<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef5b92e89ed52718079e28</_id>
<id>68013</id>
<titol>Casa Feliciana Ferret de Serret</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-feliciana-ferret-de-serret</url>
<bibliografia><![CDATA[COLL, I. (2001) &apos;Arquitectura de Sitges. 1800-1930&apos;. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)]]></bibliografia>
<centuria>XX</centuria>
<notes_conservacio>La normativa del Pla Especial considera obligatòria la conservació de la façana i fa una sèrie de recomanacions sobre la reforma de les obertures</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Edifici construït a dos vents i que mostra un alçat de quatre pisos (pb + 3p) -a la façana principal que afronta al c/ Major- i d&apos;un nivell més a la façana lateral del c/ Carreta, on l&apos;edifici s&apos;adapta a la pendent de la via pública. La façana principal conserva alguns dels trets característics de l&apos;arquitectura civil noucentista que correspon, en aquest cas, a un projecte de gran senzillesa i austeritat formal. La planta baixa apareix avui notablement desvirtuada per les obertures corresponents al local comercial que ocupa aquest ras; s&apos;identifiquen tres portes rectangulars de dimensions dissemblants. En els pisos superiors, totes les obertures presenten forma rectangular i estan constituïdes per brancals i llindes de carreus de pedra motllurats; no responen a aquest disseny les petites obertures situades al centre dels pisos primer i segon, que semblen correspondre a una operació posterior a l&apos;aixecament de la finca. La volada dels balcons, probablement d&apos;obra, manté constant la seva amplada en els diferents pisos i les baranes són metàl·liques, de ferro fos i estan conformades per barrots helicoïdals. En el tercer pis s&apos;identifiquen dues finestres. Pel que fa al coronament del frontis, aquest incorpora una motllura de disseny molt senzill i un fals ràfec de teulada. En el frontis del c/ Carreta l&apos;ordenació de les obertures segons eixos verticals no és gens clara. Les obertures dels pisos superiors corresponen a finestres del mateix disseny descrit anteriorment. Als dos pisos més elevats s&apos;observa una composició en galeria -conformada per tres obertures separades per pilars-, que se situa aproximadament en el centre de la façana.]]></descripcio>
<codi_element>08270-155</codi_element>
<ubicacio>c/ Major, 25 - c/ Carreta, 2-4</ubicacio>
<historia><![CDATA[L&apos;autor de l&apos;edifici, l&apos;arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l&apos;edifici de Correus, l&apos;Escorxador i l&apos;ampliació del Casino Prado. Se&apos;l considera un dels màxims exponents de l&apos;arquitectura noucentista sitgetana.]]></historia>
<coordenades>41.2361300,1.8105800</coordenades>
<utm_x>400325</utm_x>
<utm_y>4565652</utm_y>
<any>1929</any>
<rel_municipis>08270</rel_municipis>
<municipi_nom>Sitges</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68013-foto-08270-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68013-foto-08270-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68013-foto-08270-155-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Contemporani|Noucentisme</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Residencial</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Núria Nolasco Azuaga</autor_fitxa>
<autor_element>Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957)</autor_element>
<observacions><![CDATA[Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 10 que inclou dues àrees ben diferenciades: d&apos;una banda, la zona del c/ Major que comprèn les mostres més representatives de l&apos;arquitectura sitgetana realitzada als segles  XIX i XX; d&apos;altra banda, s&apos;integra en aquest conjunt una part de l&apos;arquitectura popular del c/ Carreta.]]></observacions>
<codi_estil>98|106</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>17</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 18:10:42</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
