<?xml version="1.0"?><rdf:RDF
        xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#"
        xmlns:time="http://www.w3.org/2006/time#"
        xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
        xmlns:og="http://ogp.me/ns#"
        xmlns:web="http://ogp.me/ns/website#"
        xmlns:vcard="http://www.w3.org/2006/vcard/ns#"
        xmlns:foaf="http://xmlns.com/foaf/0.1/"
        xmlns:rdfs="http://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#"
        xmlns:geo="http://www.w3.org/2003/01/geo/wgs84_pos#"
        xmlns:dct="http://purl.org/dc/terms/"
        xmlns:dcat="http://www.w3.org/ns/dcat#"
        xmlns:xsd="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#"
        xmlns:auto="http://datos.gob.es/recurso/sector-publico/territorio/Catalunya"
        xmlns:tema="http://datos.gob.es/kos/sector-publico/sector/"
        xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
        xmlns:skos="http://www.w3.org/2004/02/skos/core#"
        xmlns:schema="http://schema.org/"><dcat:Datasets><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:identifier>patrimonicultural</dct:identifier><dct:description xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:description><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><content:item><dcat:Dataset rdf:about="https://do.diba.cat/api/dataset/patrimoni_cultural"><dct:identifier>patrimoni_cultural</dct:identifier><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:description xml:lang="ca">Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</dct:description><dcat:keyword>mapes patrimoni cultural</dcat:keyword><dct:license rdf:resource="https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca" /><tema:sector>
                                                                                                            cultura-ocio,
                                                                                                                                            educacion,
                                                                                                                                            turismo
                                                                                                    </tema:sector><skos:prefLabel xml:lang="ca">Diputació de Barcelona</skos:prefLabel><dct:publisher rdf:resource="" /><dc:type>patrimonicultural</dc:type><dc:coverage>public</dc:coverage><dct:dateSubmitted rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2020-04-27T10:20:16TZD</dct:dateSubmitted><dct:modified rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2026-04-30T06:52:24TZD</dct:modified><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><dc:language>ca</dc:language><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69f2dff4a380332dfa6d96e0
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[67521]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Puig-Agut]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-agut]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ALBESA, C. (1996). Postals del Montseny/ 2. Publicació de l&#039;Abadia de Montserrat. p. 31. Amillaraments 1861, n. 168. AAVV (1991). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 6. El Vallès.DRAPER, JM. (1902) &#039;De Ayguafreda á Viladrau per Tagamanent i Collfurmich&#039; a La Veu del Vallès; Portaveu de la comarca, nº 305, Sant Celoni, 1-3. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent, p. 56, 171.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[s.XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Caldria consolidar les restes (Inventari del Patrimoni Arqutectònic. Parc Natural del Montseny 16/14/MON 249).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Restes d&#039;una masia mig construïda. Es conserva la part esquerra i part del mur de tancament del pati d&#039;una planta de projecció rectangular. Trobem una gran portalada d&#039;arc de mig punt, adovellada i de carreus ben escairats que donaria accés al pati, i de la qual només queden els brancals i algunes dovelles, que han estat marcades (segurament per preveure la seva extracció). La construcció és amb murs de paredat comú, amb grans pedres cantoneres que reforcen l&#039;estructura. La teulada cobreix a una vessant sobre ràfec de teula girada. A la cantonada de la dreta s&#039;ha d&#039;assenyalar no hi ha cantoneres, sinó carreus més petits, alguns dels quals sobresurten el voladiu. Dins el pati es van deixar els orificis per a futures bigues de fusta que cobririen aquella zona. Les obertures exteriors, concretament dues finestres, presenten una llinda monolítica i brancals de carreus de pedra ben tallats, i lleixa emmotllurada. Mentre que les obertures interiors (interior del pati) no tenen cap emmarcament , només la llinda de fusta ja que havien de quedar dins la casa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08276-41]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sota Turó de Tagamanent.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El mas Puig-Agut pertanyent a la parròquia de Santa Maria de Tagamanent i de caire agrícola ramader es pot emmarcar dins les explotacions agrícoles d&#039;època moderna. La seva estructura arquitectònica respon a aquestes característiques: un cos principal amb diverses dependències annexes amb obertures rectangulars (excepte la porta adovellada de l&#039;entrada principal) de dimensions mitjanes i les solucions de la teulada. El primer esment documental d&#039;aquest mas el trobem en el fogatge de 1515 amb el nom de propietari de: &#039;Miquel Puig Agut&#039;, al llarg del segle XVI es continuarà fent esment del mas com a &#039;En Puig Agut&#039;. Al segle XIX s&#039;esmetna com a propietari a Josep Puig Agut, moment en què el mas limitava amb el Soler, el Bellit, el Cruells, el Soler, can Carlos, amb els Montcaus i finalment amb l&#039;Avencó. A inicis del XX, amb la despoblació de les zones rurals, aquest mas, com tant d&#039;altres quedaren abandonats.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.7601300,2.2747200]]></content:encoded><content:item>439709</content:item><content:item>4623398</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08276/format/rdf-xml" /><content:item>Tagamanent</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67521-foto-08276-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67521-foto-08276-41-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-01-30 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Anna M. Gómez]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia que es creu que es quedà a mig construir, per causes desconegudes. Apareix envoltada per terres de conreu disposades en feixes de dimensions variables i que baixen cap el Torrent Mal.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/41/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq></dcat:Dataset></content:item></dcat:Datasets></rdf:RDF>