<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-04-09 07:32:24</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>69d739d4f57dfb62f56b8356</_id>
<id>67485</id>
<titol>El Bellver</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bellver</url>
<bibliografia><![CDATA[AMBRÓS, J. (1996). &apos;Projecte bàsic i executiu de la restauració de la masia el Bellver&apos;. Parc Natural del Montseny. Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. AMBRÓS, J. (1999). Dos masias en el Montseny. Ed. Diseño. ARXIU DE LA CORONA D&apos;ARAGÓ: Llibre VI Reial Patrimoni de Catalunya, Rosselló, Cerdanya. Tagamanent regest n.22. CASTELLANOS, J. (1990). &apos;Uns altres patrimonis&apos;. Revista d&apos;Amics de Tagamanent. n.23. DRAPER, J.M. (1902). &apos;De Ayguafreda á Viladrau per Tagamanent i Collfurmich&apos; a La Veu del Vallès; Portaveu de la comarca, nº 305, Sant Celoni, 1-3. FONT, G.; MATEU, J.; PUJADAS, S. (1997). &apos;Els masos Agustí i Bellver&apos;. Tagamanent. Museu etnològic de la Gabella. Arbúcies. (inèdit). FONT, G.; MATEU, J.; PUJADAS, S. (1999). &apos;El Montseny: un exemple de relació permanent entre l&apos;home i el medi. Inventari del patrimoni etnològic del Montseny&apos;. a III i IV Trobades d&apos;Estudiosos del Montseny. Monografies, 27. Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals. p.265-268. GALÍ, D.; MICALÓ, A. (1998). Estudi històric de les masies de Ca l&apos;Agustí i el Bellver de Tagamanent. Vol I i II. Diputació de Barcelona. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent, p. 26, 161. IGLESIES, J. (1991), El fogatge 1497, vol. O. Fundació S. Vives Casajuana. Barcelona, p. 181. IPEC-Montseny (1998), n. 3720-3874. LLOBET, S. (1990). El medi i la vida al Montseny. Museu de Granollers. OSONA, A. (1893). Guia de las Montañas del Montseny.]]></bibliografia>
<centuria>XVII-XVIII</centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[Restaurat per la Diputació de Barcelona al 1995. S&apos;ha afegit al costat nord-oest un cos per a les instal·lacions centralitzades i la col·locació de panells de plaques fotovoltàiques.]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Masia de grans dimensions que es troba dins d&apos;una propietat que engloba el manso &apos;Las Planas&apos;, &apos;El Passarell&apos;, &apos;Paladrau Chic&apos; i &apos;Casa Petit&apos; rodejant tot el turó de Tagamanent. És un edifici, de caire ramader, de planta rectangular amb dos cossos afegits, un a cada costat i més avançats, creant un barri tancat amb mur i portalada d&apos;accés. Els murs són de paredat comú rejuntat amb morter, amb grans lloses de pedra sorrenca, en voladiu. L&apos;entrada es realitza per la portalada del barri, amb llinda monolítica, i amb la data 1778; al damunt hi ha una petita teulada a dues aigües, amb el carener paral·lel al mur. La resta del mur de tancament del barri és cobert per teula aràbiga i presenta un petit finestró quadrat. Als extrems del mur hi ha els testers dels dos cossos laterals, amb façanes de paredat comú i argamassa (la part restaurada s&apos;ha reajuntat amb ciment acolorit). A l&apos;interior del vestíbul es distribueixen les diferents sales, bàsicament quadres; mentre que al cos central hi trobem la cuina, amb la llar de foc, i el menjador. El cos de la dreta es cobreix a una sola vessant, té dues finestretes, la superior de les quals està emmarcada amb pedra. A la façana que dóna a l&apos;interior del pati, trobem dues arcades d&apos;arc rebaixat de diverses filades de totxo amb pilar central i capitells toscans. En aquest punt s&apos;hi troba l&apos;escala d&apos;accés al segon pis, amb les 5 habitacions dedicades pròpiament a l&apos;habitatge. L&apos;altre cos està cobert a dues vessants i també té dues petites finestres al tester, la superior amb llinda monolítica, brancals de carreus i lleixa motllurada. La façana que dóna al pati té una finestra amb llinda monolítica, brancals de carreus de pedra amb les arestes bisellades i lleixa motllurada. Aquest cos també presenta obertures a l&apos;exterior amb una disposició força simètrica i s&apos;utilitzà com a galeria o solana. La façana principal, al fons del pati, presenta una portalada d&apos;arc de mig punt, adovellada amb carreus i pedres ben tallades i un petit finestró a l&apos;esquerra i dues finestres més grans a sota. A la façana posterior trobem cinc finestres més, distribuïdes amb certa regularitat i de tamany mig, amb el mateix tractament ornamental que les altres, i les de la planta baixa amb reixa. Cal destacar que a la part dreta d&apos;aquesta façana de darrera en sobresurt el forn, un element bàsic i dispensable en l&apos;economia domèstica d&apos;una masia i àmpliament documentat en les masies del XVII i XVIII del municipi de Tagamanent. Com estructures annexes: hi ha un paller, que va servir d&apos;habitatge als darrers masovers, i els corrals on s&apos;hi gaurdava el bestiar (bàsicament bòvids i òvi-càprids, però també tot l&apos;aviram). Al davant hi ha una terrassa de forma rectangular de pedra natural i un mur petit de tanca de paredat carejat.]]></descripcio>
<codi_element>08276-5</codi_element>
<ubicacio>estribacions del Pla de la Calma.</ubicacio>
<historia><![CDATA[El topònim apareix, per primera vegada, documentat en un pergamí datat del 15 de maig de 1374 on s&apos;esmenta &apos;...in pecia terra quam Bartholomaus de Bellver possidebat que erat de pertinentiys castri de Tagamanent&apos;. Però en el 1304 surt la domus del Bellver en un procés del Castell de Tagamanent, conservat a l&apos;Arxiu Històric Fidel Tila d&apos;Arenys (notari Pere Angelets) . En el fogatge de 1365/1370 apareixen esmentats 15 focs al terme de Tagamanent però encara no es fa referència al nom de les cases. No serà fins al fogatge de 1497 que s&apos;incorporaran els noms dels caps de casa, esmentant el nom de Pere Joan Bellver. En el llibre de Recana de Tagamanent del 1864, també s&apos;esmenta la masia constant com la finca de Josep Vellber. Al 1954 la casa era dels descendents d&apos;Antoni Tomos (veí de Tagamanent), i durant els darrers anys fou una masoveria. La primera fase constructiva documentada data del segle XIV com a castell de defensa, conservant-se part de l&apos;antiga torre de vigilancia; s&apos;ha proposat recular la data fins el segle XIII, ja que en una de les parets es poden veure varies línies d&apos;espitlleres. La segona fase d&apos;ampliació s&apos;ha datat al segle XVI, moment en que s&apos;adequarà com a hospederia fins el segle XVII i que es tancarà al segle XVIII; essent en aquesta fase quan es construeix el pati i la porta d&apos;entrada actual. A finals del XIX va ser lloc de descans dels primers excursionistes del Montseny com diu OSONA, A. &apos;Can Bellver es lo mellor hostal, y en salvador Portet, fill de la casa, lo mellor guia&apos;.]]></historia>
<coordenades>41.7473200,2.3034000</coordenades>
<utm_x>442081</utm_x>
<utm_y>4621957</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08276</rel_municipis>
<municipi_nom>Tagamanent</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67485-foto-08276-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67485-foto-08276-5-2.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Popular|Modern</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Científic</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-01-30 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Anna M. Gómez</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Aquesta masia tenia tots els elements dispensables per la seva explotació. A part de les feixes de conreu al nord-est i al sud de finca documentant certa activitat agrària també hi havia un petit hort i una sèrie d&apos;estructures complementaries. A la vora hi ha una petita estació metereològica, una font de mina i un safareig, situat sota la font. L&apos;estructura d&apos;aquest safareig és de planta rectangular construïda amb grans carreus, més o menys ben escairats de pedra local vermellosa, i col·locades de forma lleugerament inclinada. Fa 3 m per 4&apos;6 m i presenta un pedrís de lloses de 60 m per 1&apos;20 m. Estructura associada a la masia del Bellver, documentada des del s. XII. El safareig va ser restaurat al 1972. El safareig s&apos;omplia per l&apos;aigua de la font a través d&apos;un vessador que hi mena, i hauria servit per regar els camps i horts propers i per rentar-hi la roba, la gent del Bellver.L&apos;ús actual és el de Centre de serveis i d&apos;atenció al visitant del Turó de Tagamanent (des del 2001).]]></observacions>
<codi_estil>119|94</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>41</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-04-09 07:32:04</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
