<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef5b91e89ed52718079e0a</_id>
<id>67983</id>
<titol>Casa Francesc Bartés</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-francesc-bartes</url>
<bibliografia><![CDATA[COLL, I. (2001) &apos;Arquitectura de Sitges. 1800-1930&apos;. Sitges DDAA (1990) &apos;Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX&apos;. Vilanova i la Geltrú. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)]]></bibliografia>
<centuria>XX</centuria>
<notes_conservacio>La normativa del Pla Especial contempla la conservació estricta de les façanes, del volum construït i de la tanca del jardí.</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Casa unifamiliar que consta de tres façanes i d&apos;una paret mitgera, ja que ocupa una parcel·la cantonera i disposa d&apos;una extensió destinada a jardí, en la seva part posterior. El seu alçat és de tres plantes (pb + 2p) i les façanes exteriors s&apos;articulen mitjançant un xamfrà, notablement desenvolupat, en el que es concentra gran part de la càrrega decorativa del projecte. El llenguatge formal dels elements arquitectònics i ornamentals respon plenament a les formulacions noucentistes. La planta baixa disposa d&apos;un sòcol de carreus de pedra o d&apos;imitació d&apos;aquest material que, juntament amb les cornises dels pisos superiors, accentua l&apos;horitzontalitat de la composició. L&apos;entrada principal se situa en el c/ Illa de Cuba i està constituïda per una porta d&apos;arc de mig punt amb imitació de dovelles i brancals de pedra. La resta de les obertures d&apos;aquest ras són finestrals rectangulars -llevat del que se situa al xamfrà, que presenta forma d&apos;arc rebaixat- amb barana metàl·lica. En el primer pis les finestres corresponen al disseny anteriorment descrit, però consten d&apos;una volada de pedra, de perfil motllurat i base troncocònica. En aquest nivell, el xamfrà disposa d&apos;un balcó amb volada de llosana sostinguda per mènsules; destaca el treball de la barana de ferro, profusament decorada, i l&apos;emmarcament de la part superior de l&apos;obertura a base d&apos;un frontó triangular d&apos;estil clàssic. Una senzilla cornisa de maó separa les obertures de la darrera planta de l&apos;edifici que configuren les seves llindes amb arcs rebaixats. El coronament de l&apos;edifici consta d&apos;un fris d&apos;elements ceràmics, molt treballat i d&apos;inspiració mudèjar, i de la gran volada de la coberta. En el xamfrà l&apos;últim ras està ocupat per un mirador que supera l&apos;alçada del coronament de les façanes laterals i que culmina amb franges llises i plafons situats directament sota la volada de la coberta, en aquest cas de quatre vessants.]]></descripcio>
<codi_element>08270-125</codi_element>
<ubicacio>c/ Illa de Cuba, 2-4 -c/ Jesús, 15</ubicacio>
<historia><![CDATA[Francesc Bartés i Marsal (Sitges, 1894-L&apos;Havana, 1954) és un dels anomenats &apos;americanos&apos; o sitgetans que emigraren a les colònies espanyoles del Carib amb l&apos;objectiu de fer fortuna. Bartés s&apos;establí a Guantànamo i a L&apos;Havana (Cuba) i va ser president del &apos;Banco Español de la Isla de Cuba&apos;, de &apos;Guantánamo &amp; Western Railroad Cia&apos; i de la &apos;Asociación Nacional de Hacendados de Cuba&apos;. A la seva tornada a Sitges, l&apos;any 1931, va encarregar el projecte de la seva nova residència a Josep Mª Martino. Pel que fa a l&apos;autor de l&apos;edifici, l&apos;arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957) és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l&apos;edifici de Correus, l&apos;Escorxador i l&apos;ampliació del Casino Prado. Se&apos;l considera un dels màxims exponents de l&apos;arquitectura noucentista sitgetana.]]></historia>
<coordenades>41.2372300,1.8102600</coordenades>
<utm_x>400300</utm_x>
<utm_y>4565775</utm_y>
<any>1931</any>
<rel_municipis>08270</rel_municipis>
<municipi_nom>Sitges</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67983-foto-08270-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67983-foto-08270-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67983-foto-08270-125-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Noucentisme|Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Residencial</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Núria Nolasco Azuaga</autor_fitxa>
<autor_element>Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957)</autor_element>
<observacions><![CDATA[Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte original es conserva a l&apos;Arxiu Històric Municipal]]></observacions>
<codi_estil>106|98</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>17</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 18:10:40</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
