<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-06 21:24:55</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aee369c642a2eefd2084138</_id>
<id>67964</id>
<titol>Casa Jaume Hill i Forment</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jaume-hill-i-forment</url>
<bibliografia><![CDATA[COLL, I. (2001) &apos;Arquitectura de Sitges. 1800-1930&apos;. Sitges DDAA (1990) &apos;Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX&apos;. Vilanova i la Geltrú. MILES, C. (1980) &apos;L&apos;obra sitgetana de Jaume Suñé i Juncosa&apos;. Butlletí del Grup d&apos;Estudis Sitgetans. Sitges. MONTE, M.A. (1986) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11925 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)]]></bibliografia>
<centuria>XIX</centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[El Pla Especial determina la conservació estricta de l&apos;edifici.]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Es tracta d&apos;una de les obres més representatives de l&apos;eclecticisme, realitzada per l&apos;arquitecte Jaume Suñé. L&apos;edifici està construït a tres vents i consta de tres nivells d&apos;alçada (pb + 2p). Les façanes mostren una composició basada en els cànons neoclàssics tractats, però, amb gran monumentalisme. L&apos;ordenació dels frontis es basa en l&apos;alineació de les obertures en eixos verticals, tot remarcant aquestes línies mitjançant pilastres adossades -que se situen en les cantonades i entre les obertures- i que desenvolupen en cada pis capitells esquemàtics, decorats per figures que recorden els tríglifs. Aquests capitells coincideixen amb les cornises motllurades que tradueixen a l&apos;exterior els forjats de l&apos;edifici i que emfatitzen l&apos;horitzontalitat de la composició. Destaca l&apos;element cilíndric que, a mode de gran ròtula, articula les façanes situades en la cantonada entre el c/ Francesc Gumà i el c/ de Jesús on, de fet, se situa el frontis principal. L&apos;alçada de les plantes disminueix a mida que l&apos;edifici guanya alçada, i el mateix succeeix amb el tamany de les obertures i amb l&apos;amplada de les volades dels balcons. La planta baixa presenta avui dia importants transformacions, fruit de la seva adaptació a la funció comercial. El frontis del c/ de Jesús presenta tres obertures a cada nivell, identificables com a tres portes a la planta baixa, tres balcons al primer pis i un balcó flanquejat per dues finestres a la segona planta. L&apos;accés principal està emmarcat per dues pilastres d&apos;estil corinti que es desenvolupen fins a l&apos;alçada de la llinda; aquesta és horitzontal i està definida per una cornisa motllurada sobre la que descansen dues grans cartel·les que suporten la volada del balcó del primer pis i entre les quals s&apos;identifica un fris de dentellons. Totes les obertures dels pisos superiors disposen de cornises horitzontals, sobre les quals es desenvolupa el programa decoratiu, floral, que defineix formes similars a frontons triangulars amb acroteris. Les volades dels balcons presenten els perfils motllurats i estan suportades per mènsules i cartel·les. Pel que fa a les baranes, aquestes són metàl·liques, de ferro de fundició i estan profusament decorades. Destaca el balcó central del primer pis, amb una volada de gran amplada. La façana lateral que afronta al c/ Francesc Gumà, mostra el mateix llenguatge formal descrit anteriorment. Destaca el balcó corregut que engloba les dues obertures centrals del primer pis i les galeries de la segona planta, conformades per cinc obertures rectangulars separades per columnes corínties. Aquest frontis culmina, en l&apos;extrem esquerre, en un jardí elevat, situat a la planta principal, i que es tradueix a la façana mitjançant una barana de balustres. El coronament de l&apos;edifici presenta una gran cornisa, de notable volada, suportada per permòdols i la barana del terrat que disposa en cada banda d&apos;un capcer central, semicircular, en els que figura la data de 1893. Pel que fa a l&apos;interior de l&apos;edifici, cal dir que la historiadora Isabel Coll el considera un model de la configuració dels espais propis de l&apos;eclecticisme. Des d&apos;aquest punt de vista, destaca l&apos;abandonament de les preocupacions per la simetria i la recerca de solucions funcionals, especialment pel que fa a la circulació. Alguns dels elements que s&apos;incorporen són el rebedor, en el que s&apos;inicia el distribuïdor, el pati interior per a ventilar els serveis i proporcionar llum a l&apos;escala, la presència de lavabo amb wàter i cambra de bany a la planta baixa i l&apos;accés independent a la cuina respecte del menjador, entre d&apos;altres.]]></descripcio>
<codi_element>08270-106</codi_element>
<ubicacio>c/ Francesc Gumà, 2-4- c/ Jesús, 25</ubicacio>
<historia><![CDATA[L&apos;any 1892 Jaume Hill s&apos;adreçà a les autoritats municipals tot sol·licitant permís per a construir aquest edifici. El consistori li va atorgar la llicència d&apos;obres amb data del 21 de desembre de 1892 amb un projecte realitzat per l&apos;arquitecte Jaume Suñé. L&apos;edifici forma part de les cases que van ser construïdes a l&apos;eixample de Sitges des de 1881, on s&apos;instal·laren molts dels anomenats &apos;americanos&apos; que havien fet fortuna amb els negocis colonials i que retornaren a la seva vila natal. Un d&apos;aquests personatges fou Jaume Hill i Forment (Sitges 1837-Barcelona 1897), fundador de la casa exportadora &apos;Hill i Casas&apos; assentada a Bayamo i a Santiago de Cuba. Al seu retorn va projectar la construcció d&apos;aquest edifici, conegut amb el nom de &apos;Villa Rosa&apos;, la construcció del qual finalitzà el 1893. El promotor hi va residir poc temps, ja que la seva dona va morir pocs mesos després de la inauguració de l&apos;edifici. Pel que fa a l&apos;autor de l&apos;edifici, Jaume Suñé i Juncosa és considerat un dels màxims exponents de l&apos;eclecticisme sitgetà. És autor de moltes obres d&apos;arquitectura de la vil·la, especialment en el seu eixample, on treballarà intensament a partir de 1868. El seu projecte de l&apos;eixample sitgetà data de l&apos;any 1880, i altres obres d&apos;urbanisme en què va participar són la modificació de la plaça d&apos;Espanya i la reforma de l&apos;entorn del santuari del Vinyet. Entre els edificis que va realitzar a Sitges destaquen la casa Sans i Bori, la casa Ferret i les cases Catasús i Planes. Fora de la vila també va treballar a Gràcia i a Sant Gervasi.]]></historia>
<coordenades>41.2375500,1.8106500</coordenades>
<utm_x>400333</utm_x>
<utm_y>4565810</utm_y>
<any>1893</any>
<rel_municipis>08270</rel_municipis>
<municipi_nom>Sitges</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67964-foto-08270-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67964-foto-08270-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67964-foto-08270-106-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Neoclàssic|Contemporani|Eclecticisme</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Residencial</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Núria Nolasco Azuaga</autor_fitxa>
<autor_element>Jaume Suñé i Juncosa</autor_element>
<observacions><![CDATA[Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte original es conserva a l&apos;Arxiu Històric Municipal. L&apos;edifici també és conegut com  Villa Rosa.]]></observacions>
<codi_estil>99|98|102</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>17</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-06 21:20:44</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
