<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef5b90e89ed52718079dff</_id>
<id>67972</id>
<titol>Celler Llopart o Magatzems Llopart</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-llopart-o-magatzems-llopart</url>
<bibliografia><![CDATA[Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie Obres i Urbanisme. Caixa: 1890-1895 DDAA (1990) &apos;Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX&apos;. Vilanova i la Geltrú. MILES, C. (1980) &apos;L&apos;obra sitgetana de Jaume Suñé i Juncosa&apos;. Butlletí del Grup d&apos;Estudis Sitgetans. Sitges. COLL, I. (1981) Inventari de Patrimoni Arquitectònic 11971 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)]]></bibliografia>
<centuria>XIX</centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[Segons la normativa del Pla Especial és obligada la conservació de la façana. El volum afegit sobre el cos del costat esquerre de la planta baixa s&apos;ha de recular, tot recuperant la barana de balustres. Es permet edificar un cos simètric al costat dret. No s&apos;admetrà cap altre volum. L&apos;estat de l&apos;edifici requereix millores en general.]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Edifici construït entre mitgeres i que consta d&apos;un alçat de dos nivells (pb + 2). Originàriament presentava una estructura simètrica en la que es distingien tres cossos; un de central amb planta baixa i primer pis, cobert amb doble vessant, i dos cossos laterals que presentaven únicament planta baixa i que estaven coberts per terrats plans, que disposaven de baranes de balustres. En l&apos;actualitat, aquesta estructura s&apos;ha perdut en la banda esquerra de la finca, on s&apos;ha construït un cos annex sense cap entitat arquitectònica. Pel que fa al cos central, que conserva les característiques del projecte original, destaca la porta d&apos;accés allindada, situada en el centre i flanquejada per finestres rectangulars. En la seva part superior, els brancals de la porta desenvolupen una forma de voluta, mentre que la llinda consta d&apos;un element central, a mode de clau, en el que s&apos;identifiquen les lletres &apos;C&apos; i &apos;LL&apos; entrellaçades i en relleu. Una cornisa motllurada separa la planta baixa del pis superior, alhora que tradueix a la façana la cota del primer forjat de l&apos;edifici. En el primer pis s&apos;identifica un finestral central -de les mateixes dimensions que una porta ,sense ampit ni barana- i dues finestretes laterals, de menor tamany. Les tres obertures estan emmarcades per una motllura que desenvolupa un guardapols de forma triangular sobre la finestra central i dos petits frontons graonats sobre les obertures menors; alguns autors com I. Coll consideren aquesta composició com una evolució de la finestra serliana. El coronament d&apos;aquest cos disposa d&apos;una coberta a doble vessant amb una cornisa que descansa, en els seus extrems, sobre dos permòdols.]]></descripcio>
<codi_element>08270-114</codi_element>
<ubicacio>c/ Francesc Gumà, 21</ubicacio>
<historia><![CDATA[Rafael Llopart i Ferrer (Sitges 1847-Barcelona, 1927) és un dels anomenats &apos;americanos&apos; que van emigrar a Cuba a mitjans del segle XIX amb l&apos;objectiu de fer fortuna amb els negocis colonials. Va arribar a ser alcalde de Guantànamo, tinent-coronel del batalló de Voluntaris i diputat per la ciutat de Santiago de Cuba. Pel que fa a la seva carrera empresarial, va ser soci de la companyia comercial i banquera &apos;C. Brauet i Cia&apos;. Tornà a la vila natal l&apos;any 1890 i va destacar en l&apos;ambient social sitgetà per les seves donacions a l&apos;hospital de Sant Joan i a l&apos;escola pública. El 26 d&apos;abril de 1893 s&apos;adreçà a les autoritats municipals tot sol·licitant el permís d&apos;obra per a construir un celler-bodega al c/ Francesc Gumà. El responsable tècnic del projecte fou l&apos;arquitecte Jaume Sunyer, tal i com figura en els plànols que inclou l&apos;expedient administratiu (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie Obres i Urbanisme. Caixa: 1890-1895). L&apos;edifici va experimentar una primera reforma ja en la dècada dels anys vint; altres modificacions posteriors han anat desvirtuant la fesomia original, encara però, força reconeixible. Pel que fa a l&apos;autor de l&apos;edifici, Jaume Suñé i Juncosa és considerat un dels màxims exponents de l&apos;eclecticisme sitgetà. És autor de moltes obres d&apos;arquitectura de la vil·la, especialment en el seu eixample, on treballarà intensament a partir de 1868. El seu projecte de l&apos;eixample sitgetà data de l&apos;any 1880 i altres obres d&apos;urbanisme en què va participar són la modificació de la plaça d&apos;Espanya i la reforma de l&apos;entorn del santuari del Vinyet. Entre els edificis que va realitzar a Sitges destaquen la casa Sans i Bori, la casa Ferret i les cases Catasús i Planes. Fora de la vila també va treballar a Gràcia i a Sant Gervasi.]]></historia>
<coordenades>41.2382700,1.8100100</coordenades>
<utm_x>400280</utm_x>
<utm_y>4565891</utm_y>
<any>1893</any>
<rel_municipis>08270</rel_municipis>
<municipi_nom>Sitges</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Regular</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67972-foto-08270-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67972-foto-08270-114-2.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Contemporani|Eclecticisme</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Productiu</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Núria Nolasco Azuaga</autor_fitxa>
<autor_element>Jaume Suñé i Juncosa</autor_element>
<observacions><![CDATA[Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte original es conserva a l&apos;Arxiu Històric Municipal.]]></observacions>
<codi_estil>98|102</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>17</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 18:10:40</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
