<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef5b91e89ed52718079e16</_id>
<id>67995</id>
<titol>Casa Severiano Virella Cassanyes</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-severiano-virella-cassanyes</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;Arxiu Municipal de Sitges, Sèrie Obres i Urbanisme. Caixa: 1896-1902. COLL, I. (1979) &apos;L&apos;obra sitgetana de Gaietà Buigas i Monravà&apos; a Butlletí del Grup d&apos; Estudis Sitgetans, nº 12. Sitges. COLL, I. (1981) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11956 COLL, I. (2001) &apos;Arquitectura de Sitges. 1800-1930&apos;. Sitges MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11956 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XIX</centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[La normativa del Pla Especial obliga a la conservació estricta de la façana i del volum construït; també s&apos;ha de retirar el rètol en bandera i la marquesina.]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Edifici que va ser plantejat originàriament com una casa aïllada, malgrat que la construcció de bona part del jardí de què disposava inicialment l&apos;ha configurat actualment com una finca entre mitgeres de tres nivells d&apos;alçat (pb + 2p). El volum construït s&apos;ordena en dos cossos, dels quals el que ocupa la meitat dreta de la parcel·la es troba notablement enretirat de la línia de façana, ja que disposa d&apos;una terrassa situada a l&apos;alçada del primer pis. El parament exterior mostra un arrebossat de morter de tonalitat fosca i els elements arquitectònics treballats en pedra. La planta baixa consta de dues grans portes, de forma rectangular i de disseny senzill, sense cap programa decoratiu, fet que contrasta amb el tractament formal dels elements arquitectònics dels pisos superiors. Al primer pis, destaca la presència d&apos;una tribuna de gran volada, sostinguda sobre grans mènsules de pedra, a l&apos;igual que la seva barana, que es perllonga en la terrassa que ocupa la banda dreta de la finca. L&apos;obertura que dóna accés a la tribuna mostra els brancals conformats per carreus disposats en forma de pinta. La zona de la llinda consta d&apos;una traceria configurada per dues formes trilobulades, emmarcades en requadres motllurats; sobre la traceria s&apos;identifica un guardapols de forma conopial que descansa en dos esquemàtics capitells. Finalment, cal ressaltar la presència exterior d&apos;un arc de descàrrega de mig punt, que alleugereix el pes de la part superior de l&apos;edifici i sobre el qual se situa una cornisa motllura, amb disseny graonat que actua al mateix temps com ampit de la finestra trigeminada del segon pis; sobre aquesta darrera obertura es localitza una nova cornisa horitzontal i, finalment, una obertura circular amb traceria, dissenyada a mode de rosassa. Pel que fa al coronament d&apos;aquest cos de l&apos;edifici, convé destacar la seva complexitat, ja que la coberta a doble vessant es tradueix en el frontis en una mena de gran cornisa, amb coronament hemisfèric, que sobresurt del plom vertical del mur i que es perllonga verticalment fins a dos grans permòdols situats a l&apos;alçada del forjat que cobreix el primer pis. Pel que fa al cos de la façana que se situa a la banda dreta i que està visiblement enretirat de la línia de carrer, cal dir que les seves característiques formals s&apos;ajusten plenament a les formulacions que acabem de descriure. Destaca únicament el cornisament horitzontal superior, molt voluminós, sobre el que s&apos;identifica una barana d&apos;obra que imita un coronament amb merlets. Pel que fa al cos en forma de torre i conegut com la &apos;torre d&apos;en Severiano&apos;, destaca la seva vàlua com a fita del paisatge urbà sitgetà. En general, l&apos;edifici s&apos;emmarca estilísticament dins els paràmetres de l&apos;eclecticisme de signe neogòtic que caracteritza altres obres de l&apos;arquitecte Gaietà Buigas. Destaca especialment la tendència a la representativitat que s&apos;accentua mitjançant la gran proporció dels elements arquitectònics emprats.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08270-137</codi_element>
<ubicacio>c/ Jesús, 14-16</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;L&apos;expedient d&apos;obra que es conserva a l&apos;Arxiu Municipal de Sitges (Sèrie Obres i Urbanisme. Caixa: 1896-1902) conté els plànols del projecte original de l&apos;edifici, signats per l&apos;arquitecte Gaieta Buïgas i Monravà com a responsable del projecte. El caràcter de gran residència amb què va ser construïda la casa Can Severiano, s&apos;ha anat perdent amb el temps, especialment per causa de les diferents transformacions i, especialment, per la darrera adaptació com a hotel. Pel que fa a l&apos;autor de l&apos;edifici, Gaietà Buïgas i Monravà (1851-1919) destaca com a guanyador del concurs per a la construcció del monument a Cristòfor Colom inaugurat a Barcelona amb motiu de l&apos;Exposició Universal de 1888. Va realitzar part de la seva obra a llatinoamèrica i també va exercir com a arquitecte municipal de Sitges, on una de les seves obres més conegudes és, sens dubte, el Mercat de Sitges (vegeu fitxa núm. 6).&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.2369800,1.8101700</coordenades>
<utm_x>400292</utm_x>
<utm_y>4565747</utm_y>
<any>1895</any>
<rel_municipis>08270</rel_municipis>
<municipi_nom>Sitges</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67995-67995-foto-08270-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67995-foto-08270-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67995-foto-08270-137-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Modernisme|Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Productiu</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Inexistent</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2023-01-17 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Núria Nolasco Azuaga</autor_fitxa>
<autor_element>Gaietà Buïgas i Monravà (1851-1919)</autor_element>
<observacions>Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A.</observacions>
<codi_estil>105|98</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>2484</proteccio_id>
<rel_comarca><value>17</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 18:10:41</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
