<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-16 03:18:08</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6afa67a01f634cce2006c406</_id>
<id>67954</id>
<titol>Casa Folch i Torres / Casa Orsina Baget de Folch i Torres</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-folch-i-torres-casa-orsina-baget-de-folch-i-torres</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;COLL, I. (2001) &apos;Arquitectura de Sitges. 1800-1930&apos;. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006). &lt;/p&gt; &lt;p&gt;Modificació del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sitges, 2017-2021.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XX</centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[La normativa del Pla Especial imposa la conservació íntegra de la façana, tot i que admet l&apos;arrebossat del parament de pedra sempre que es deixin visibles els carreus de pedra en els angles, en l&apos;emmarcament de les obertures i en els ornaments.]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Edifici construït a tres vents, que disposa d&apos;un alçat de tres plantes (pb + 2p), excepte en el frontis posterior, que obre al Passeig de la Vall, en què la presència de les restes de la muralla medieval redueixen l&apos;alçada de la façana. L&apos;edifici és un clar exponent de l&apos;arquitectura de caire historicista de la dècada dels anys trenta. Des d&apos;aquest punt de vista, destaca l&apos;ús del parament de pedra irregular i els angles de carreus, i la combinació d&apos;obertures medievals i barroques -probablement procedents d&apos;altres construccions- amb obertures de disseny senzill i convencional. La façana principal se situa en el c/ Davallada i està notablement enretirada de la via pública, ja que disposa d&apos;un jardí en el que s&apos;inicia el tram d&apos;escala que condueix a l&apos;entrada principal. Aquesta és d&apos;estil barroc, amb un frontó triangular trencat -solució molt adoptada pel barroc català-, i està flanquejada per dues finestres enreixades, amb brancals i llindes de pedra. Sobre la porta, a l&apos;alçada del primer pis, s&apos;identifica un finestral de disseny plateresc, profusament decorat amb bandes geomètriques i elements figuratius; està coronat per una gran petxina, element habitual en aquest estil arquitectònic. A la seva dreta s&apos;identifica una petita finestra rectangular, de pedra, amb la llinda monolítica que presenta forma d&apos;arc conopial en la seva banda interna. Quant al segon pis, disposa d&apos;una galeria de tres obertures rectangulars, amb ampit corregut de pedra, a l&apos;igual que els pilars i els brancals que la flanquegen; en contraposició, la llinda és de fusta, sense decoració. El frontis del c/ d&apos;en Bosch és el més estret i consta d&apos;un conjunt d&apos;obertures de forma rectangular, totes elles conformades per brancals, llindes i ampits de pedra. En la planta baixa s&apos;identifiquen una porta i una finestra amb reixa de ferro; el segon pis disposa únicament d&apos;una petita finestra, emplaçada en el seu extrem esquerre; finalment, en el tercer pis es localitza la galeria anteriorment descrita, amb tan sols dues obertures, i una finestra independent. Pel que fa a la façana posterior de la finca, que afronta al Passeig de la Vall, aquesta disposa únicament de dos nivells d&apos;obertures, ja que s&apos;adossa al talús de l&apos;antiga muralla medieval de la vila, i destaca pel seu caràcter medievalitzant, de clara inspiració gòtica. En la planta inferior s&apos;identifica una única finestra, estreta i d&apos;arc apuntat, que disposa d&apos;un mainell metàl·lic. La planta superior mostra dues finestres geminades i conformades per arcs trilobulats, per sobre de les quals s&apos;identifica un registre de petites obertures de ventilació rectangulars. Els tres frontis estan coronats per un ràfec de gran volada i d&apos;inspiració mudèjar.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08270-96</codi_element>
<ubicacio><![CDATA[c/ Davallada, 13- c/ d&apos;en Bosch, 2]]></ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;El projecte arquitectònic d&apos;aquest edifici està signat per Josep M. Martino i Arroyo, malgrat que alguns autors com Isabel Coll atribueixen la idea original al mateix propietari Joaquim Folch i Torres, cap de Museus de Catalunya abans de l&apos;esclat de la guerra civil de 1936. El promotor de l&apos;obra volia, sens dubte, dotar-la d&apos;un monumentalisme adient a la zona de la vila en què s&apos;ubicava, seguint l&apos;esquema que Miquel Utrillo havia aplicat a la finca de Maricel, basat en la barreja d&apos;elements arquitectònics de diferents estils i èpoques. Josep M. Martino i Arroyo és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l&apos;edifici de Correus, l&apos;Escorxador i l&apos;ampliació del Casino Prado. Se&apos;l considera un dels màxims exponents de l&apos;arquitectura noucentista sitgetana.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.2355700,1.8124500</coordenades>
<utm_x>400481</utm_x>
<utm_y>4565588</utm_y>
<any>1935</any>
<rel_municipis>08270</rel_municipis>
<municipi_nom>Sitges</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67954-foto-08270-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67954-foto-08270-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67954-foto-08270-96-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Historicista|Medieval</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Residencial</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>BCIL</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2023-11-22 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Núria Nolasco Azuaga</autor_fitxa>
<autor_element>Josep M. Martino i Arroyo (1881-1957)</autor_element>
<observacions>Altres denominacions: El Castell, Casa de La Davallada.</observacions>
<codi_estil>93|94|96|98|116|85</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>1761</proteccio_id>
<rel_comarca><value>17</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-16 03:17:04</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
