<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef5b90e89ed52718079df8</_id>
<id>67965</id>
<titol>Casino Prado. Prado Suburense</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-prado-prado-suburense</url>
<bibliografia><![CDATA[COLL, I. (2001) &apos;Arquitectura de Sitges. 1800-1930&apos;. Sitges FONTANALS, B. (1994) &apos;El Retiro: 100 anys i escaig d&apos;història al compàs dels músics de la societat&apos;. Sitges. &apos;Gran Geografia Comarcal de Catalunya&apos; (1982:286). Vol. 5. Barcelona. JOU, D. (1979) &apos;L&apos;escultor Pere Jou&apos; a &apos;Miscel·lània Penedesenca&apos; nº 1. Vilafranca del Penedès. MONTE, M. A. (1987) Inventari de Patrimoni Arquitectònic 11924 PLANES, R. (1952) &apos;El llibre de Sitges&apos;. Barcelona Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) SOLER I CASTRO, J. (1980) &apos;Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal&apos;.Grup d&apos;Estudis Sitgetans.]]></bibliografia>
<centuria>XX</centuria>
<notes_conservacio>La normativa del Pla Especial estableix el manteniment estricte del volum construït i de les seves façanes</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Edifici de grans dimensions, construït a dos vents i que consta de tres plantes (pb + 2p) que no presenten una alçada homogènia en tota la superfície de la finca. Tota la planta baixa disposa d&apos;un sòcol de carreus de pedra disposats en filades regulars, que contribueix a accentuar l&apos;horitzontalitat de la composició. Les línies verticals es veuen emfatitzades per les filades de maó vist que marquen els angles i la separació dels diferents cossos de la finca. La façana principal afronta al c/ Francesc Gumà i consta de dues zones diferenciades; el cos més proper a la cantonada amb el c/ Sant Isidre presenta tres crugies perpendiculars a la via pública, que es tradueixen clarament en el frontis mitjançant els eixos verticals que determinen les obertures. Destaca l&apos;eix central, tant per la formulació arquitectònica dels elements, com per l&apos;elaboració del programa decoratiu. La porta d&apos;entrada està conformada per brancals i llinda de carreus de pedra, amb la cara interna motllurada; en la seva part superior es desenvolupen pintures d&apos;Agustí Ferrer Pino, de clara inspiració clàssica, emmarcades per franges verticals i horitzontals de maó, entre les que figura la llegenda &apos;Prado Suburense&apos;. La mateixa tècnica -és a dir, la combinació de maó vist i parament pintat- s&apos;aplica en l&apos;emmarcament de la finestra que es localitza en el primer pis. En aquest cas, l&apos;obertura conformada per carreus està flanquejada per dues pilastres de maó amb tríglifs com a capitell. Sobre l&apos;obertura, un fris de dentellons suporta un frontó semicircular de perfil notablement desenvolupat i motllurat. En el darrer pis d&apos;aquest cos s&apos;identifica una altra finestra, amb ampit de pedra suportat per falsos permòdols i cornisa sobre fris de dentellons. A les crugies laterals d&apos;aquest mateix cos es localitzen diverses finestres que presenten mides dissemblants en cada pis. Destaca el nivell corresponent a les golfes, que mostra en la seva part inferior un parament llis, novament decorat amb pintures de Ferrer Pino -en aquesta ocasió representen balls i escenes festives-, mentre que en la part superior es desenvolupa una galeria conformada per petits pilars de maó. El coronament destaca per la vistosa amplada de la volada, en la que s&apos;observa una magnífica combinació d&apos;elements ceràmics (teula, terracota i maó). La resta de la façana del c/ Francesc Gumà disposa en la seva planta baixa d&apos;una successió de tres arcs de mig punt, el primer dels quals està configurat com una porta, de pedra, que comunica amb un vestíbul decorat per Miquel Utrillo, a base de rajoles de color blau que recorden a l&apos;escala principal i a les terrasses del palau Maricel. Els altres dos arcs desenvolupen sengles finestres de maó massís. La porta adovellada presenta decoració figurativa en baix relleu, en la seva línia d&apos;imposta que es perllonga fins a les finestres; es tracta d&apos;un fris realitzat per l&apos;escultor sitgetà Pere Jou, en el que es representa una cobla, un ball de Carnaval i una orquestra dirigida pel mestre Morera. Els pisos superiors d&apos;aquesta banda del frontis mostren diverses obertures rectangulars de caire més convencional; tampoc s&apos;identifica cap element específic en el coronament. Pel que fa a la llarga façana del c/ Sant Isidre, el llenguatge formal emprat en el tractament dels elements arquitectònics concorda amb el que s&apos;ha descrit anteriorment, si bé el projecte és més senzill, especialment per la menor càrrega decorativa. Destaca el sector més proper a l&apos;angle de l&apos;edifici, on s&apos;inicia un pany de paret sense obertures en el que se situa un panell pictòric clarament inspirat en l&apos;estètica dels mosaics d&apos;època romana. Es representen tres figures flanquejades per columnes jòniques i, en la part inferior, una garlanda que culmina en l&apos;escut de Sitges i en els colors de la senyera. Sobre el panell es localitza un fris figuratiu, monocrom, que recorda les columnes romanes amb els relleus que commemoren les campanyes bèl·liques imperials.]]></descripcio>
<codi_element>08270-107</codi_element>
<ubicacio>c/ Francesc Gumà, 6-14 - c/ Sant Isidre, 23-27</ubicacio>
<historia><![CDATA[La societat recreativa &apos;Casino Prado&apos; -a l&apos;igual que l&apos;anomenada &apos;El Retiro&apos;- té els seus orígens a l&apos;inici de la segona meitat del segle XIX, en l&apos;antic casino sitgetà conegut amb el nom de &apos;El Suburense&apos;. El Prado Suburense va ser construït l&apos;any 1869 i consistia únicament en una nau rectangular on es celebraven balls. Posteriorment es va construir un edifici de planta i pis al que s&apos;accedia pels carrers de Jesús i del Ferrocarril (antiga denominació del c/ Francesc Gumà). L&apos;any 1918 la societat va vendre una part dels terrenys situats al c/ Jesús. Ambdues entitats han promogut i organitzat bona part de les activitats culturals i lúdiques de la vida sitgetana d&apos;ençà de la seva fundació, paper que continuen desenvolupant en l&apos;actualitat. L&apos;any 1877 el soci d&apos;honor fou l&apos;artista Santiago Rusiñol i el 10 de setembre de 1893, el Casino va ser l&apos;escenari de la Segona Festa Modernista. La fesomia actual de la finca és obra de l&apos;arquitecte Josep Mª Martino mitjançant les obres realitzades l&apos;any 1925. Tanmateix, amb el decurs dels anys la seu ha anat experimentant altres transformacions. La vàlua de l&apos;edifici, a nivell patrimonial, resideix també en el fet d&apos;agrupar intervencions d&apos;artistes locals destacats en diferents disciplines, com el pintor Agustí Ferrer Pino, l&apos;escultor Pere Jou i l&apos;enginyer Miquel Utrillo. Pel que fa a l&apos;autor de l&apos;edifici, l&apos;arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l&apos;edifici de Correus, l&apos;Escorxador i l&apos;ampliació del Casino Prado. Se&apos;l considera un dels màxims exponents de l&apos;arquitectura noucentista sitgetana.]]></historia>
<coordenades>41.2379400,1.8106200</coordenades>
<utm_x>400331</utm_x>
<utm_y>4565853</utm_y>
<any>1925</any>
<rel_municipis>08270</rel_municipis>
<municipi_nom>Sitges</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67965-foto-08270-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67965-foto-08270-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67965-foto-08270-107-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Contemporani|Noucentisme</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Científic</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2020-10-07 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Núria Nolasco Azuaga</autor_fitxa>
<autor_element>Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957)</autor_element>
<observacions><![CDATA[(Continuació descripció) La planta baixa presenta, en aquest frontis, una alternança de portes rectangulars i de petites finestres circulars. En el primer pis s&apos;identifiquen cinc finestres amb ampit de pedra i la llinda recta, decorada amb l&apos;anomenada clau en forma de diamant. Finalment, el darrer pis mostra un successió de finestres geminades d&apos;arc de mig punt, realitzades en maó. El cos que s&apos;ubica en l&apos;extrem esquerre d&apos;aquesta façana mostra escasses obertures i podria correspondre a una ampliació del conjunt, relativament recent.Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. Està catalogat com un element de tipus A.]]></observacions>
<codi_estil>98|106</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>17</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 18:10:40</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
