<?xml version="1.0"?><rdf:RDF
        xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#"
        xmlns:time="http://www.w3.org/2006/time#"
        xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
        xmlns:og="http://ogp.me/ns#"
        xmlns:web="http://ogp.me/ns/website#"
        xmlns:vcard="http://www.w3.org/2006/vcard/ns#"
        xmlns:foaf="http://xmlns.com/foaf/0.1/"
        xmlns:rdfs="http://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#"
        xmlns:geo="http://www.w3.org/2003/01/geo/wgs84_pos#"
        xmlns:dct="http://purl.org/dc/terms/"
        xmlns:dcat="http://www.w3.org/ns/dcat#"
        xmlns:xsd="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#"
        xmlns:auto="http://datos.gob.es/recurso/sector-publico/territorio/Catalunya"
        xmlns:tema="http://datos.gob.es/kos/sector-publico/sector/"
        xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
        xmlns:skos="http://www.w3.org/2004/02/skos/core#"
        xmlns:schema="http://schema.org/"><dcat:Datasets><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:identifier>patrimonicultural</dct:identifier><dct:description xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:description><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><content:item><dcat:Dataset rdf:about="https://do.diba.cat/api/dataset/patrimoni_cultural"><dct:identifier>patrimoni_cultural</dct:identifier><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:description xml:lang="ca">Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</dct:description><dcat:keyword>mapes patrimoni cultural</dcat:keyword><dct:license rdf:resource="https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca" /><tema:sector>
                                                                                                            cultura-ocio,
                                                                                                                                            educacion,
                                                                                                                                            turismo
                                                                                                    </tema:sector><skos:prefLabel xml:lang="ca">Diputació de Barcelona</skos:prefLabel><dct:publisher rdf:resource="" /><dc:type>patrimonicultural</dc:type><dc:coverage>public</dc:coverage><dct:dateSubmitted rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2020-04-27T10:20:16TZD</dct:dateSubmitted><dct:modified rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2026-04-17T06:42:26TZD</dct:modified><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><dc:language>ca</dc:language><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69e1ba1cf9d31e672b703182
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[67511]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Vila]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vila-6]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[CANCELLERIA, pergamí 4727. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 65, 175. IPEC-Montseny (1998), n. 4016. LLOBET, S. (1990). El medi i la vida al Montseny. Granollers. Quadern de liquidacions o Amillaraments del 1861, n. 190.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Actualment en procés de restauració i adequació per esevenir una casa de turisme rural.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casa en runes, de la qual en queden restes de parets i una torre de guaita, amb teulada a 4 vessants. Els murs restants de la masia ens marquen una planta rectangular amb reculada al cantó sud de la torre i uns espais destinats a les dependències avui inexistents. Aquest murs són de paredat comú, amb pedres cantoneres bastament treballades. L&#039;obertura millor conservada és la portalada d&#039;arc de mig punt adovellada i que es troba situada prop de l&#039;estructura rectangular coneguda com la torre. La torre es conserva força sencera, amb 5 pisos d&#039;alçada; amb murs de paredat comú, arrebossat i cantoneres ben treballades. Les obertures les formen finestres quadrades ben arrenglerades, de tamany similar i enllindades; en el cas de la façana oest, amb llinda monolítica i brancals de carreus ben treballats amb lleixa motllurada. Les altres finestres són més petites i estan emmarcades per carreus més senzills. Al seu interior destaca un soterrani cobert amb volta de canó feta amb argamassa i pedra; i també l&#039;estructura dels forjats amb bigues de fusta, lloses i rajols. La coberta es cobria amb bigues de fusta i encanyissat, sobre ràfec amb imbricacions de rajol pla, i teula girada.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08276-31]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sobre el barri de la Pedralba.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La primera notícia històrica que es té de la Vila és del segle XII quan en un document guardat a l&#039;Arxiu de la Corona d&#039;Aragó refent als masos que pagaven tribut al castell de Tagamanent, hi apareix en Bernat de Sa Vila. La casa anirà apareixent en els diversos censos cadastrals del 1497 &#039;la Vila viuda&#039;, 1515 &#039;Sebastià Vila&#039; i 1553 &#039;la Casa d&#039;en Vila&#039;; També se&#039;ns dcumenta que el mas heretat de la Vila tenia dues cases, conegudes com la Casa Gran de la Vila i la Casa Xica, sense cap més especificació. Ja entrat el segle XVIII, s&#039;esmenta el topònim Vila en un casament entre &#039;Nicolau Vila i Bellit, pagès de Tagamanent i Margarida Nadal pubilla de la casa Nadal&#039;. Al selge XIX ens apareixen com a propietaris de la Vila a Antoni Vila Cornella (1861). Aquesta gran masia de muntanya es troba situada a peu de l&#039;antic camí que pujava del Congost i Santa Eugènia vers el santuari i el castell de Tagamanent. En aquest vertebrador del territori es construí la torre de la Vila, edifici a partir de la qual va crèixer la propietat fins arribar a ser una de les explotacions agríola-ramadera més importants de sota el Turó de Tagamanent. Aquestes cases fortes construïdes prop de les vies de comunicació principals d&#039;època medieval i que es basen en una estructura de torre evolucionada, apareixen documentades, cada vegada més per la zona del Congost, i en aquest cas, en els passos cap a l&#039;interior. La notícia documental més contemporània ens diu que la casa fou enrunada, farà uns 30 anys, a causa d&#039;un llamp. El que si és cert, és que aquests masies quan s&#039;abandonaren passaren per un important procés d&#039;expoli i destrucció.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.7484700,2.2753800]]></content:encoded><content:item>439753</content:item><content:item>4622103</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08276/format/rdf-xml" /><content:item>Tagamanent</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67511-foto-08276-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67511-foto-08276-31-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-01-30 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Anna M. Gómez]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al primer pis s&#039;han trobat restes de guixos entre bigues decorat en grotesc, que l&#039;actual propietari encara conserva algun fragment, també en les obres recents han aparegut diversos fragments de ceràmica blava catalana i vidriats que confirmen la ocupació de la masia al llarg dels segles XVI i XVII. A 120m de la Vila, a la part obaga de Vilardebò,  hi havia ubicada l&#039;antiga Teuleria per abastir la demanda de les construccions properes com el Vilardebò i la Vila , o per fer algunes remodelacions. Aquesta petita instal·lació de caire industrial residual, es pot relacionar amb altres estructures constructives com els forns de calç. Actualment està en runes.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/41/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq></dcat:Dataset></content:item></dcat:Datasets></rdf:RDF>