<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef5b91e89ed52718079e23</_id>
<id>68008</id>
<titol>Casa Manuel Pascual</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-manuel-pascual</url>
<bibliografia><![CDATA[COLL, I. (2001) &apos;Arquitectura de Sitges. 1800-1930&apos;. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)]]></bibliografia>
<centuria>XIX</centuria>
<notes_conservacio>La normativa del Pla Especial prescriu la conservació íntegra de la façana, adaptant la planta baixa al projecte original</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Edifici situat entre mitgeres, que mostra un alçat de tres plantes (pb + 2p) amb una composició asimètrica, mancada d&apos;eixos verticals clars, però amb les línies horitzontals potenciades gràcies a les bandes horitzontals del parament, i a l&apos;ús d&apos;altres elements com ara les petites cornises que coincideixen amb els forjats interiors. A la planta baixa s&apos;identifiquen cinc portes de dimensions dissemblants; pel que fa a la seva alçada i amplada, totes elles amb la mateixa forma d&apos;arc rebaixat; els brancals i les llindes apareixen ressaltats per franges llises que sobresurten lleugerament del plom del mur. S&apos;alternen les portes que permeten accedir als pisos superiors i les que pertanyen als locals comercials establerts a la finca. Al primer pis, la seqüència de les obertures respon a l&apos;esquema finestra-balcó-finestra-finestra-balcó, sense que la seva distribució mantingui una equidistància constant entre elles. Les obertures són rectangulars i presenten les llindes decorades amb aplicacions ceràmiques de motius florals situats en els angles i en el centre. Les volades dels balcons són d&apos;obra, amb el perfil graonat, i les baranes metàl·liques estan conformades per barrots senzills. Les finestres disposen d&apos;ampits suportats per petites cartel·les. Al segon pis es redueix l&apos;amplada de la volada dels balcons i la decoració de les llindes es limita al motiu central. En el coronament s&apos;identifica una gran cornisa suportada per cartel·les de disseny esquemàtic i de perfils rectes. Finalment, la barana d&apos;obra del terrat transitable alterna trams llisos i pilars quadrangulars.]]></descripcio>
<codi_element>08270-150</codi_element>
<ubicacio>c/ Major, 15</ubicacio>
<historia><![CDATA[Gaietà Miret i Raventós va iniciar la seva carrera com a mestre d&apos;obres eclèctiques. Posteriorment va passar una etapa modernista, per a retornar finalment a l&apos;estil inicial. Va treballar molt a Barcelona i a Vilanova i la Geltrú. Pel que fa a l&apos;arquitectura sitgetana, són projectes de la seva primera etapa les cases de Manuel Pascual (1894) i Bartomeu Virella (1895). En la seva fase modernista recull les influències de J. Puig i Cadafalch i Ll. Domènech i Montaner, que són visibles en obres com la casa Llauradó-Planas.]]></historia>
<coordenades>41.2357000,1.8109400</coordenades>
<utm_x>400354</utm_x>
<utm_y>4565604</utm_y>
<any>1894</any>
<rel_municipis>08270</rel_municipis>
<municipi_nom>Sitges</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68008-foto-08270-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68008-foto-08270-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68008-foto-08270-150-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Contemporani|Eclecticisme</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Residencial</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2019-11-29 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Núria Nolasco Azuaga</autor_fitxa>
<autor_element>Gaietà Miret i Reventós</autor_element>
<observacions><![CDATA[Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 6 que inclou tres tipologies edificatòries diferents. D&apos;una banda, la arquitectura de gran representativitat de les cases de veïns del c/ Major. En segon lloc, l&apos;arquitectura popular de parcel·la estreta visible en els carrers Nou i Tacó. En tercer i darrer lloc, s&apos;inclouen algunes implantacions recents del passeig de la Ribera.]]></observacions>
<codi_estil>98|102</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>17</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 18:10:41</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
