<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef5b93e89ed52718079e4c</_id>
<id>68049</id>
<titol>Casa Bartomeu Misas i Roses</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bartomeu-misas-i-roses</url>
<bibliografia><![CDATA[Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie Obres i Urbanisme. Caixa 1896-1902. COLL, I. (2001) &apos;Arquitectura de Sitges. 1800-1930&apos;. Sitges DDAA (1990) &apos;Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX&apos;. Vilanova i la Geltrú. MILES, C. &apos;Arquitectura modernista de Sitges&apos;. Arxiu Municipal de Sitges. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11973 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)]]></bibliografia>
<centuria>XX</centuria>
<notes_conservacio>La normativa del Pla Especial obliga a la conservació estricta de les dues façanes i recomana la recomposició de les obertures dels locals comercials de la planta baixa.</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Edifici construït a dos vents, que presenta tres nivells d&apos;alçat (pb + 2p) i dues façanes, de les quals la del c/ Major gaudeix d&apos;un tractament de major representativitat i pot ésser considerada la façana principal. En aquest frontis la composició arquitectònica ve determinada per l&apos;establiment d&apos;uns marcats eixos verticals, a partir de l&apos;alineació de les obertures i de la presència de les dues grans pilastres que emmarquen els dos extrems de la façana. Les visuals horitzontals s&apos;han treballat a partir de la col·locació d&apos;un balcó corregut a la planta principal i dels elements del coronament del frontis. Destaca també l&apos;ús de la pedra en el conjunt de la planta baixa, en les obertures dels pisos superiors i en la cornisa final, mentre que el mur presenta un revestiment de morter de calç. En general, el llenguatge estilístic pertany a la corrent neorenaixentista de l&apos;eclecticisme sitgetà, de la qual Salvador Vinyals n&apos;és el màxim exponent. A la façana del c/ Major cada planta consta de tres obertures que, en el ras inferior, corresponen a una porta central que dóna accés als pisos superiors; aquesta obertura mostra uns brancals configurats a mode de pilastres amb capitells d&apos;ordre jònic i en el centre de la llinda un element en relleu, a mode de clau en forma de diamant. A cadascuna de les seves bandes s&apos;identifiquen dues portes, de majors dimensions, que comuniquen amb els locals comercials i que s&apos;integren en el mur de la planta baixa a saltacavall; el seu estat actual no sembla correspondre al projecte original de l&apos;edifici. En el primer pis el balcó corregut presenta la volada conformada per llosanes de pedra amb el perfil motllurat i una barana de ferro, de fundició, amb els barrots decorats per formes geomètriques força elaborades. Les tres obertures que tenen sortida a la volada, presenten una configuració dels brancals idèntica a la ja descrita, si bé la zona de la llinda està definida com un fris llis que suporta un frontó triangular, de clara inspiració classicista. El segon pis consta de tres finestres que presenten els brancals i les llindes resseguits per una faixa llisa, que sobresurt lleugerament del plom del mur. En el coronament s&apos;identifica una primera cornisa motllurada sostinguda per permòdols i una barana de balustres. Pel que fa a la façana lateral que afronta al c/ de l&apos;Aigua, aquesta presenta el mateix tractament formal dels elements arquitectònics, amb un nivell de representativitat força elevat, especialment per tractar-se d&apos;un frontis lateral. En aquest cas la composició s&apos;ordena en dos eixos d&apos;obertures que, en el pis principal, es corresponen a dos balcons independents que presenten un programa decoratiu més senzill en les baranes metàl·liques i en l&apos;emmarcament de les obertures. Una faixa llisa tradueix a l&apos;exterior el forjat del segon pis. Finalment, cal dir que la crugia situada en l&apos;extrem dret d&apos;aquest frontis consta d&apos;un alçat de tan sols un pis i alberga una terrassa, situada a l&apos;alçada de la planta principal, que es delimita en façana mitjançant una barana amb traceria d&apos;obra. Pel que fa a l&apos;interior de la finca, l&apos;historicisme es veu substituït per una important empremta modernista, fet que s&apos;evidencia notablement en el vestíbul, que mostra una decoració realitzada mitjançant tècniques diverses -fusta, ceràmica, pintura i vitrall-, però treballades en un sentit unitari.]]></descripcio>
<codi_element>08270-171</codi_element>
<ubicacio><![CDATA[c/  Major, 24 - c/ de l&apos;Aigua, 1]]></ubicacio>
<historia><![CDATA[Bartomeu Mises (Sitges, 1859-1909) és un dels anomenats &apos;americanos&apos; que s&apos;establiren a les colònies espanyoles en el decurs de la segona meitat del segle XIX amb l&apos;objectiu d&apos;enriquir-se amb els negocis productius i mercantils. La seva activitat econòmica es va desenvolupar a Guantànamo (Cuba) en la casa comercial i financera &apos;C. Brauet i Cia&apos; i va arribar a exercir de president del &apos;Centro Benefico de Guantánamo&apos;. Va tornar a establir-se a Sitges l&apos;any 1896, on fixà la seva residència fins a la seva mort. En el més de juny de 1901 la seva esposa Assumpció Forment, com a propietària d&apos;un solar en el nucli de la vila de Sitges, es va adreçar a les autoritats municipals, sol·licitant la llicència necessària per a construir-hi una casa. Segons consta a l&apos;expedient administratiu que es conserva a l&apos;Arxiu Municipal de Sitges, el projecte adjunt a la sol·licitud apareix signat per l&apos;arquitecte Salvador Vinyals; el permís d&apos;obres fou concedit el dia 18 d&apos;aquell mateix mes i any (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie Obres i Urbanisme. Caixa 1896-1902). L&apos;autor de l&apos;edifici, Salvador Vinyals i Sabaté [mestre d&apos;obres-1868; arquitecte-1877], deixeble d&apos;Antoni Robert, és autor del projecte de l&apos;Ajuntament de Sitges i de diferents edificis de la vila i de l&apos;Eixample barceloní. Entre altres obres, comparteix amb Antoni Robert l&apos;autoria del nou monestir de Sant Pere de les Puelles a Sarrià i amb Domènec i Estapà, el projecte de la presó Model de Barcelona. A Sitges és un bon exponent de l&apos;estil neorenaixentista que es desenvoluparà dintre del eclecticisme.]]></historia>
<coordenades>41.2360500,1.8108900</coordenades>
<utm_x>400351</utm_x>
<utm_y>4565643</utm_y>
<any>1901</any>
<rel_municipis>08270</rel_municipis>
<municipi_nom>Sitges</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68049-foto-08270-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68049-foto-08270-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68049-foto-08270-171-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Contemporani|Eclecticisme</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Residencial</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Núria Nolasco Azuaga</autor_fitxa>
<autor_element>Salvador Vinyals i Sabaté (1847-1926)</autor_element>
<observacions><![CDATA[Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. Forma part del Conjunt 9, que inclou una mostra molt variada de l&apos;arquitectura civil sitgetana, des de grans casals datables entre els segles XVII i  XIX, a construccions populars. L&apos;element més significatiu del conjunt és la Casa del Rellotge, situada a la plaça Cap de la Vila. L&apos;edifici també és conegut com Can Misas.]]></observacions>
<codi_estil>98|102</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>17</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 18:10:43</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
