06:22:24TZD</dct:modified><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><dc:language>ca</dc:language><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69e99e6b04e16a549b7e62b9
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[67485]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Bellver]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bellver]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AMBRÓS, J. (1996). &#039;Projecte bàsic i executiu de la restauració de la masia el Bellver&#039;. Parc Natural del Montseny. Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. AMBRÓS, J. (1999). Dos masias en el Montseny. Ed. Diseño. ARXIU DE LA CORONA D&#039;ARAGÓ: Llibre VI Reial Patrimoni de Catalunya, Rosselló, Cerdanya. Tagamanent regest n.22. CASTELLANOS, J. (1990). &#039;Uns altres patrimonis&#039;. Revista d&#039;Amics de Tagamanent. n.23. DRAPER, J.M. (1902). &#039;De Ayguafreda á Viladrau per Tagamanent i Collfurmich&#039; a La Veu del Vallès; Portaveu de la comarca, nº 305, Sant Celoni, 1-3. FONT, G.; MATEU, J.; PUJADAS, S. (1997). &#039;Els masos Agustí i Bellver&#039;. Tagamanent. Museu etnològic de la Gabella. Arbúcies. (inèdit). FONT, G.; MATEU, J.; PUJADAS, S. (1999). &#039;El Montseny: un exemple de relació permanent entre l&#039;home i el medi. Inventari del patrimoni etnològic del Montseny&#039;. a III i IV Trobades d&#039;Estudiosos del Montseny. Monografies, 27. Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals. p.265-268. GALÍ, D.; MICALÓ, A. (1998). Estudi històric de les masies de Ca l&#039;Agustí i el Bellver de Tagamanent. Vol I i II. Diputació de Barcelona. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent, p. 26, 161. IGLESIES, J. (1991), El fogatge 1497, vol. O. Fundació S. Vives Casajuana. Barcelona, p. 181. IPEC-Montseny (1998), n. 3720-3874. LLOBET, S. (1990). El medi i la vida al Montseny. Museu de Granollers. OSONA, A. (1893). Guia de las Montañas del Montseny.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Restaurat per la Diputació de Barcelona al 1995. S&#039;ha afegit al costat nord-oest un cos per a les instal·lacions centralitzades i la col·locació de panells de plaques fotovoltàiques.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia de grans dimensions que es troba dins d&#039;una propietat que engloba el manso &#039;Las Planas&#039;, &#039;El Passarell&#039;, &#039;Paladrau Chic&#039; i &#039;Casa Petit&#039; rodejant tot el turó de Tagamanent. És un edifici, de caire ramader, de planta rectangular amb dos cossos afegits, un a cada costat i més avançats, creant un barri tancat amb mur i portalada d&#039;accés. Els murs són de paredat comú rejuntat amb morter, amb grans lloses de pedra sorrenca, en voladiu. L&#039;entrada es realitza per la portalada del barri, amb llinda monolítica, i amb la data 1778; al damunt hi ha una petita teulada a dues aigües, amb el carener paral·lel al mur. La resta del mur de tancament del barri és cobert per teula aràbiga i presenta un petit finestró quadrat. Als extrems del mur hi ha els testers dels dos cossos laterals, amb façanes de paredat comú i argamassa (la part restaurada s&#039;ha reajuntat amb ciment acolorit). A l&#039;interior del vestíbul es distribueixen les diferents sales, bàsicament quadres; mentre que al cos central hi trobem la cuina, amb la llar de foc, i el menjador. El cos de la dreta es cobreix a una sola vessant, té dues finestretes, la superior de les quals està emmarcada amb pedra. A la façana que dóna a l&#039;interior del pati, trobem dues arcades d&#039;arc rebaixat de diverses filades de totxo amb pilar central i capitells toscans. En aquest punt s&#039;hi troba l&#039;escala d&#039;accés al segon pis, amb les 5 habitacions dedicades pròpiament a l&#039;habitatge. L&#039;altre cos està cobert a dues vessants i també té dues petites finestres al tester, la superior amb llinda monolítica, brancals de carreus i lleixa motllurada. La façana que dóna al pati té una finestra amb llinda monolítica, brancals de carreus de pedra amb les arestes bisellades i lleixa motllurada. Aquest cos també presenta obertures a l&#039;exterior amb una disposició força simètrica i s&#039;utilitzà com a galeria o solana. La façana principal, al fons del pati, presenta una portalada d&#039;arc de mig punt, adovellada amb carreus i pedres ben tallades i un petit finestró a l&#039;esquerra i dues finestres més grans a sota. A la façana posterior trobem cinc finestres més, distribuïdes amb certa regularitat i de tamany mig, amb el mateix tractament ornamental que les altres, i les de la planta baixa amb reixa. Cal destacar que a la part dreta d&#039;aquesta façana de darrera en sobresurt el forn, un element bàsic i dispensable en l&#039;economia domèstica d&#039;una masia i àmpliament documentat en les masies del XVII i XVIII del municipi de Tagamanent. Com estructures annexes: hi ha un paller, que va servir d&#039;habitatge als darrers masovers, i els corrals on s&#039;hi gaurdava el bestiar (bàsicament bòvids i òvi-càprids, però també tot l&#039;aviram). Al davant hi ha una terrassa de forma rectangular de pedra natural i un mur petit de tanca de paredat carejat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08276-5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[estribacions del Pla de la Calma.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El topònim apareix, per primera vegada, documentat en un pergamí datat del 15 de maig de 1374 on s&#039;esmenta &#039;...in pecia terra quam Bartholomaus de Bellver possidebat que erat de pertinentiys castri de Tagamanent&#039;. Però en el 1304 surt la domus del Bellver en un procés del Castell de Tagamanent, conservat a l&#039;Arxiu Històric Fidel Tila d&#039;Arenys (notari Pere Angelets) . En el fogatge de 1365/1370 apareixen esmentats 15 focs al terme de Tagamanent però encara no es fa referència al nom de les cases. No serà fins al fogatge de 1497 que s&#039;incorporaran els noms dels caps de casa, esmentant el nom de Pere Joan Bellver. En el llibre de Recana de Tagamanent del 1864, també s&#039;esmenta la masia constant com la finca de Josep Vellber. Al 1954 la casa era dels descendents d&#039;Antoni Tomos (veí de Tagamanent), i durant els darrers anys fou una masoveria. La primera fase constructiva documentada data del segle XIV com a castell de defensa, conservant-se part de l&#039;antiga torre de vigilancia; s&#039;ha proposat recular la data fins el segle XIII, ja que en una de les parets es poden veure varies línies d&#039;espitlleres. La segona fase d&#039;ampliació s&#039;ha datat al segle XVI, moment en que s&#039;adequarà com a hospederia fins el segle XVII i que es tancarà al segle XVIII; essent en aquesta fase quan es construeix el pati i la porta d&#039;entrada actual. A finals del XIX va ser lloc de descans dels primers excursionistes del Montseny com diu OSONA, A. &#039;Can Bellver es lo mellor hostal, y en salvador Portet, fill de la casa, lo mellor guia&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.7473200,2.3034000]]></content:encoded><content:item>442081</content:item><content:item>4621957</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08276/format/rdf-xml" /><content:item>Tagamanent</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67485-foto-08276-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67485-foto-08276-5-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-01-30 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Anna M. Gómez]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Aquesta masia tenia tots els elements dispensables per la seva explotació. A part de les feixes de conreu al nord-est i al sud de finca documentant certa activitat agrària també hi havia un petit hort i una sèrie d&#039;estructures complementaries. A la vora hi ha una petita estació metereològica, una font de mina i un safareig, situat sota la font. L&#039;estructura d&#039;aquest safareig és de planta rectangular construïda amb grans carreus, més o menys ben escairats de pedra local vermellosa, i col·locades de forma lleugerament inclinada. Fa 3 m per 4&#039;6 m i presenta un pedrís de lloses de 60 m per 1&#039;20 m. Estructura associada a la masia del Bellver, documentada des del s. XII. El safareig va ser restaurat al 1972. El safareig s&#039;omplia per l&#039;aigua de la font a través d&#039;un vessador que hi mena, i hauria servit per regar els camps i horts propers i per rentar-hi la roba, la gent del Bellver.L&#039;ús actual és el de Centre de serveis i d&#039;atenció al visitant del Turó de Tagamanent (des del 2001).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/41/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq></dcat:Dataset></content:item></dcat:Datasets></rdf:RDF>